El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha rebut l’encàrrec del rei espanyol Felip VI de formar un nou executiu després de la victòria electoral, però sense comptar una majoria absoluta per a la seva investidura i posarà el rellotge en marxa. Feijóo, com ell mateix ha detallat, només compta amb el suport de Vox, UPN i Coalició Canària, que sumen 172 diputats, a quatre vots dels necessaris per a la majoria absoluta, que està a 176 diputats.
El monarca Felip VI ha decidit “proposar Alberto Núñez Feijóo com a candidat a la presidència del govern“, ha anunciat la presidenta del Congrés dels Diputats, la socialista Francina Armengol, davant de periodistes. La seva declaració s’ha produït després que el mateix Feijóo tanqués la ronda de contactes al el monarca, qui des de dilluns ha rebut els diferents representants de les formacions polítiques, excepte els portaveus d’Esquerra, Junts, EH Bildu, PNB i BNG.
Feijóo ha estat designat per Felip VI perquè no hi ha l’article 99 de la constitució espanyola només estableix que, “després de cada renovació del Congrés dels Diputats, el rei d’Espanya, amb la consulta prèvia amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la presidència del govern”.
Per tant, la carta magna no determina que hagi de ser candidat el guanyador de les eleccions, simplement relata que serà investit president qui aconsegueixi la confiança del Congrés, sigui en una primera votació amb majoria absoluta o en una segona, amb més vots a favor que en contra. Tanmateix, Feijóo tampoc podrà ser escollit en segona volta perquè a hores d’ara en té 178 en contra. Aquest és el número que aspira assolir el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i que va permetre designar Armengol presidenta del Congrés.
El rellotge es posarà en marxa
A partir d’aquí començarà el compte enrere per organitzar el debat d’investidura, encara que no podrà ser abans del 28 d’agost, que és quan la Mesa del Congrés certificarà el llistat de grups parlamentaris de la XV Legislatura, un tràmit del qual depenen Esquerra i Junts per Catalunya, que no compleixen els requisits que estableix el reglament per formalitzar-los.
La llei és taxativa. Si no s’investeix aquest primer candidat, s’obre un termini de dos mesos per elegir president del govern espanyol i, si ningú ho aconsegueix, es dissolen automàticament les Corts i es convoquen eleccions generals, que se celebraran 47 dies després. En cas de bloqueig polític, la data de la primera votació del debat d’investidura serà clau, ja que determinarà el dia que se celebrarien unes noves eleccions generals.
Per exemple, si la primera investidura fallida es vota el 30 d’agost, una eventual repetició d’eleccions tocaria el 17 de desembre, però si s’endarrereix a la primera quinzena de setembre, ja tocaria votar per Nadal. Per tal d’evitar que una hipotètica repetició electoral coincideixi amb les festes, el debat d’investidura s’hauria de celebrar l’última setmana d’agost o deixar-ho per a la darrera part de setembre.
10
1
