El govern espanyol ha proposat a la Unió Europea oficialitzar primer el català i progressivament incorporar el basc i el gallec com a llengües de treball de la unió. Segons ha explicat el ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, després de la reunió del Consell General de la UE que ha ajornat la decisió sobre l’oficialitat de les tres llengües, la delegació espanyola ha posat sobre la taula una introducció esglaonada de les tres llengües. També s’han ofert a pagar les despeses que puguin ocasionar les traduccions addicionals. La majoria d’estats s’han mostrat “oberts” a negociar, però volen més certeses i han reclamat un dictamen dels serveis jurídics del consell.
Després d’una reunió d’uns 40 minuts, i vistes les reticències de la majoria de països, la presidència espanyola ha decidit deixar la votació per més endavant. Albares ha definit la reunió com a “constructiva” i ha explicat que la proposta de prioritzar el català es basa en el fet que és el territori que ho ha demanat amb més “insistència” i, a més, és una llengua que parlen “10 milions de persones”, més que alguns idiomes que ja són oficials a la Unió Europea. El ministre d’Afers Exteriors ha explicat que ha plantejat un sistema de “períodes transitoris” i “començar el desplegament primer amb el català i seguidament amb les altres dues llengües”.
El català a la UE no té marxa enrere
L’oficialitat del català a la UE va ser una exigència expressa de Junts per negociar la investidura de Pedro Sánchez. El govern espanyol ha celebrat que cap estat s’ha oposat de manera frontal a la mesura i confia que en les pròximes setmanes es resoldran els dubtes que han expressat la resta d’estats. Malgrat tot, la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Energètica en funcions, Teresa Ribera, ha assegurat que el compromís del PSOE d’oficialitzar el català, el basc i el gallec a la UE “no té marxa enrere”, fins i tot en el cas que no s’arribés a un acord d’investidura amb Junts per reelegir Pedro Sánchez com a president.
