La FNEC celebra 90 anys com a “escola de patriotes”

La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), definida com una ”escola de patriotes” per alguns analistes, fa aquest dimarts 90 anys. Es tracta del sindicat amb més història de Catalunya, segons subratllen exmembres de la FNEC que han acabat convertint-se en historiadors, escriptors i líders polítics del sobiranisme. De fet, l’expressió “escola de patriotes” s’adapta perfectament a la FNEC, que ha estat el planter de líders de l’independentisme com Oriol Junqueras, Damià Calvet, Ramon Tremosa, Quim Forn i David Madí. La manera d’aconseguir unir noms d’ideologies tan diferents és una aposta per la transversalitat i la catalanitat com a eix vertebrador. 

L’actual president de la FNEC, Ferran Piqué, reivindica els ideals i conviccions del sindicat, que s’han mantingut ferms des del seu naixement ara fa 90 anys. Els objectius, assegura, continuen sent els mateixos, que les universitats siguin dignes del país i es facin les classes en català i que alumnes i facultats estiguin compromeses amb Catalunya i l’emancipació nacional.

“Per aconseguir que Catalunya excel·leixi com a país és important que les universitats siguin els millors centres de coneixement i estiguin compromeses amb l’objectiu de país”, assegura Piqué. Tot i estar orgullós que els ideals del sindicat continuïn sent els mateixos que fa 90 anys, el president de la FNEC lamenta que tants anys després es mantinguin les mateixes preocupacions, el que significa que “Catalunya no ha avançat prou en el camp nacional”.

Aglutinar el sobiranisme a la FNEC

Antoni Gelonch, president de la gestora que va refundar la FNEC després d’estar il·legalitzada durant la dictadura franquista, assegura que al FNEC va ser “el precedent de JxSí a la universitat”. Al 1985, explica Gelonch, a la universitat no hi havia sindicats pròpiament estructurats, sinó assemblees “molt posicionades a l’extrema esquerra”. “Eren rèmores del maig del 68 sense haver-lo fet”, assenyala. En aquell moment, continua, van adonar-se que els estudiants sobiranistes no estaven representats, pel que calia dotar-los d’una eina que els estructurés. Per construir aquesta eina van decidir recuperar els principis de 1932, quan va néixer el sindicat. 

“Volíem aglutinar tots els sobiranistes: gent independent, gent de la joventut nacionalista de Catalunya, de les joventuts d’ERC, de la Unió de Joves i del grup d’estudis nacionalistes”, explica Gelonch, que afegeix que van comptar amb el suport de grans personalitats com J.V Foix -que va ser president d’honor-, Lluís Llach i Eliseu Climent. “La unitat és molt important perquè és bo que els joves donin exemple que es pot viure sota un mateix paraigua”, assenyala Gelonch, que considera que quaranta anys després de la refundació del sindicat la FNEC continua sent capaç d’aglutinar tots els estudiants amb pensament sobiranista. 

La FNEC, “escola de patriotes”

L’expert en història contemporània del nacionalisme català Frederic Porta veu la FNEC com “l’escola de patriotes” més antiga de Catalunya juntament amb ERC, l’IEC i Estat Català. “És independentista sense mirar l’ideologia dels militants, perquè el que busca és formar-los, que aprenguin i que puguin ajudar en el futur”, explica. Porta assenyala que des de 1932, quan va néixer la FNEC, es va pensar en el sindicat com una escola on els artistes, escriptors i historiadors s’amaressin de valors que després poguessin utilitzar per servir al país. 

“Gairebé tots els dirigents polítics de Catalunya els últims 40 anys han passat per aquí”, assenyala l’historiador abans de subratllar que “tot el que és català és de la FNEC”. El sindicat, assegura, es diferencia de la resta per la seva “defensa de la identitat de la nació”, pel que la llengua i la cultura són els pilars de la federació. 

De fet, Antoni Gelonch lamenta que la qüestió del català “continuï pendent” després de 37 anys de la reconstrucció de la FNEC, quan es sortia de la dictadura que havia perseguit el català amb l’objectiu d’eliminar-lo. “Hem de continuar empenyent. La FNEC tenia aquesta missió, la té i la seguirà tenint”, sentencia. 

Lluita antifranquista des de la universitat

“Volíem seguir amb la lluita antifranquista des de la universitat”, explica Blanca Serra, històrica militant independentista torturada pel franquisme que va formar part del sindicat als anys 60, quan encara era clandestí. La tasca d’aquesta activista era informar en nom de la FNEC de tot el que estava passant al país a través de cartes periòdiques que enviava a París i a Mèxic amb els diners de l’exili. “La idea era que la informació sobre l’Espanya de Franco arribés a l’exterior”, explica Serra, que assenyala que actualment la majoria d’aquests informes clandestins estan ara a l’Arxiu Nacional de Catalunya. 

“Érem mal vistos a la universitat, però sempre hem tingut la catalanitat com a guia a l’hora d’actuar políticament”, explica l’activista per definir el tret diferencial de la FNEC. “La federació defensa la idea que ha d’haver-hi una universitat vinculada a la catalanitat, i en aquella època el primer pas era una universitat centrada en la lluita antifranquista”, afegeix. Serra assenyala que el que buscava la FNEC en la seva època de militància i segueix vigent avui en dia és la construcció d’una universitat “antifranquista i catalana en llengua, contingut i esperit”. 

Mantenir el sindicat malgrat l’exili

El que més destaca Arnau Figueras, autor del llibre Història de la FNEC: la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya de 1932 a 1986,és la “voluntat inalterable” de mantenir viu el sindicat durant els anys de l’exili. “Malgrat l’exili es van conservar tots els documents de la FNEC, el que demostra que el sindicat sempre ha tingut molt pes tot i els intents de relegar-la”, celebra. 

Durant el procés de documentació per fer el llibre Figueras va demanar ajuda a militants de la FNEC que van viure la Guerra Civil en el bàndol perdedor. “La gent va fer un esforç remarcable per rememorar-ho, explicar-ho i permetre’m plasmar-ho”, explica l’autor, que fins llavors no havia estat conscient que remenar aquella època podia ser tan dur. “Gràcies a ells hem pogut transmetre com van ser els primers anys del sindicat i la seva història en la clandestinitat”, continua. 

Figueras, químic de professió, es va decidir a escriure aquest llibre d’història per la seva estima a la FNEC. “Des que hi vaig entrar i em vaig assabentar que s’havia fundat als anys 30 em va cridar l’atenció la història del sindicat i havia d’explicar-la”, diu abans d’afegir que les dades que va recollir per escriure el llibre les va facilitar en gran mesura l’historiador Joan Creixell.