La Unió Europea ha decidit ajornar la decisió final sobre l’oficialitat del català, segons ha comunicat fonts comunitàries a Europa Press. Després de 40 minuts de reunió, els ministres d’exteriors del 27 han demanat “més temps” per estudiar la proposta espanyola. Diversos països s’han mostrat escèptics sobre introduir més llengües oficials a la UE i han encarregat un dictamen als serveis jurídics de la UE per conèixer les conseqüències legals de la mesura i l’impacte econòmic i pràctica per al funcionament de la unió. Una vintena de ministres han expressat dubtes i la presidència del Consell, que ara exerceix l’estat espanyol, ha anunciat que es “reprendrà l’assumpte en una reunió futura”, tot i que no ha indicat quan es produirà.
El ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha estat dels primers a parlar sobre la proposta espanyola i ha explicat, en català, que encara és “massa d’hora” per prendre una decisió definitiva sobre el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials a la UE. “S’han de conèixer les conseqüències de les nostres decisions, així que avui és massa d’hora per prendre una decisió”, ha dit Adlercreutz abans d’entrar a la reunió del Consell General. Finlàndia ha sigut un dels estats que ha expressat en públic els seus dubtes sobre la mesura, però al mateix temps s’ha mostrat disposat a estudiar la qüestió i en cap cas s’oposa a la mesura.
La delegació espanyola, que en les últimes setmanes havia multiplicat els contactes amb els governs dels 27, ja tenia coll avall que la reunió d’aquest dimarts no donaria fruits tangibles. Amb tot, que cap país s’hagi mostrat obertament en contra de la incorporació de les tres llengües és una bona notícia per al govern espanyol, que ara ha de decidir els pròxims moviments –tot apunta que demanarà el dictamen dels serveis jurídics i derivar la discussió tècnica a grups de treball del Consell–. També permet guanyar temps a Pedro Sánchez, ja que l’oficialitat del català a la Unió Europea era una condició que Junts va imposar per negociar la seva investidura.
França aclareix la seva postura sobre el català
La secretària d’Estat del Ministeri d’Afers Europeus de França, Laurence Boone, ha negat que tinguin “por” a les conseqüències que l’oficialitat del català i el basc pugui tenir en el seu país. També abans d’entrar al Consell, Boone ha assegurat que estan “a favor” que tothom pugui expressar-se en la seva llengua a la Unió Europea, però ha avançat que demanaran un “estudi jurídic per veure com acomodar la proposta d’Espanya”, tal com han fet molts altres països. Eslovènia i Irlanda han sigut dos dels estats que més suport han donat a l’oficialitat de les tres llengües. Amb tot, la majoria de delegacions volen veure “els detalls” de la proposta. Croàcia, la República Txeca o Eslovàquia s’han expressat en la mateixa línia.
