Si els serveis secrets ja són, per naturalesa, hermètics, ara també ho és el seu control. Així es desprèn de la situació actual de la Comissió Delegada del govern espanyol per als Afers d’Intel·ligència. És a dir, el pinyol de la Moncloa autoritzat a tenir coneixement dels informes que emet el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Aquesta comissió és el primer òrgan de control polític dels serveis secrets i depèn directament de l’executiu espanyol. Fins i tot, a la web del mateix CNI l’esmenten abans que la famosa Comissió de Control dels Crèdits Destinats a Despeses Reservades, on el secretari d’Estat director del CNI dona explicacions als diputats espanyols.
Una aliança entre Vox, el PP i el Tribunal Constitucional ha deixat aquesta figura en els llimbs i teòricament inoperativa. La manca d’explicacions per part del govern de Pedro Sánchez sobre el funcionament, la composició i les reunions d’aquest organisme ha obligat la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, a demanar explicacions per escrit a l’executiu espanyol davant la negativa a rebre respostes més directes o clares per part del nucli dur de la Moncloa.
Pablo Iglesias, l’excusa per paralitzar la comissió del CNI
Els dubtes sobre el seu funcionament es remunten al maig del 2021, quan el Tribunal Constitucional va estimar un recurs de Vox amb què denunciava la modificació legal que permetia l’aleshores vicepresident del govern, Pablo Iglesias, tenir accés als dossiers i la informació generada pel CNI. A partir d’aquella resolució, tant la composició de la comissió com si ha celebrat alguna reunió han esdevingut un misteri. L’agost passat la Moncloa reconeixia per escrit que la comissió mai es va reunir mentre Iglesias era número dos del govern.
Ara, Nogueras tracta de conèixer qui es reuneix amb els serveis d’intel·ligència i qui en sap la informació que genera, o bé si únicament l’actual secretària d’Estat directora del CNI, Esperanza Casteleiro, despatxa directament amb Pedro Sánchez, sense passar cap més filtre ni compartir la informació secreta o reservada amb els membres de l’executiu que poden fer ús d’aquesta informació en els seus programes de govern.

Una batalla legal al Suprem i al TC com a pantalla
La situació de la Comissió Delegada per als Afers d’Intel·ligència amb Sánchez va començar la seva singladura com a òrgan col·legiat el 25 de febrer del 2020. Havia de ser presidida per la llavors vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i la Memòria Democràtica, Carmen Calvo. A les reunions de la comissió havien d’assistir els ministres d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació i de Defensa, Arancha González; el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska; el vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias; i la vicepresidenta tercera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño.
Una composició regulada al Reial Decret 399/2020 de 25 de febrer. Vox i PP van interposar un recurs davant la sala III del Tribunal Suprem, la del contenciós administratiu, que va tombar el recurs sense entrar en el fons de la qüestió per manca de legitimació activa dels recurrents. A partir d’aleshores, el govern de Sánchez va anar amb peus de plom i va continuar sense convocar la comissió, però l’estratègia de la dreta no es va quedar aquí. Pocs mesos després, Vox, amb el suport posterior del PP, va interposar un altre recurs, aquesta vegada davant el Tribunal Constitucional, contra el Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per afrontar l’impacte econòmic i social de la Covid.
Aquesta normativa, impulsada per la Moncloa, incorporava una disposició que modificava la llei del CNI i legalitzava la inclusió d’Iglesias i del llavors cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo. El Constitucional, el 13 de maig del 2021, va donar la raó a la dreta espanyola i va tombar la norma al·legant que el requisit d’urgència del reial decret no quedava justificat pel que feia a la modificació de la composició de la comissió delegada. Iglesias es va quedar sense saber els secrets sobre Catalunya o altres interessos del CNI.
Secretisme i opacitat: Junts demana explicacions
Gairebé dos anys després, aquesta comissió es manté sota una total opacitat que frega la clandestinitat. El 8 d’agost passat, el mateix govern espanyol admetia per escrit que Iglesias mai va poder assistir a cap de les seves reunions perquè, simplement, la comissió mai es va reunir. La Moncloa recordava, de tota manera, que les deliberacions i decisions d’aquesta comissió són classificades com a secretes, però això no afecta la informació sobre la seva composició i ni sobre la seva activitat. D’aquí que Junts per Catalunya sospiti que la comissió està en fals perquè l’article que regulava la seva composició es va anul·lar.
Nogueras ha registrat tres preguntes per escrit per demanar qui conforma a hores d’ara aquesta comissió i, sobretot, amb quina norma es nomenen els seus integrants. Dues preguntes claus per saber qui té accés a informació confidencial, sobretot de les activitats que des del CNI s’han dut a terme per espiar l’independentisme, com en el cas de l’ús de Pegasus en el Catalangate. En aquest context, la líder juntaire a Madrid també reclama, en una tercera pregunta, si el govern espanyol pensa fer canvis la llei reguladora dels serveis d’intel·ligència de l’Estat. La importància de saber qui controla des de l’executiu el CNI també és bàsica, per a Junts, per decidir si s’han de demanar explicacions de control encara que sigui a la Comissió de Control de Crèdits de les Despeses Reservades, coneguda popularment com la comissió de secrets oficials.
