Junts ha presentat una esmena als pressupostos generals de l’Estat al Senat que reclama un fons extraordinari de 16.000 milions d’euros per a ajudar les petites i mitjanes empreses i als ajuntaments a pagar la factura de la llum.
Ho han explicat el roda de premsa aquest divendres la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras; el senador Josep Lluís Cleries; el diputat de Junts al Parlament Ramon Tremosa, i l’alcaldessa de Begues (Barcelona) i diputada al Parlament, Mercè Esteve.
Critiquen la manca d’execució
Cleries defensarà aquesta esmena al Senat, després que el Govern la rebutgés quan la van presentar al Congrés perquè, segons el senador, canviava la distribució d’ingressos i despeses en els Pressupostos.
Sobre les inversions dels pressupostos estatals a Catalunya, ha criticat que “hi ha alguns que les pacten i estan emocionats” però no expliquen el que no arriba a Catalunya, i ha avisat que si no els accepten l’esmena continuaran reclamant el fons en proposicions de llei i mocions.
Crítiques al govern espanyol
D’aquests 16.000 milions, Junts vol que 10.000 es destinin al teixit productiu i els altres 6.000 als ajuntaments, per a ajudar-los amb els increments en la factura energètica per la inflació i la crisi arran de la guerra a Ucraïna: “On està el govern espanyol davant aquesta situació?”, s’ha preguntat Nogueras.
“Amb la mà esquerra aquest govern espanyol posa un impost a les grans elèctriques, però amb la mà dreta els compensa”, ha afegit, en al·lusió als 1.360 milions d’euros que el govern espanyol va injectar a l’estiu en el sistema energètic.
Segons la portaveu de Junts a Congrés, han xifrat el fons en 16.000 milions després d’un càlcul “realista” dels sobrecostos que suposa l’augment de la factura en el teixit productiu i als ajuntaments –segons les seves dades, en alguns ajuntaments aconsegueix el 300%–.
També ha sostingut que el govern espanyol ha d’ajudar a les pimes en un moment en el qual les grans empreses “moroses espanyoles del Ibex35” triguen tant a pagar les factures que, segons ella, acaben abocant a la fallida a les empreses més petites.
Accelerar les renovables com a resposta
Tremosa ha alertat que la guerra a Ucraïna ha posat fi a “la zona de confort d’occident energèticament parlant”, per la qual cosa han d’accelerar-se els projectes de renovables, per exemple, ampliant les plantilles que s’encarreguen de la seva tramitació.
En aquest sentit, ha recordat que el Parlament ha aprovat una moció que insta el Govern a incrementar els recursos humans en aquests projectes, explorar el “potencial” de l’energètica pública del Govern per a generar i distribuir energia i estudiar el desplegament de les centrals hidroelèctriques de bombament en els 66 pantans ja construïts de Catalunya.
A més, ha defensat que és l’Estat qui ha d’assumir els costos de les ajudes a pimes i ajuntaments perquè la Generalitat “només recapta el 5% dels impostos que paguen els catalans”, per la qual cosa segons ell té poc marge, i ha apuntat que l’Estat pot emetre deute per a finançar-se.
Alcaldes obligats a “fer filigranes”
L’alcaldessa i diputada Mercè Esteve ha lamentat que els ajuntaments es veuen obligats a “fer filigranes” per a quadrar els comptes davant el sobrecost energètic: quan no aconsegueixen crèdits ni poden pagar-ho amb romanent de tresoreria, es veuen obligats a reformular les partides, ha dit.
De fet, ha explicat que precisament a Begues hauran de “prioritzar l’urgent i obligatori” reajustant partides, i ha demanat al Govern ajudar als municipis perquè puguin continuar prestant serveis a la ciutadania.
6 
