Complicacions per a la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats. Segons apunta l’últim informe dels lletrats de la cambra espanyola, la llei d’amnistia als encausats del procés podria no ser constitucional. No pel fons de la norma, sinó pel procediment escollit, ja que consideren que la norma s’hauria de tramitar com una reforma de la Constitució. “La iniciativa continguda en la present proposició planteja dubtes que pugui tenir cabuda a la Constitució, de manera que hauria de ser articulada a través del procediment de reforma constitucional“, assegura l’informe. D’altra banda, els serveis jurídics de la cambra espanyola recorden que la Constitució rebutja “expressament” els “indults generals”.
Cal recordar, però, que el passat mes de novembre, en un altre informe, els lletrats van emetre un dictamen favorable on defensaven la tramitació de la llei en considerar que no contenia cap xoc directe amb la Constitució, tot i que ja apuntaven alguns dubtes. El text, elaborat pels lletrats de la comissió de Justícia del Congrés, que van ser secretaris generals de la cambra espanyola sota el mandat del PP, alerten també que la norma —acordada pel PSOE i l’independentisme abans de la investidura de Pedro Sánchez— també podria xocar amb la legalitat europea. El text dels juristes serà analitzat ara per la comissió. Posteriorment, anirà al ple del Congrés i, després, al Senat.
Informe amb més puntualitzacions sobre l’amnistia
El que diferencia aquest informe del primer és que afegeix més puntualitzacions. En aquesta línia detalla que l’amnistia no està “contemplada entre les competències de les Corts Generals espanyoles descrites en l’article 66.2 ni atribuïda a les mateixes per cap altre article de la Constitució”. A més, també remarquen que durant el primer debat sobre la llei ja es van rebutjar esmenes que incloïen aquesta mesura de gràcia a la Carta Magna. “La iniciativa continguda en la present proposició planteja dubtes que pugui tenir cabuda en la Constitució”, resumeixen els lletrats.
L’informe dels lletrats, a més, també observa una “manca de determinació” en l’àmbit d’aplicació de la llei, tant pel que fa als delictes amnistiats com al període en què es van cometre. “No es correspon amb el caràcter excepcional d’una extinció de responsabilitat ni amb les exigències d’una llei singular, cosa que pot afectar el principi constitucional de seguretat jurídica i dificultar l’aplicació unívoca”, indiquen.
ERC i Junts, per separat a l’amnistia
La publicació de l’informe arriba l’endemà que s’acabés el període d’esmenes per modificar la llei d’amnistia. Finalment, ERC i Junts han registrat esmenes separades per matisar el redactat de la llei. A més, les esmenes s’han presentat sense acord amb el PSOE, que es manté ferm en la negativa de fer canvis per blindar les causes dels CDR i el Tsunami, que l’Audiència Nacional considera terrorisme. L’enèsim desacord entre les dues formacions les obligarà a continuar negociant durant el tràmit en comissió si volen que alguna prosperi.
Els republicans han presentat vuit esmenes tècniques pactades amb el PSOE, Sumar, Bildu i BNG i quatre esmenes més en solitari. Junts per la seva banda, ha presentat 12 esmenes, cap pactada amb altres grups. El principal objectiu dels dos partits és l’article 2c, que fa referència a l’exclusió de l’amnistia els casos de terrorisme amb sentència ferma.
