De moment, aturada. La polèmica reforma de la Llei de Seguretat Nacional espanyola dorm el son dels justos amb les esmenes a l’articulat pendent, com a mínim fins al setembre, després de diverses pròrrogues. Una iniciativa legislativa de l’anterior vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, que ara defensa el ministre de Presidència, Fèlix Bolaños. Un text que reforma una llei creada pel govern popular de Mariano Rajoy, la llei 36/2015, i que en el seu dia ja va aixecar polseguera per la retallada de competències a l’autogovern que suposava, així com la via fàcil que deixava a la retallada de drets dels ciutadans. Des de l’independentisme es veu com una consolidació d’un 155 per a ús habitual i com un camí desbrossat per retallar drets fonamentals.
El govern socialista de Pedro Sánchez va presentar una reforma de la llei, que en un ambient postpandèmic encara va fer aixecar més les orelles a les esquerres espanyoles –les que són fora de La Moncloa– i al sobiranisme català i basc. La tisorada als drets fonamentals i a les competències autonòmiques es fa encara més palesa en la reforma socialista. De fet, després d’un agre debat a la totalitat celebrat el passat 12 de maig al Congrés, el PSOE va poder tirar endavant la iniciativa gràcies als vots de Vox, PP i Ciutadans. La unió dels partits estatals va frenar les esmenes a la totalitat presentades per ERC i Junts, que van tenir el suport del grup Plural, EH Bildu, CUP i PNB.
D’instrument de l’independentisme a “Loapa securitària”
La reforma de la llei, un text que va avançar El Món ara fa un any, implica una sèrie de canvis importants en el text aprovat el 2015 pel PP. En aquest sentit, cal recordar que durant la convulsió política arran del referèndum del Primer d’Octubre es va contemplar l’aplicació d’aquesta llei per arrabassar les competències en seguretat pública de la Generalitat, a través del control directe dels Mossos d’Esquadra. La reforma de la Moncloa, però, tenia molt present l’experiència de la pandèmia i l’escassa normativa efectiva per afrontar una emergència. Així el text inclou com idees clau la “requisa de béns i serveis”, la “mobilització” forçada de ciutadans sense cap indemnització i un control exhaustiu de la informació.
Tres idees que van fer posar el crit al cel dels portaveus independentistes. En el debat a la totalitat, celebrat el passat 12 de maig, –enmig de la polèmica per Pegasus– la diputada d’ERC Montse Bassa va presentar dues esmenes a la totalitat. Una per la reforma del PSOE i l’altra per derogar la llei en si. “Les lleis de seguretat nacional d’Espanya sempre han estat escrites i aplicades contra la seguretat nacional de la nació catalana i de les altres nacions de l’estat, perquè és una llei que nega drets i llibertats, una llei repressiva que, com totes les lleis repressives, sempre s’utilitzen contra el nostre poble”, advertia Bassa des de la tribuna d’oradors. “No podem permetre l’aprovació d’aquesta reforma tal com està”, insisteix Bassa ara en declaracions a El Món. El seu parer és que fa esgarrifar “la laminació de drets” que permet i “l’alt risc que sigui utilitzada contra l’independentisme” que implica.
De la mateixa manera ho analitzava la portaveu de Junts per Catalunya, Míriam Nogueras, que “tenint present que l’Estat espanyol veu com una amenaça per a la seguretat nacional l’independentisme, cal preocupar-se”. “Els independentistes ens hem de preocupar perquè vostès no ens estan perseguint ni espiant pel que fem, ens estan perseguint i espiant pel que pensem”, li va retreure Nogueras al ministre Bolaños. En la mateixa línia ho refermava la portaveu de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, que advertia que la reforma legal constatava que “els drets fonamentals al Regne d’Espanya són per a aquells que pensen bé; per als que pensen malament no hi ha drets fonamentals, perquè sembla que la unitat d’Espanya val per a tot”.
Per la seva banda, el portaveu d’EH Bildu, Jon Iñarritu, defineix la reforma com una “Loapa securitària”, en referència a la històrica llei d’harmonització de les autonomies de 1982 que volia suprimir les competències de les autonomies històriques i que, finalment, el Tribunal Constitucional va tombar.
Reforçar Moncloa, retallar drets i garanties
La reforma legal ve avalada per un dictamen del Consell d’Estat del 13 de maig del 2015, que advertia que la “distribució de recursos” no estava resolta en la lleu i que calia fer-ne “un desenvolupament complet i adient”. D’aquí naixia la necessitat de la reforma. En concret, interpretava que La Moncloa volia complir amb la “necessitat de regular la producció a Espanya” així com la “integració de la informació” amb què treballa el Sistema de Seguretat Nacional amb serveis com l’Oficina de Seguretat Nacional o el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Un esquema de treball de la seguretat nacional amb més complicitats que les actuals i més connexió.
El text persisteix en el model que una “situació d’interès per a la seguretat nacional” només pot ser declarada pel president espanyol. La reforma contempla la requisa de béns, la mobilització de la ciutadania i el control de la informació així com un pla d’intel·ligència i informació per tenir sota control tots els recursos que un estat podria menester en una “situació de seguretat nacional”, així com la “suspensió” del lliure mercat i aturar les “inversions estrangeres”.
El títol IV, clau
La nova redacció del títol IV de la llei, titulat Contribució de recursos a la seguretat nacional, constitueix un dels canvis més profunds. L’article preveu que “els ciutadans i les persones jurídiques estan subjectes al deure de col·laborar, personalment o material en la situació d’interès per a la seguretat nacional, en cas de requeriment de l’autoritat competent”. En el mateix sentit estableix el reclutament forçat de ciutadans. Així determina que qualsevol persona major d’edat “estarà obligada a la realització de les prestacions personals que exigeixen les autoritats competents i sense dret a indemnització”. Destaca que el punt 3 del mateix article permetrà “procedir a la requisa temporal de tot tipus de béns” així com “la intervenció o ocupació transitòria” o la “suspensió d’activitats”, encara que siguin mesures limitades en el temps.
La reforma afecta també el dret de la informació. De fet, el mateix article 28 determina que els “mitjans de comunicació col·laboraran amb les autoritats en la difusió de les informacions preventives i operatives durant una situació d’interès per a la Seguretat Nacional”. En el mateix marc, l’avantprojecte preveu la formalització d’una “xarxa de comunicacions especials de la presidència del govern”. La reforma també implica una puntada de peu a la llei de transparència i avisa que quedaran fora del control de la ciutadania i de la premsa els “documents i la informació del Sistema de Seguretat Nacional” que s’utilitzin en aquestes circumstàncies. És a dir, tot el que s’inclou en una situació d’interès per a la Seguretat Nacional s’exclou de la Llei de Transparència.
Una tardor calenta i un debat polèmic
La tornada de les vacances d’estiu serà transcendental per al futur de la reforma, tot i el dilatadíssim termini d’esmenes. De moment, el PSOE i Unides Podem tenen el suport del nacionalisme i ultranacionalisme espanyol, que els permetran tirant endavant el text, malgrat que Cs, Vox i PP els recorden constantment que el suport “no pot esdevenir un xec en blanc”. El debat de les esmenes, però, pot venir marcat per la duresa de la situació econòmica que molts dels analistes econòmics convenen a dibuixar, una crisi que podria esclatar als carrers i podria encara mediatitzar més el debat d’una reforma que és, sobretot, polèmica.
12 
