L’acord entre Esquerra Republicana i el PSOE ha fet esclatar la quarta guerra del finançament de la història del règim del 78, però amb una diferència important a les viscudes fins ara. Si en les batalles anteriors –les dels successius governs de Jordi Pujol, la del tripartit (amb el pacte Mas-Zapatero per l’Estatut) i la de l’intent fallit de Mas per assolir el pacte fiscal– l’enfrontament era entre Catalunya i l’Estat, aquest cop l’acord ha provocat una guerra entre dues formacions catalanes que van fer juntes l’1-O i que en van patir les conseqüències a través de la repressió posterior: Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Un nou enfrontament arran de la relació divergent de les dues formacions catalanes amb el PSOE. Al seu torn, els socialistes espanyols tenen el seu propi front amb el PP, cosa que ha portat la Moncloa a subratllar que l’acord assolit amb Esquerra és cafè per a tothom. Històricament, a cada acord per un model de finançament s’han repetit consignes, que amb el temps s’han revelat com a eslògans enganyosos, com ara “el millor finançament de la història”, “un finançament estratosfèric”, el “pacte fiscal” i, ara, “finançament singular”. A l’hora de la veritat, cap de les propostes aplicades fins ara han acabat sent una solució real per millorar la salut financera de Catalunya, que pateix un dèficit fiscal crònic que supera els 20.000 milions d’euros anuals pel cap baix.
Després de la reunió entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez a la Moncloa, el president d’ERC ha tret pit aquest dijous per un nou de sistema de finançament que ha assegurat que, aquesta vegada sí, respectà el principi d’ordinalitat, un mecanisme establert per l’Estatut del 2006 que mai s’ha complert: “Catalunya és la tercera en aportar, també serà la tercera en rebre”, ha defensat. I ha subratllat que això es traduirà en 4.700 milions més per a Catalunya, amb un increment del 12% dels recursos per a la Generalitat. Aquests detalls, a expenses de conèixer l’acord que aquest divendres farà públic la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero, no han agradat a Junts per Catalunya, que ja havia advertit que no acceptaria cap acord que no fos el concert econòmic. Josep Rius, vicepresident i portaveu de la formació de Carles Puigdemont, ha qualificat l’acord d'”error” perquè no significa cap canvi de model i “Madrid continua tenint la clau de la caixa”. Així mateix, des de Junts han volgut subratllar que el finançament anunciat no té res a veure amb el “concert econòmic” que van defensar dirigents d’Esquerra quan van anunciar l’acord amb el PSC per investir Illa.
Acusacions creuades entre Junts i ERC
De fet, abans de la compareixença de Rius, els juntaires ja havien publicat un vídeo a les xarxes socials per evidenciar el seu rebuig a l’acord i preguntar a ERC “on és el concert econòmic?” El vídeo és una recopilació de declaracions de dirigents republicans reivindicant l’acord d’investidura d’Illa, amb un concert econòmic per a Catalunya, i assegura que les “rebaixes” van començar fa dies: com a prova, mostra declaracions del president de la Generalitat i altres càrrecs socialistes negant el concert. Junqueras, per la seva banda, ha instat els de Puigdemont a donar suport a l’acord i els ha avisat que “qui voti en contra de l’acord, estarà votant en contra que les escoles del país tinguin més recursos”. “Cada partit polític serà responsable del que voti”, ha sentenciat.
El PP també hi diu la seva, però contra el PSOE
En aquesta guerra, el PP també hi ha ficat cullerada, però per enfrontar-se al PSOE. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha manifestat que la igualtat dels espanyols no pot ser “moneda de canvi” i ha advertit que la Moncloa no és cap “casa de penyores” per apuntalar un govern que, segons ell, està “en ruïnes”. Des de la Moncloa han reaccionat a l’atac remarcant que l’acord “no és un vestit a mida ni un privilegi per a Catalunya”, sinó un model “més just i equilibrat” que millora el finançament arreu de l’estat. “Un model que sigui més just i que doni més recursos a totes les comunitats per finançar més i millor els serveis públics”, ha defensat Sánchez. De fet, el mateix Junqueras, en la breu atenció als mitjans que ha fet íntegrament en castellà, ha dit que l’acord per a Catalunya serà “una cosa semblant” per al conjunt de les comunitats.
La guerra pel relat: una jornada maratoniana de compareixences
Aquesta guerra pel finançament no ha fet res més que començar. Aquest divendres hi ha un reguitzell de compareixences per presentar i reaccionar a l’acord. I, el més important, per intentar fer-se amb el relat. El tret de sortida el donarà la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero, que oferirà una roda de premsa a les 10.00 hores a la seu del Ministeri d’Hisenda per presentar la proposta del nou model de finançament autonòmic. En paral·lel a aquesta compareixença, Salvador Illa ha convocat Oriol Junqueras, a les 9 del matí, i Jéssica Albiach, a les 9.45 h, amb qui es reunirà parlar de l’acord de finançament i, posteriorment, a les 12.30 h farà una declaració institucional sobre l’acord de finançament.
Abans que comparegui el president de la Generalitat, però, el president d’ERC farà una roda de premsa a les 11.15 h, a la seu nacional del partit. Junts per Catalunya, per la seva banda, ha convocat a la mateixa hora que Illa farà la seva declaració: el vicepresident i diputat de Junts, Antoni Castellà, oferirà una roda de premsa a la seu nacional del partit. També està previst que el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, i per part d’ERC, Lluís Salvadó, ofereixin una sessió informativa als mitjans de comunicació per explicar els detalls de l’acord. Finalment, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, es reuniran amb representants dels grups parlamentaris a partir de les 17 hores. I poc després Illa rebrà els agents socials.
Un model actual caducat: de ser “estratosfèric” a condemnar Catalunya
El model de finançament actual, que està caducat des del 2014, és el suposat “millor finançament de la història” que va prometre l’any 2009 l’aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. El model que, segons Miquel Iceta, havia de ser “estratosfèric” i “intergalàctic”, i que José Montilla, aleshores president, deia que era “el millor finançament de la història de l’autogovern recuperat”, ha condemnat Catalunya. La Cambra de Comerç va estimar que a la Generalitat li havien de correspondre entre 3.500 milions i 3.800 milions addicionals si s’aplicava el model de finançament esbossat a l’Estatut. Una xifra que ERC va donar per bona, però, a l’hora de la veritat, l’any 2009, el primer d’aplicació del model, Catalunya només va rebre 1.986 milions addicionals. De fet, segons les darreres dades públiques, el país ocupa la desena posició quant a recursos rebuts malgrat que és la tercera comunitat que més diners aporta a les arques de l’Estat. Segons les dades de liquidació del Ministeri d’Hisenda, l’any 2022 cada català va aportar 3.565 euros, però en va acabar rebent 3.264 rebent. És a dir, 300 menys.
El fracàs d’aquell sistema va portar Artur Mas a presentar-se a les eleccions al Parlament de l’any 2010 amb una proposta de “pacte fiscal” en el seu programa electoral. Una proposta que volia treure Catalunya del règim comú i apropar-la al concert econòmic basc. Mas va guanyar aquelles eleccions i va ser investit president. I la seva proposta va comptar amb l’aval d’ERC i ICV al Parlament, i amb el suport del PSC en la majoria dels punts. Però la proposta va topar amb la negativa Mariano Rajoy, que aleshores era president del govern espanyol amb majoria absoluta al Congrés. Mas, animat per la gran manifestació independentista de la Diada del 2012, va anar a la Moncloa el 20 de setembre, però es va trobar amb un cop de porta per part de l’aleshores líder del PP. “No ha anat bé”, va admetre a Madrid abans de tornar a Catalunya, on va ser rebut a la plaça Sant Jaume per milers de persones amb estelades i crits d’”independència”. Una situació que va impulsar-lo a la convocatòria d’unes eleccions d’anticipades i que va servir per donar el tret de sortida al Procés. Ara, el post-Procés ha donat lloc a un acord entre ERC i el PSOE per a un nou finançament per a Catalunya. Un pacte que enfronta els principals partits independentistes: Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.
