El govern de Salvador Illa acumula problemes socials i econòmics com la pesta porcina, l’habitatge i les protestes de diferents sectors de la funció pública com metges, professors i Mossos d’Esquadra. A més a més, a tots aquests problemes s’hi ha de sumar la impossibilitat de l’executiu socialista d’aprovar uns nous pressupostos abans d’acabar l’any perquè no hi ha temps material per fer-ho. Aquesta situació abocarà el Govern, malgrat que la consellera i portaveu Sílvia Paneque eviti confirmar-ho des de fa unes setmanes en les rodes de premsa posteriors al Consell Executiu de cada dimarts, a haver de prorrogar els comptes de la Generalitat del 2023 aprovat durant la presidència de Pere Aragonès.
L’any passat el decret de pròrroga que va entrar en vigor el passat 1 de gener es va aprovar en la reunió del Consell Executiu celebrada el 17 de desembre del 2024. Enguany els tempos poden ser similars i la pròrroga es va aprovar el pròxim dia 16, dimarts vinent, sobretot tenint en compte que la setmana de Nadal està prevista la compareixença del president de la Generalitat, Salvador Illa, per fer balanç del segon any de Govern. De fet, la compareixença d’Illa de l’any passat es va celebrar el dilluns 23 de desembre del 2024. El Govern i la consellera d’Economia, Alícia Romero, estan definint el projecte de pressupostos i confien tenir-los definits a principis del 2026 després del “pas endavant” en el finançament, però per aprovar-los necessitaran el suport d’Esquerra Republicana i Comuns, que són socis prioritaris per a l’Executiu.
Emergència a Catalunya la pesta porcina sense conèixer l’origen del focus
El Govern ara mateix centra bona part dels seus esforços a posar solució al brot de pesta porcina africana (PPA). De fet, aquesta setmana s’ha decretat l’emergència a Catalunya per la pesta per a totes les actuacions destinades a contenir, prevenir i pal·liar els efectes i els contagis. A més, l’executiu té pendent de posar en marxa la Taula del Senglar, que arrencarà “en els pròxims dies” un cop ja es té gairebé enllestida la seva composició. L’òrgan ha de fer una proposta de calendari, actuacions i quines responsabilitats tindrà cada col·lectiu en les captures de senglar durant el pròxim any i ha de fixar un objectiu.
D’altra banda, i malgrat que el Govern havia dit que el brot estava relacionat amb un entrepà d’embotit contaminat, el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, ha demanat ara “prudència” sobre l’origen del brot de la pesta porcina i ha manifestat que es mantenen obertes “totes les hipòtesis”, també la de l’origen en un laboratori. Aquest pròxim dilluns, segons ha reconegut el mateix conseller, l’executiu tindrà sobre la taula el primer informe dels experts que analitzen el brot. Òscar Ordeig ha promès “transparència, llum i taquígrafs” sobre el cas, i malgrat afirmar que els laboratoris de Cerdanyola del Vallès són dels “més segurs” del món no ha descartat que el brot porcí sortís de l’IRTA-CReSA de Collserola, que depèn de la Generalitat. Amb tot, ha demanat “temps, paciència i prudència” per estudiar el possible origen.
Metges, professors i Mossos en peu de guerra
D’altra banda, el Govern ha de fer front a les reivindicacions de diferents col·lectius de la funció publica com els metges, el professorat i agents dels Mossos d’Esquadra, que estan en peu de guerra. Aquesta mateixa setmana els metges han celebrat dues jornades de vaga i tenen previst fer-ne dues més el 14 i 15 de gener del 2026. Amb concentracions davant la seu de la Conselleria de Salut, a Barcelona, els facultatius sanitaris han reclamat un conveni propi i la fi de les guàrdies de 24 hores. Metges de Catalunya ha deixat clar a la Generalitat que les protestes no s’aturaran perquè els professionals estan “tossudament alçats” i que no pensen parar fins a assolir els seus objectius. De moment, l’executiu manté un perfil baix públicament i només Paneque s’ha pronunciat sobre les reclamacions que fan. ”Escoltarem i ja es veurà si es poden atendre algunes de les demandes”, ha sentenciat.
D’altra banda, el Govern té un altre front obert amb el professorat, que el passat mes de novembre ja va sortir al carrer en una manifestació multitudinària per reclamar millores laborals. Els sindicats CCOO, UGT, USTEC-STEs (IAC) i CGT han començat aquesta setmana una tancada a l’edifici annex al Departament d’Educació i avisen que no l’abandonaran fins que no hi hagi un compromís “ferm” per part de la conselleria per garantir el complement de 473 euros per a tot el personal laboral que reclamen. La tancada es va iniciar dimecres a la nit després que la reunió de la tarda no permetés desencallar la situació. “Continuarem aquí fins que el Departament es mogui”, ha manifestat Ana Franganillo, representant de CCOO. Els sindicats reclamen a la consellera Esther Niubó que s’impliqui en la negociació per desbloquejar la situació, però admeten que “ningú” del Departament ha tingut interès a parlar amb la quinzena de representants sindicals tancats a la seu de la Conselleria, un fet que qualifiquen de “menyspreu endèmic”.
Si això no fos prou, aquesta setmana també han sortit al carrer quatre sindicats dels Mossos d’Esquadra –USPAC, CCOO, SPC i SEI– i han protestat davant la comissaria de Travessera de les Corts, a Barcelona. Coincidint amb la quinzena reunió de negociació sobre les condicions laborals dels policies de la Generalitat, els representants sindicals han mostrat el seu enuig davant el col·lapse de la negociació. Consideren que ni la consellera d’Interior, Núria Parlon, ni el director general de la Policia de la Generalitat, Josep Lluís Trapero, volen adquirir cap compromís amb els preacords negociats. Així, segons denuncien, continuen sense aportar garanties sobre demandes històriques en la negociació com el límit anual d’hores de treball o l’increment retributiu per compensar la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers 17 anys.
L’última patata calenta: la implementació de Zones de Baixes Emissions (ZBE)
ERC i Comuns, socis prioritaris per al Govern, han criticat la “mala gestió i els errors” de l’executiu d’Illa en revisar la implementació de Zones de Baixes Emissions (ZBE) a municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants i han reclamat compensacions a aquells que han fet inversions per aplicar-les encara que no tinguin l’obligació de fer-ho i que, finalment, no havien de fer-ho. En un comunicat conjunt, les dues formacions recorden a partir del 2026, segons la llei de canvi climàtic espanyola, els municipis entre 20.000 i 50.000 habitants havien d’implantar ZBE sempre que se superessin els límits marcats d’emissions de diòxid de nitrogen i partícules contaminants. A més, el govern espanyol, a finals del 2024, va aprovar un decret que afegia a aquests dos indicadors l’ozó, i requeria a la Generalitat una revisió anual del compliment d’aquests valors.
Aquesta revisió estableix que 24 municipis catalans que havien de tenir inicialment ZBE no tenen aquesta obligació per haver millorat la qualitat de l’aire. Segons denuncien els dos socis prioritaris de l’executiu, el Govern d’Illa no va publicar al DOGC aquesta revisió, un fet que, segons ells, ha provocat “incertesa, confusió, inversions econòmiques innecessàries i treball en va a ajuntaments que han preparat aquest desplegament creient que tenien la seva obligació quan, en realitat, no era així”. Per això, han reclamat a la consellera Sílvia Paneque que comparegui davant de la comissió de Transició Ecològica del Parlament per donar explicacions sobre aquest tema, juntament amb la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Sonsoles Letang.
