Les protestes per la detenció de Pablo Hasèl encara couen al cos dels Mossos d’Esquadra. Principalment, els atacs a les comissaries que van patir durant aquelles jornades del mes de febrer d’enguany. Una onada de protestes arreu del país que va neguitejar els Mossos fins al punt que el cap del cos, el major Josep Lluís Trapero, va convocar una reunió amb tots els comandaments el 2 de març al complex Egara. Uns 200 comandaments van analitzar la situació i una de les conclusions va ser accedir a la petició dels quadres uniformats de dotar les comissaries amb material antiavalots, i la formació que suposa, per afrontar situacions de manifestacions o protestes. Aquest juliol ja s’ha posat fil a l’agulla i ha començat la recta final per a la licitació d’una ingent compra de material com ara defenses, escuts i cascos per protegir les comissaries.
En concret, Joan Ignasi Elena posa el segell al projecte que va encetar el seu predecessor, Miquel Sàmper. Segons la documentació, a la qual ha tingut accés El Mon, Interior destina un import de 260.517 euros, IVA inclòs, a la compra de 800 escuts de policarbonat, 1.800 cascos i 800 defenses semirígides d’elastòmer de 70 centímetres amb el seu corresponent tahalí (agafador). Els escuts, segons l’informe d’Interior, “permeten protegir-se del llançament de pedres i altres objectes contundents”. Els cascos estan destinats “a dotar els efectius de les unitats de seguretat ciutadana que hagin de fer tasques puntuals d’ordre públic”. I les defenses són les que “utilitzaven els efectius de les Àrees Regional de Recursos Operatius (ARRO) i que tenen un efecte molt menys lesiu que les actuals defenses extensibles metàl·liques de dotació”.
El sotscap de la Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat, l’intendent Josep Saumell, ha hagut de fer un càlcul d’equivalència per a una compra que cobreixi les necessitats de defensa de les comissaries i d’edificis, com el Palau de la Generalitat. En concret, han pres com a referència un equip d’ordre públic ordinari, que està format per set efectius equipats amb set cascos, set defenses i tres escuts. D’aquesta manera correspondrien set cascos, set defenses, i tres escuts per cada comissaria de districte ; quinze cascos, quinze defenses i sis escuts per cada Àrea Bàsica Policial (ABP), Palau de la Generalitat o Parlament, i el doble de material per les seus de les Regions Policials.
L’informe justificatiu de la compra detalla: “Durant els dies posteriors a la detenció i empresonament del Sr. Rivadulla s’han produït tot un seguit de mobilitzacions violentes per tot Espanya, moltes d’elles i les més violentes en territori de Catalunya“. Un context en què els analistes de la policia asseguren que “s’han produït actes violents on les línies policials han rebut el llançament indiscriminat d’ampolles de vidre, de pedres de grans dimensions, de coets de pirotècnia, de senyals de trànsit arrencats de terra i de tot tipus de materials obtinguts de diverses obres i bastides de la via pública”. Una situació que obliga a la policia a “donar una resposta proporcional als atacs que reben els efectius de la policia que s’estan encarregant de mantenir l’orde públic en aquestes mobilitzacions/enfrontaments”.
En la mateixa línia, la memòria justificativa subratlla que “els casos més greus van ser els atacs a dues comissaries de Mossos d’Esquadra, de les poblacions de Vilafranca del Penedès, on es van produir llançaments de pintura, pedres i pirotècnia contra l’edifici i els Mossos que el custodiaven, així com danys i pintades als vehicles policials, i la comissaria de Vic, on va tenir lloc l’atac més violent, amb un intent d’assalt a l’edifici policial, i un resultat de nombroses destrosses i d’onze agents d’Unitat de Seguretat Ciutadana ferits”. “Aquests agents”, continua l’informe, “no disposaven de material de protecció adequat, principalment cascos, escuts i defenses d’ordre públic, havent de fer servir alguns d’ells defenses extensibles metàl·liques, amb les conseqüències que podria tenir la utilització d’aquestes defenses en tasques d’ordre públic, ja que poden produir lesions greus, en tractar-se d’un material molt més dur i de menor diàmetre al de les defenses d’elastòmer d’ordre públic”.
A la vista d’aquells episodis, Interior va concloure que calia adquirir material per “poder fer front a aquests tipus d’atacs violents amb un mínim de mesures de protecció, tant per poder protegir als efectius policials i als ciutadans que es puguin trobar en dependències policials, com per poder evitar lesions greus als manifestants”. La compra ja està licitada. A aquest material antiavalot, cal afegir la reformulació de les ARRO per incrementar els seus efectius a nivell territorial.
En tot cas, la Prefectura dels Mossos s’ha estimat més comprar material antiavalot que reformular de manera ostentosa arquitectònicament les comissaries. Tot i que s’hi han afegit elements de protecció dissuasius. La fórmula és “protegir més, però no bunqueritzar” perquè segons l’estat major del cos “allunyaria el cos del seu principi de transparència”. Ara però, els mossos de Seguretat Ciutadana destinats al territori, a més del material, rebran formació per utilitzar-lo. “La idea és no veure mai més una comissaria destrossada”, asseguren des d’Interior.
