Espanya enfanga l’Europa política

Si l’aritmètica parlamentària i les pressions polítiques són les previstes, el Parlament Europeu acceptarà suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem i aixecarà la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí per tal que les justícies belga i escocesa puguin analitzar l’euro-ordre espanyola, un mecanisme a través del qual l’alt tribunal pretén que la justícia internacional entregui els tres polítics exiliats per asseure’ls al banc dels acusats. Però un posicionament del Parlament europeu favorable al Tribunal Suprem no implicarà que els eurodiputats siguin entregats a Espanya, sinó que el conflicte tornarà a les instàncies judicials internacionals després d’haver fet una parada al cor de l’Europa política. Un any i dos mesos després que Madrid iniciés l’ofensiva contra els eurodiputats catalans exiliats, el Parlament europeu es veu abocat a posicionar-se políticament sobre un conflicte que fins ara les institucions europees havien pogut esquivar etiquetant-lo com un afer intern, tal i com desitjava Espanya. Les votacions sobre si s’aixeca la immunitat comencen aquesta tarda a les 18.30h de forma telemàtica, i els resultats oficials s’anunciaran aquest dimarts a les 9h.

Aritmèticament, tot indica que el partit està perdut abans de disputar-se. Podran votar 705 eurodiputats en una cambra controlada pels populars, els socialistes i els liberals, que sumen el 65% dels escons i que són favorables a l’aixecament de la immunitat. Amb algunes excepcions en el bloc socialista, com els maltesos que han mostrat el seu rebuig a l’aixecament de la immunitat, i els socialistes eslovens. En un altre bloc, els Verds/ALE i l’Esquerra Unitària Europea, amb un total de 112 escons, votaran en contra de la petició espanyola, i també ho faran altres partits com Nova Aliança Flamenca.

“No serà una victòria espanyola”

En qualsevol cas, Puigdemont, Comín i Ponsatí no perdran la seva condició de membres de la cambra -a diferència d’Oriol Junqueras, que tenia una sentència condemnatòria-, perquè, tal i com estableix el reglament de la cambra, concedir la pèrdua de la immunitat no és un veredicte de culpabilitat, sinó el permís perquè un eurodiputat sigui investigat i jutjat. En aquest sentit, fonts de l’equip jurídic dels eurodiputats remarquen que si es perd la votació “no ho computem com una victòria espanyola”, perquè “el Parlament europeu s’haurà vist obligat a entrar per primera vegada en el fons del conflicte polític”. Un fet que l’Estat espanyol volia evitar de totes totes. I en l’àmbit judicial, la pèrdua de la immunitat “tampoc serà una victòria de la justícia espanyola, perquè senzillament tornarem a la casella de sortida amb la justícia belga i l’escocesa”. En aquest sentit, avisen que els precedents d’Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit “no permeten a Espanya estar eufòrica” per guanyar la votació a l’Eurocambra.

La causa, més internacionalitzada que mai gràcies a Madrid

L’Europarlament aprovarà amb tota probabilitat el suplicatori, un pas previ necessari per continuar el setge contra els exiliats independentistes, però insuficient per garantir, com ha promès el poder judicial i l’establishment polític, que el president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí acabaran baixant d’un avió a Madrid escortats per la policia. De fet, amb aquest moviment Espanya torna a estar en el focus de l’opinió pública internacional i en el centre del debat polític, tal i com va succeir amb la detenció i empresonament del president Puigdemont a Alemanya. Un fet que va decantar l’opinió pública internacional i que va desencadenar la primera gran victòria judicial internacional quan la justícia alemanya es va negar a extradir el president exiliat per un suposat delicte de rebel·lió.

I és que el procediment del suplicatori a l’Europarlament ha tornat a posar el cas català en el focus de la premsa internacional i el president Puigdemont ha estat entrevistat per diversos mitjans d’arreu del món, una projecció mediàtica que ha permès denunciar que “es tracta d’una persecució política i de la vulneració de la presumpció d’innocència”, una tesi que també reforça l’advocat Paul Bekaert quan denuncia a la premsa internacional “l’ús que fa Espanya de mitjans legals per silenciar adversaris polítics”. A més, el president a l’exili envia un missatge a Madrid de no rendició a través de diverses entrevistes, en què assegura que “el partit està lluny d’acabar, de fet, la lluita per la democràcia a la UE i als seus estats membres no acabarà mai. La votació del 8 de març al Parlament Europeu és un pas”. En aquesta línia, el president a l’exili també ha denunciat a la premsa internacional que “no es tracta de la independència de Catalunya, sinó de la democràcia europea. Estem lluitant contra la renúncia a la nostra immunitat perquè té un únic propòsit: aturar la nostra activitat política. Perquè és persecució política”.

Fonts de l’equip de defensa dels eurodiputats insisteixen a remarcar que la pèrdua de la immunitat no implica l’extradició, i sí en canvi “posarà l’Eurocambra en el moment del partit que ens és més favorable, perquè a partir d’ara el conflicte deixa de ser un afer intern i passa a ser un problema de les institucions polítiques europees i de la justícia internacional. Espanya ha caigut en el seu propi parany”, conclouen.

Amb la votació a l’Europarlament també es veurà fins a quin punt els socialistes i populars espanyols han aconseguit una disciplina absoluta o amb esquerdes en els seus grups parlamentaris. A causa de la pandèmia, el vot electrònic acabarà convertint la votació en secreta, quan fins ara els suplicatoris s’havien votat a mà alçada. Un marge que servirà per visualitzar si hi ha països que s’escapen de la disciplina del club d’estats.