El consell de ministres de Pedro Sánchez vol enllestir ràpidament la polèmica reforma de la llei de Seguretat Nacional. Un text que inclou “requisa de béns i serveis”, la “mobilització” forçada de ciutadans sense cap indemnització i un control exhaustiu de la informació. Aquest dimarts el govern espanyol ha acordat acuitar el Consell d’Estat per tal que abans de 15 dies enllesteixi el seu informe sobre l’avantprojecte de llei.
L’acord de l’executiu demana de manera urgent que la comissió permanent del Consell, òrgan que dirigeix i presidit per l’exvicepresidenta del govern espanyol Teresa Fernández de la Vega, emeti el seu informe abans del 27 de gener, i així poder tirar endavant la tramitació parlamentària de la reforma que ja ha despertat reticències entre els partits de l’oposició i els que, tot i fer costat al govern Sánchez, no la veuen gens clara, com ara ERC, EH Bildu o el PNB.
El text, que porta el segell del ministeri de Presidència, va ser impulsada per l’aleshores titular Carmen Calvo i va aixecar força polseguera quan es va difondre part del seu contingut. El document té just 12 pàgines, de les quals quatre són d’exposició de motius i la resta de reformes concretes de capítols, d’articles i lletres. Amb l’informe del Consell d’Estat es podrà iniciar la tramitació parlamentària i sotmetre el text a esmenes i transaccions.
La llei manté el paradigma que una “situació d’interès per a la seguretat nacional” només pot ser declarada pel president espanyol. Curiosament, l’avantprojecte recull un interessant dictamen del Consell d’Estat del 13 de maig del 2015 que advertia que la “distribució de recursos” no estava resolta i calia “un desenvolupament complet i adient”. En concret, la reforma mira de complir amb la “necessitat de regular la producció a Espanya” així com la “integració de la informació” amb què treballa el poderós Sistema de Seguretat Nacional amb serveis com l’Oficina de Seguretat Nacional o el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
El text preveu la requisa de béns, la mobilització de la ciutadania i el control de la informació així com un pla d’intel·ligència i informació per tenir sota control tots els recursos que un estat podria menester en una “situació de seguretat nacional”, així com la “suspensió” del lliure mercat i aturar les “inversions estrangeres”.
El canvi més transcendental que preveu el text de la Moncloa és la nova redacció del Títol IV de la llei, titulat Contribució de recursos a la seguretat nacional. En aquest títol, la primera reforma és per a l’article 28, que determina que “els ciutadans i les persones jurídiques estan subjectes al deure de col·laborar, personalment o material en la situació d’interès per a la seguretat nacional, en cas de requeriment de l’autoritat competent”. En el mateix sentit estableix el reclutament forçat de ciutadans. Així determina que qualsevol persona major d’edat “estarà obligada a la realització de les prestacions personals que exigeixen les autoritats competents i sense dret a indemnització”.
En el nou punt 3 del mateix article, destaca que es podrà “procedir a la requisa temporal de tot tipus de béns” així com “la intervenció o ocupació transitòria” o la “suspensió d’activitats”. Això sí, totes aquestes mesures seran limitades en el temps. També la reforma afecta el dret de la informació. En el mateix article 28 mana que els “mitjans de comunicació col·laboraran amb les autoritats en la difusió de les informacions preventives i operatives durant una situació d’interès per a la Seguretat Nacional”.
En el mateix marc, l’avantprojecte preveu la formalització d’una “xarxa de comunicacions especials de la presidència del govern”. La reforma també barra el pas a la llei de transparència i avisa que quedarà fora del control de la ciutadania i de la premsa els “documents i la informació del Sistema de Seguretat Nacional” que s’utilitzi en aquestes circumstàncies. És a dir, tot el que s’inclou en una situació d’interès per a la Seguretat Nacional s’exclou de la Llei de Transparència.
Una altra modificació rau en l’article 20.2, que converteix el Departament de Seguretat Nacional en una “secretaria tècnica i òrgan de treball permanent del Consell de Seguretat Nacional”, que a més tindrà la capacitat “d’integrar tota la informació”. Un altre dels canvis importants es troba a l’article 21.1 que obliga a l’elaboració d’un “catàleg de recursos del sistema de Seguretat Nacional, així com la creació de la Recerca Estratègica basada en les capacitats nacionals de Producció Industrial (RECAPI)”.
.
