El Govern de Pere Aragonès ja ha contestat el document de la CUP per encarar el tram final dels pressupostos. Hores abans que els cupaires celebrin el conclave de la Coordinadora Oberta Parlamentària d’aquest dissabte que ha decidir el posicionament final sobre els pressupostos. En el document el Govern es compromet a complir algunes de les peticions més fermes de la CUP com enfilar fins els 1.000 milions la inversió en habitatge públic. També posa negre sobre blanc una estratègia per retornar als ajuntaments el control i la distribució de l’aigua pública. Així mateix proposa un grup de treball per estudiar el referèndum com a possible resposta al fiasco de la taula de diàleg.
En concret, l’executiu d’ERC i JxCAT planteja als seus socis “prioritaris” el desenvolupament d’una “fiscalitat verda” que inclou els impostos sobre els creuers i l’impost sobre gasos hivernacles. Els ingressos obtinguts de la seva recaptació servirien segons el Govern, per dotar el Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric. En l’àmbit de la fiscalitat l’oferta s’ampliarà amb la creació d’un grup de treball sobre impostos “d’externalitats negatives” en l’àmbit social, addicions i en l’especulació financera. Aquest grup hauria de fer la feina en 9 mesos a tot estirar.
Sobre habitatge el Govern es compromet a efectuar “les modificacions pressupostàries necessàries en l’execució del pressupost i en funció dels ingressos, per arribar als 1.000M€ en polítiques d’habitatge”. Una demanda insistent de la CUP. “La quantitat addicional de 251M€, respecte a la dotació actualment prevista de 749M€ en la Llei de Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022, es destinarà a habitatge públic i a polítiques públiques d’habitatge”, assegura el document. En aquest paquet també hi suma un nou protocol contra els desnonaments.
En matèria de seguretat, el document indica que el departament d’Interior “farà un procés de revisió dels procediments sancionadors ja iniciats en el marc de l’aplicació de la Llei orgànica 4/2015 -Mordassa- d’acord amb el principi de proporcionalitat i, especialment, amb la voluntat de garantir els drets fonamentals que hi puguin estar implicats, com ara el dret de manifestació, de reunió, llibertat d’expressió o participació”. En aquest sentit, remarquen que “pel que fa als nous procediments que es puguin incoar mentre continuï vigent la Llei 4/2015, la tramitació de la sanció passarà a ser a càrrec de la direcció general competent en l’administració de la seguretat del departament d’Interior, corregint l’anomalia actual consistent en què la unitat sancionadora és avui la mateixa que emet la denúncia i garantint, a més, que en tots els casos es produeix la ponderació dels fets denunciats amb l’exercici dels drets fonamentals”.
Aragonès també assegura que no invertirà un euro públic en el projecte Hard Rock i que no presentarà candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern fins que no s’hagi celebrat una consulta al territori.
Pel que fa al Procés el nou document qualifica la legislatura “d’avenç cap a l’autodeterminació i la independència”. Així apunten que “durant la 1a meitat del 2023 s’analitzarà si el procés de negociació de la Taula del Diàleg, negociació i acord ha donat els seus fruits i decidiran els propers passos, inclosa la virtual finalització de la negociació”.
“La majoria independentista al Parlament” prossegueix l’oferta, “prendrà en consideració i estudiarà l’oportunitat d’impulsar, complementar o buscar alternatives en el context de l’embat democràtic a l’Estat (contemplant les diferents propostes de l’independentisme com la proposta per la realització d’un referèndum d’Autodeterminació al llarg d’aquesta legislatura defensat per la CUP- Un nou Cicle per Guanyar) .
Un compromís que es materialitzaria en un grup de treball acordat en el marc de la direcció estratègica. El grup s’hauria de constituir en el termini del mes següent a que aquesta proposta raonada i detallada (metodologia, fases, calendarització…), sigui presentada a la majoria actual que sosté avui el govern (ERC i JxCat).
