L’exlíder del PP, Pablo Casado, ha declarat aquest matí davant la instrucció judicial on està imputat per un delicte d’odi i d’injúries per les seves paraules contra la immersió lingüística. Casado, però, ha rebutjat declarar a les acusacions durant la seva compareixença, però sí que s’ha ratificat en les seves declaracions i ha assegurat que no estan manipulades davant el titular del Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona. És a dir, que eren autèntiques i ha detallat que va enraonar amb l’alumnesde l’escola de Canet per videoconferència. El fiscal no ha comparegut. El mateix jutge que va emetre dues interlocutòries amb les quals tombava els seus recursos per tirar endavant el procediment penal instat per la Generalitat de Catalunya i pel Grup d’Advocats Independents, que el jutge els té per compareguts tot i que encara no ha recollit els 5.000 euros de fiança. Dues resolucions on entenia que Casado no estava protegit per la inviolabilitat parlamentària i que, per tant, les seves declaracions tenien “ànim delictiu”.
La declaració de Casado no ha estat un camí planer, ni de bon tros. La primera querella contra Casado es va interposar davant el Tribunal Suprem, però la seva dimissió i la renúncia a l’escó al Congrés li va fer perdre la condició d’aforat. La feina del Jutjat va ser per localitzar-lo. De fet, el mateix recepcionista de la seu estatal del PP, al carrer Gènova de Madrid, va rebutjar la citació perquè no sabia on parava Casado després de deixar la presidència de la formació espanyolista. Finalment, i a través d’un advocat i un procurador es va donar per notificat, i lluny d’acceptar la citació va recórrer la interlocutòria que el transformava en investigat i el citava a declarar.
Un cas a velocitat de tortuga
El cas Casado no seria exemplar de la diligència i la rapidesa judicial. La querella es va admetre a tràmit el passat 25 d’octubre i no va ser fins al 17 de febrer que es va localitzar Casado. Un cop localitzat, a través de la seva representació lletrada, va interposar dos recursos amb què sol·licitava el sobreseïment del cas. I subsidiàriament, aturar-lo mentre no es decidia el recurs d’apel·lació que es pugui interposar. El jutge va desestimar les seves pretensions.
D’aquesta manera, l’exlíder popular continua processat per haver afirmat que els mestres de l’escola catalana no deixaven anar al lavabo als nens sinó ho demanaven en català o els posaven pedres a la motxilla. Unes afirmacions pronunciades en un míting, que el jutge preveu que es poden incardinar en un possible delicte d’odi. Una possibilitat que va fomentar la querella del Grup d’Advocats Independents que va incorporar el delicte d’odi contra una minoria nacional, que el jutge inclou dins l’article 510 del Codi Penal.