L’abast de l’operació Catalunya ha tingut molts fronts i de molts aspectes diferents. La constant de processos judicials contra el Procés ha tingut diverses derivades. Ara bé, no han estat mai fruit de l’atzar. Ans al contrari. La policia patriòtica va estar mesos treballant quins eren els aspectes a atacar, investigar i buscar. Una feina que va quedar reflectida negre sobre blanc als diaris del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo.
En concret, el cinc de novembre del 2012, just abans de les eleccions al Parlament de Catalunya i just el dia abans de començar la recerca d’informació amb el que en l’argot dels investigadors s’anomenen “fonts humanes”, la primera de les quals va ser la llavors líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho. Aquell dia Villarejo fa un minut i resultat i titula: Pla de treball – Barna, un document al qual ha tingut accés El Món i que enumera totes i cadascuna de les tasques que realitzaran i que, d’una manera o altra van anar sortint endavant, des d’Andorra al Cas Macedònia, des dels comptes d’Artur Mas a l’estratègia comunicativa de l’operació així com l’agent del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que faria d’enllaç amb l’operatiu que coordinava el comissari.
Una llarga llista
L’inici de la llista no pot ser més concloent. La primera anotació és el cas ITV i “medicaments d’OP”, és a dir, dos casos que van esquitxar Oriol Pujol, acabat d’escollir secretari general de CDC al Congrés de Reus. El cas ITV va acabar amb una sentència i pena de presó i el cas dels medicaments va ser una suposada trama, mai acreditada, de compra-venda de medicaments caducats amb un suposat soci gallec. També incloïa el nom de Daniel Osàcar, com a “tresorer de la Fundació de CDC” i que relacionava amb l’advocat Pau Molins. Curiosament també hi afegeix el nom del fiscal Emilio Sánchez Ulled, que dirigia la investigació del cas Palau. I hi ha una menció per a un dels casos més escandalosos de l’operació Catalunya: el “pendrive dels Pujol” que li ha costat una condemna a l’exdirector Adjunt Operatiu del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino, arran de la querella de la família Pujol Ferrusola.
En el paquet inclou una investigació del president Artur Mas (AM), dels “comptes del seu pare a Luxemburg” i una “llista de noms amb base de dades a França”. Un apunt que es relaciona amb un fiasco d’investigació sobre uns suposats diners de la família Pujol Ferrusola a la Catalunya Nord. També hi afegeix investigar els comptes personals d’AM i OP. És a dir, d’Artur Mas i Oriol Pujol. S’hi sumen “el cas Palau. Comptes personals” i un suposat testaferro d’Artur Mas i un directiu de Donuts que té contactes amb “EB”.
Pel que fa al cas Pujol, també incorpora la venda de la consulta de Josep Pujol a Indra, que confon amb Oriol. En aquest marc, destaca que “farà un toc a empresaris: Caixa, Repsol”, precisament companyies per a les quals ha treballat Villarejo a través de les seves empreses de consultoria i que ara tenen processos oberts a l’Audiència Nacional. En el llistat també aporta el cas Tarragona, tot i que adverteix que no en té encara el sumari. I hi ha una referència explícita al cas Petrum d’El Vendrell. També s’hi anota Carles Vilarrubí, com a “home de Pujol”, Josep Peralba, arquitecte i gendre del president Pujol, i Sol Daurella, representant de Coca-Cola a Espanya.
Andorra, Duran i Lleida i el que investigui la Guàrdia Civil i el CNI
Al llistat també hi afegeix Josep Antoni Duran i Lleida. Sobre l’exlíder de l’extingida Unió Democràtica de Catalunya, Villarejo anota que demanarà a “Clon” –alies de José Maria Clemente, un narcobanquer que li passa informació– “detalls antics i recents” sobre la seva figura així com de “Begur”, on el democristià tenia una segona residència. El comissari remarca la tasca pendent a Andorra i es remet al 17 d’octubre de 2012, sobre “contactes banquers a Andorra” i subratlla amb símbols d’admiració “Documents Vital!”. De fet, sobre Andorra també constata que posa a treballar el “Mago”, l’alies de Antonio Tamarit (el sobrenom de mago provè per la semblança del cognom amb el del famós mag Juan Tamariz), que estipulen un “dinar i un sopar amb l’Andorrà”.
Així mateix afegeix “tot el que investigui la GC”, això és la Guàrdia Civil. A més, indica que hi haurà un enllaç del Centre Nacional d’intel·ligència, els serveis secrets espanyols. De fet, admet que hi haurà una “estratègia conjunta”. Fins i tot, s’apunta el nom dels que en referenciem les seves inicials J.S. Sorprèn que a la llista es trobi un dels casos més estranys dels darrers anys, el cas Macedònia, Rivera i Saratoga. De fet, un cas que va quedar vist per sentència el passat 3 de març després d’una llarga vista oral on es va constatar la feblesa i la raresa de la instrucció a càrrec del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, casualment, el mateix de la causa Volhov. “Mossos Corrupció Carbajo”, tres paraules que integren l’algoritme d’aquests casos de suposada corrupció policial. Val a dir, que la brigada patriòtica va emetre un informe en aquesta causa amb què intentava embolicar el major del cos dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero.
Estratègia comunicativa
Pel que fa l’estratègia de comunicació també hi ha un pla precís. Així té un enllaç amb La Vanguardia. També amb el “Grup Z, Periódico- Interviú” i amb El País que glossa amb un inquietant “plantejament de risc contra PSC”. Entre els mitjans amb què col·laboraria hi consta ABC, Onda Cero, el Mundo i sobre TV apunta “preparatius ARQ”, acrònim d’Ana Rosa Quintana, amb qui té molta amistat fins al punt que han processat el marit de la presentadora en una de les peces separades de la causa Tàndem per treballar amb una empresa de Villarejo. L’estratègia va més enllà: “El pla, després del dia D -25 de novembre-, control sistemàtic”. L’operació Catalunya no va ser improvisada. Continuarà.
5 
2 