El debat sobre l’ús del català dins el Congrés ha tornat a posar-se sobre la taula després que la vicepresidenta segona en funcions del govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz, proposés aquest passat dimecres reformar el reglament del parlament espanyol perquè s’hi pugui parlar en català, basc i gallec. Aquest dijous al matí, reaccionant a les declaracions de Díaz, la ministra de Política Territorial i portaveu del Govern en funcions, Isabel Rodríguez, no ha rebutjat expressament la possibilitat d’habilitar l’ús de les llengües cooficials dins el Congrés durant una roda de premsa. Ara bé, considera que això suposaria algunes “dificultats” poder-ho posar en pràctica.
Tot i que el tema s’ha tornat a posar al centre després de la proposta de la líder de Sumar, les formacions independentistes al Congrés han defensat aquesta mateixa idea durant molts anys. Una idea que des del PSOE sempre han rebutjat. Ara bé, en un context electoralista com el que ens trobem en aquests moments, Rodríguez assegura que “les llengües han d’utilitzar-se en qualsevol espai sabent de les dificultats que després té la seva aplicació pràctica”. La ministra en funcions ha defensat la importància de fer un “ús normalitzat” de les llengües cooficials en tots els espais de l’estat, ja que considera que “formen part de la riquesa del patrimoni cultural” d’Espanya: “La nostra democràcia és una democràcia viva, i el desenvolupament de la Constitució també”, assegura Rodríguez, insistint que les “llengües oficials s’han de protegir, emparar i cuidar”.

Una proposta encallada
La iniciativa de parlar català al Congrés ja s’ha fet diverses vegades per part de les formacions independentistes. De fet, aquest és un dels acords als quals es va arribar el juliol de 2022 amb la taula de diàleg tenia per objectiu impulsar el català, a banda de sol·licitar al Parlament Europeu que fos una llengua que es pogués fer servir amb normalitat als plens. Ara bé, cal tenir en compte que aquest acord feia referència al català dins el Senat i no explícitament dins el Congrés. Després de dotze mesos, però, encara no s’ha fet cap pas endavant per desencallar la situació.