“Hauries de veure les cares que hi ha aquí dins”, comentava en conversa amb El Món un dels membres de Junts per Catalunya que voltava per la seu de la formació al passatge Bofill de Barcelona poc després de saber-se el resultat de la consulta. Una imatge que quadrava amb les declaracions d’integrants del partit que havien apostat fort perquè Junts es mantingués al Govern del president Pere Aragonès. La paraula més utilitzada per descriure la situació ha estat “desastre”. Però, tot i això, i amb el mantra que la formació “no és una religió, sinó un partit i que cal respectar la democràcia interna”, tots s’agafaven al salvavides “la militància ha decidit”.
La reunió de l’executiva ha estat breu. De fet, gairebé s’ha trigat més a preparar la roda de premsa que a valorar o analitzar el resultats. Només han parlat el secretari general Jordi Turull i la presidenta del partit, Laurà Borràs, amb dues intervencions més: la del president del consell nacional, i tòtem de la formació, Josep Rull, i el secretari d’organització i mà dreta orgànica de Borràs, David Torrents. “Hi ha fractura”, apunten “però de moment, el cop calent no permet veure’n l’abast”
“Desastre” i “difícil”
“Desastre” ha sigut la paraula més repetida pels defensors aferrissats de mantenir-se al Govern. “Estem en un atzucac”, comenten les mateixes fonts. “És una situació difícil, però, només ens queda lluitar”, detalla un altra de les fonts consultades que ha participat en l’executiva. “És un desastre total”, emfatitza un altre dels favorables a mantenir-se a l’execuitu. “Sí, és un desastre, però cal acceptar el resultat i recomposar coses, tot i que hi ha molta fractura”, remarca una altra font.
“Ha estat un procés difícil, molt tensionat, i Turull és el que ha fet més de convergent, no ha dit res i s’ha posat de perfil, això sí que és la vella convergència”, opina un dels defensors del sí a continuar al Govern. ”No entendré mai com pots fer res des de l’oposició, cedint tot espai al teu adversari polític”, raona una de les altres fonts. Totes volen mantenir l’anonimat fins que les aigües no es calmin i organitzin algun moviment intern. En tot cas, ara com ara, no veuen factible una escissió. “Cal veure-les venir i cap on anem”, analitzen.
“Hem derrotat la camorra convergent”
El contrast d’aquestes opinions eren les postures dels defensors de la sortida del Govern. L’eufòria no es podia contenir, perquè molts dels que defensaven plantar el Govern agafaven el telèfon amb desimboltura o responien missatges de Whatsapp amb emoticones de copes de cava o la famosa flamenca de l’aplicació. “Hem derrotat la camorra convergent”, exclamava un abrandat favorable de la sortida del Govern. “Ara uns ens aguantem el riure i els altres s’aguanten els plors”, conclou.
13
