Felip VI ha fet el tradicional discurs de la nit de Nadal. El d’aquest any ha estat el dotzè d’ençà que va ser proclamat rei espanyol i ha coincidit amb els 50 anys de la mort de Franco i l’inici de la democràcia a l’Estat espanyol. Felip VI va enregistrar el discurs dilluns, 22 de desembre, al Palau Reial de Madrid i s’ha dirigit a la ciutadania dempeus, a diferència del que havia fet el rei emèrit, Joan Carles I, i ell mateix.
Felip VI ha fet una crida a la “convivència”, com la “base de la vida democràtica”, per fer front als “radicalismes, extremismes i populismes”. “No n’hi ha prou amb recordar que nosaltres ja hi hem estat. Aquest capítol de la història ja el coneixem i va tenir conseqüències funestes -ha dit en referència a la dictadura franquista. Ens correspon a tots preservar la confiança en la nostra convivència democràtica”.
“Fastig, desencant i desafecció”
Amb un marcat to constitucionalista i europeista, Felip VI ha recordat també els 40 anys d’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea, després de molts anys de “distanciament”. I ha posat l’èmfasi en la situació política actual. A parer seu, la “tensió” en el debat públic provoca “fastig, desencant i desafecció”, unes “realitats” que “no es resolen ni amb retòrica ni amb voluntarisme”. Felip VI ha defensat posar al centre de tota política “la dignitat de l’ésser humà, sobretot dels més vulnerables”.
Un món convuls i l’ordre mundial en crisi
Felip VI també s’ha referit al fet que vivim en un món convuls en el qual l’ordre mundial està en crisi i les societats democràtiques s’enfronten a un problema “inquietant” de “confiança”, una realitat que afecta “seriosament” l’ànim de la ciutadania i la credibilitat de les institucions. Segons Felip de Borbó, els radicalismes, extremismes i populismes es nodreixen de la falta de confiança, de la desinformació, de les desigualtats, del desencantament amb el present i dels dubtes sobre com abordar el futur, ha remarcat.
Al llarg del discurs, del qual Felip VI s’ha acomiadat amb una felicitació de Nadal en espanyol, català, euskera i gallec, ha reconegut que problemes com el cost de la vida, l’accés a l’habitatge i la incertesa laboral pels avanços tecnològics “són un condicionant cada cop més gran i de vegades tràgic”.
