Quatre informes són els que ha lliurat la Sindicatura de Comptes de Catalunya al Parlament aquest dimecres. I tots amb quatre amb durs retrets a la gestió dels serveis públics fiscalitzats. En total, l’auditoria ha analitzat els comptes i la gestió de les delegacions del Govern a l’exterior, de serveis contractats pel Departament de Salut, i dels serveis de menjador contractats per Educació i de polítiques contra el sensellarisme de Drets Socials. La rebregada dels síndics és rotunda i destaca el crit d’alerta per desviaments pressupostaris, manca d’eficàcia o descontrol de la despesa pública.
En concret, la Sindicatura ha registrat a la cambra catalana l’informe 8/2026, relatiu al servei escolar de menjador als centres públics d’educació infantil i primària; l’informe 9/2026, relatiu a la contractació de serveis per les entitats de l’àmbit de la salut, període 2022-2024; l’informe 10/2026, relatiu al marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025, i l’informe 11/2026, sobre les delegacions del Govern a l’exterior, exercici 2024.
Salut: “Opinió desfavorable amb el compliment de la legalitat”
L’informe 9/2026, relatiu a la contractació de serveis per les entitats de l’àmbit de la salut del període 2022-2024, que signa la síndica Maria Àngels Cabasés, té com a objectiu analitzar el control i la supervisió de l’execució dels contractes de Salut. La mostra fiscalitzada inclou 17 contractes de serveis adjudicats en el període 2022-2024, per un total d’11 entitats de l’àmbit del sector públic de la salut. En concret, el Banc de Sang i Teixits, Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, Consorci Sanitari del Maresme, Consorci Sanitari Integral, Departament de Salut, Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Clínic de Barcelona, Institut Català de la Salut, Servei Català de la Salut i Sistema d’Emergències Mèdiques, SA.
L’informe no s’està per romanços i conclou, ras i curt, que “la Sindicatura emet una opinió desfavorable pel que fa al compliment de legalitat”, en aquestes contractacions. En opinió de la Sindicatura, tot i que les entitats tenen mecanismes propis de control, no n’hi ha prou per “verificar i conèixer si les empreses adjudicatàries executen el servei complint totes les prescripcions administratives i tècniques establertes als plecs de bases reguladores de la contractació i a les ofertes presentades, i si ho fan de manera que es garanteixi en tots els casos la transparència, la qualitat o l’eficiència”.
De fet, destaquen els contractes del Banc de Sang i Teixits i del Consorci Sanitari del Maresme, en els quals “la despesa executada i facturada supera l’import dels contractes formalitzats i sense l’empara adequada en modificacions contractuals vigents”. L’import total de la desviació observada és d’1,79 milions d’euros. Així mateix, retreuen externalitzacions de serveis no justificades, memòries de contractacions no prou explícites, subratllen contractacions de les quals no se n’ha fet seguiment, adjudicacions amb preus induïts per l’adjudicatari, subcontractacions no comunicades i pròrrogues contractuals sense argumentar.
Delegacions a l’exterior
L’informe 11/2026, relatiu a les delegacions del Govern a l’exterior, exercici 2024, el signa la síndica Llum Rodríguez. L’auditoria fiscalitza la gestió de les 21 oficines delegacions, amb 20 delegats, 1 delegat adjunt, 70 efectius de personal contractat en destí i 7 efectius del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior. En resum, un pressupost total per l’exercici de 2024 de 18,52 milions d’euros, dels quals 9,4 corresponen a pressupost executat per les delegacions, 5,27 milions a pressupost executat pel departament i 3,85 milions a romanents de l’exercici.
Les conclusions de la Sindicatura no deixen en gaire bon lloc la gestió d’aquestes delegacions. Per exemple, la síndica subratlla que “no consten indicadors que permetin avaluar la consecució dels objectius i no hi ha un document que reculli el grau de compliment del programa de treball que anualment s’ha d’establir per a cada delegació”. La Sindicatura també ha observat “diversitat de criteris en el nomenament de caps d’oficina o enviats especials”, sense una normativa clara.
Pel que fa als termes més financers, l’entitat afirma que “les propostes de pressupost per a l’exercici 2024 es van trametre i aprovar el mateix 2024 i no abans del començament de l’exercici, contràriament al que disposa la normativa”. Així mateix, assenyala que el 31 de desembre del 2024 les delegacions tenien uns romanents a incorporar en l’exercici següent de 3,85 milions, és a dir, el 29,07% del pressupost de despeses. En 6 delegacions aquests romanents superaven el 50% del seu pressupost. Unes xifres que posen en dubte l’efectivitat de la feina programada de les delegacions. Facturacions irregulars, contractacions de personal que no s’adiuen amb la normativa o abonament de despeses dels delegats que no pertocaven.
Servei de menjador
L’informe 8/2026 és una fiscalització operativa sobre el servei de menjador escolar als centres públics que imparteixen segon cicle d’educació infantil i educació primària, durant el curs 2023-2024, amb l’objectiu de valorar si aquest servei s’ha prestat d’acord amb els principis d’eficàcia, d’eficiència i d’economia i de conformitat amb la normativa. Un servei del qual són usuàries 300.000 persones i que és competència del Departament d’Educació i Formació Professional i el Consorci d’Educació de Barcelona.
Un servei que implica un preu mitjà de 6,64 euros per menú, tot i les diferències territorials, i un volum de negoci de 255 milions d’euros per curs. Unes xifres que la Sindicatura creu que no estan prou controlades. “Hi ha una manca de sistemes eficaços de control i supervisió per part del departament d’Educació, que no tenia implementat cap sistema integral d’informació relacionada amb la gestió del servei escolar de menjador”, afirma l’auditoria.
Segons la fiscalització, que signa la síndica Anna Tarrach, el sistema utilitzat per la gestió arreu del país, provoca “dispersió i manca d’informació del servei i problemes importants de governança”. Així, ressalta que “una part molt significativa dels contractes no s’ajustava a la normativa de contractació”. De fet, retreu les contractacions directes per part dels centres o les associacions de famílies. Tot i que la Sindicatura valora el servei com una peça instrumental que “contribueix favorablement que tot l’alumnat tingui accés a una alimentació adequada i equilibrada”, contraposa que “hi ha marge de millora en aspectes organitzatius, de concurrència i de control i seguiment“.
Sensellarisme, “debilitats importants”
Pel que fa a l’informe 10/2026, sobre el marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025, s’ha fet el que s’anomena una “auditoria operativa amb enfocament avaluador” del Departament de Drets Socials i Inclusió i de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, per constatar si han complert amb eficàcia el programa marc per abordar el problema dels ciutadans sense sostre. La fiscalització s’ha dirigit cap a un import total rebut que ha evolucionat de 12,19 milions d’euros el 2022 a 15,22 milions el 2024, amb una execució de despesa del 87,03% l’any 2024. Pel que fa al recurs d’habitatge, tot i la previsió per a l’any 2022 de fins a 300 habitatges destinats al sensellarisme, el mes de maig del 2025 només 18 habitatges havien estat efectivament cedits.
La Sindicatura posa de “relleu” les “debilitats importants que afecten negativament l’eficàcia, l’eficiència i l’economia de la gestió del conjunt de les actuacions desplegades en el marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya“. Unes “debilitats”, que, a criteri de la Sindicatura, “comprometen la planificació estratègica, l’establiment dels objectius i indicadors, la disponibilitat de dades fiables, la coherència interna i externa de la intervenció, el seguiment i el control de les actuacions, l’accés efectiu a l’habitatge i l’equitat territorial”. Així mateix, carreguen contra el fet que “no es disposa de dades que permetin acreditar una reducció de les persones en situació de sensellarisme que viuen al carrer a Catalunya”.
