La Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya avala la política de retirades de la Generalitat com a acusació particular contra manifestants quan no hi hagi lesions en els Mossos d’Esquadra. Ara bé, el ministeri públic avisa al Govern que no podrà distingir els manifestants contra qui actua segons la seva ideologia. És a dir, si es fa amb manifestants independentistes s’ha de fer també ultres i amb tota mena d’espais ideològics. Així ho indica un informe signat pel fiscal en cap a Catalunya, Francesc Bañeres, el passat mes de febrer, al qual ha tingut accés El Món. Bañeres dona resposta així a una denúncia del líder de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, perquè hi veia prevaricació de la cúpula política d’Interior.
De fet, el document és un decret d’arxiu en les diligències 10/2021 on es fa constar una notable estirada d’orelles al partit ultraespanyolista i, a més, defensa que la Generalitat apliqui directrius polítiques en els plets on es pot personar. Tot arran de la decisió política acordada amb la CUP de retirar les acusacions particulars que reclamen de l’administració els funcionaris dels Mossos (o qualsevol altre treballador públic) contra manifestants o activistes en delictes relacionats amb l’ordre públic. El pacte era que només es mantindrien les acusacions ens els casos en què hi hagi lesions.
En tot cas, el fiscal recomana a Ciutadans que debati la retirada de les acusacions al Parlament o bé que siguin els sindicats els que rondinin si es consideren afectats per la mesura. El fiscal deixa clar que correspon a la potestat de la Generalitat com a part exercir l’acció penal conforme al “seu propi i particular interès, fins i tot, per motius de simple oportunitat”.
Així fa costat a una decisió que qualifica de “dictada en base a criteris exclusivament polítics en el marc de l’acció de govern, pel que hauria de ser objectada, discutida o atacada en aquest pla a través dels mecanismes existents al respecte en seu parlamentària o, en el seu cas, a través de l’acció sindical i mitjans de protesta a l’abast dels propis cossos funcionarials que es poguessin veure afectats”. El ministeri públic fa costat, doncs, a que els serveis jurídics de la Generalitat es retirin.
De fet, el fiscal remarca i adverteix que l’objectiu de la Generalitat no evita ni descarta que l’administració continuï prestant assistència a través dels seus serveis jurídics als funcionaris policials que haguessin patit lesions. Però, Bañeres emfatitza que el criteri de no perseguir si no hi ha lesions “s’ha d’aplicar a tots els entorns”. És a dir, determina que “l’absència de pretensió acusatòria per part de l’administració autonòmica s’ha de donar en tot cas, amb independència del grup o organització que fos promotor o directe causant dels aldarulls on es registressin els delictes”. I afegeix, “sense discriminació ideològica de cap tipus al respecte, ja que al contrari la persecució concreta d’il·lícits associats a aldarulls atenent a si el grup organitzador és més o menys pròxim- o no- als posicionaments ideològics del Govern”.
Precisament, el fiscal en cap apunta que si per exemple la Generalitat mantingués les acusacions particulars sense lesions contra manifestants espanyolistes hi podria veure un indici de prevaricació administrativa de l’article 404 del Codi Penal. En tot cas, Bañeres recomana a Ciutadans que si la instrucció de la Generalitat per retirar-se de les acusacions no els agrada la poden impugnar a través dels canals de d’activitat de control del Govern o bé a través de la impugnació dels afectats a través dels recursos de la via contenciosa-administrativa.
