El destí de Junts per Catalunya, en mans d’una jutgessa

Aquest dilluns, després d’una revolta interna, la direcció de Junts per Catalunya aprovava convocar el congrés de la formació per al juliol a tot estirar. Una maniobra per redreçar el partit i restablir lideratges, una cursa en la qual Jordi Turull té la pole position. Però l’objectiu i el calendari es podria estroncar per una causa judicial pendent que el partit de Jordi Sànchez i el president a l’exili, Carles Puigdemont, manté amb el PDeCAT. En concret, el judici sobre la propietat de les sigles de Junts per Catalunya que se segueix al jutjat de primera instància número 3 de Barcelona, a instàncies del Partit Demòcrata Europeu Català. La vista se celebrarà el proper 23 de maig, i si la jutgessa estima la demanda, el partit de David Bonvehí tornarà a tenir la propietat de la marca Junts per Catalunya.

Aquest plet es va encetar el sis d’agost del 2020, quan el PDeCAT va interposar una demanda per demanar la nul·litat de l’assemblea que celebrada un mes i escaig abans, el 27 de juny del mateix any, en què s’havia canviat la titularitat de la marca Junts, que fins aquell moment estava registrada a nom de treballadors dels PDeCAT. La formació en què aleshores hi havia la que va ser consellera d’Empresa Àngels Chacón va reclamar la suspensió de l’acord amb una mesura cautelar que va ser rebutjada. Ara se celebrarà el judici i el futur de la formació juntaire –pel que fa a la marca– quedarà decidit almenys de manera provisional, en el benentès que sigui quina sigui la decisió encara es podrà recórrer davant una instància superior.

Si la jutgessa Maria Nieves Osuna estimés la demanda, el procés de creació de Junts per Catalunya s’hauria d’anul·lar des del moment que el PDeCAT va perdre el control del partit de Puigdemont i es va escollir una nova junta directiva, és a dir, entre el 27 de juny i l’1 de juliol de 2020. D’aquesta manera, els socis fundadors tornarien a ser Laia Canet, ara a Junts; Anna Maria Sorino, personal laboral del PDeCat, i Pol Xart, que havia estat cap de Relacions Institucionals del Departament d’Ensenyament amb Irene Rigau de consellera. Una batalla jurídica tant intensa com interessant.

Junts, fill electoral del PDeCAT

En la seva demanda, el PDeCAT impugnava els acords de l’assemblea general relatius a les modificacions estatutàries sobre el domicili social, la celebració de sessions telemàtiques així com els nomenaments d’un nou president, Carles Valls, la secretària de l’Assemblea, Montserrat Morante, la tresorera Irene Negre i Josep Pagès com a defensor de l’afiliat. La formació nascuda de la dissolució de CDC entenia que es vulnerava la llei de partits polítics així com el Codi Civil, tot esbossant una quantitat ingent de defectes formals en la convocatòria i en el transcurs del conclave on es va traspassar la propietat del partit.

L’argumentació del PDeCAT té una doble vessant. Per una banda, legal i reglamentària, i per una altra, de fets. Així, la demanda, a la que ha tingut accés El Món, destaca “la vinculació econòmica i de recursos, atès que ambdós partits han concorregut en diferents coalicions electorals, assumint el PDeCAT el 100 per cent de les obligacions comptables de la coalició electoral”. També afegeixen que “ha existit un intent d’apropiació de capital polític del PDeCAT per part del partit JxCat, amb posterioritat a l’acord impugnat”. El fonament de l’acusació és la celebració d’un “congrés celebrat per JxCat el dia 25 de juliol del 2020, en què s’efectuen manifestacions falses sobre els 3.000 candidats electes que estan actualment a les institucions, que no han estat aportats per Junts sinó pel PDeCAT”.

En el fonaments de la demanda també subratllen que “és notori que el PDeCAT ha impulsat la constitució, l’afany polític i el dia a dia de la vida associativa del partit polític JxCat, i que l’assemblea del 27 de juny del 2020, per al cas que va ser celebrada, no ha garantit els principis bàsics del seu funcionament democràtic, com són la participació, la publicitat i el vot secret, cosa que perjudica el PDeCAT , ja que la vida dels dos partits està inevitablement lligada“.

L’esperança de la mesura cautelar

Fonts de Junts, però, es mostren confiades que la jutgessa els donarà la raó, però “un judici sempre és un judici”. De fet, basen la seva intuició en el fet que la jutgessa va rebutjar la mesura cautelar de suspensió dels acords en considerar que el PDeCAT no tenia la legitimació necessària per demanar-la. La decisió judicial, però, es va prendre en virtut que les situacions de fets al·legades pel PDeCAT -com la connexió de l’afany polític i del dia a dia de les dues formacions– són “posteriors al de l’assemblea que va canviar de titularitat”.

Ara però arriba el judici i pot tenir un altre resultat, perquè es discutirà el fons de la qüestió i si el procediment seguit es va ajustar a la llei i si es van respectar els drets del PDeCAT com a formació mare de Junts. En cas que la jutgessa resolgui que Junts va canviar de titularitat sense respectar els drets del PDeCAT aquesta formació podria agafar el control de Junts. “Aleshores Junts podria acabar en el nou partit de centre liberal i sobiranista, batejat com a Centrem, que aplega Convergents, de Germà Gordó, Lliures i la Lliga Democràtica, de Josep Ramon Bosch”, especulen amb certa ironia. “Tenim l’esperança que apliquin els mateixos arguments que amb les mesures cautelars”, indiquen les mateixes fonts.

El concurs de creditors i el cas Palau

Però aquest no és l’únic plet determinant en el futur de Junts per Catalunya. El passat 15 de febrer la secció desena de l’Audiència de Barcelona es va declarar no competent per esbrinar qui són els successors de CDC als efectes de la sentència ferma del cas Palau. El tribunal, que segueix l’execució de la sentència pel cas Palau de la Música, va acordar, sense prejutjar, no continuar amb l’execuciócontra el Partit Demòcrata Europeu Català ni contra Junts per Catalunya. Tal i com li havien sol·licitat els afectats.

L’argument dels magistrats va ser que encara hi ha un procediment concursal obert contra CDC al jutjat mercantil 9 de Barcelona, que precisament ja ha avalat la petició de la direcció del partit i va considerar la suspensió de “fortuïta”. De fet, la Sala Especial de Conflictes de Competència del Tribunal Suprem va resoldre que calia embargar els béns per part de l’Audiència de Barcelona, per tal de donar compliment a la sentència penal del cas Palau. De fet, els béns de CDC van passar a formar part de la massa de creditors amb preferència pels creditors del concurs.

Així, la peça separada que havia obert la mateixa Audiència sobre possible successió cap el PDeCAT i Junts es va tancar traslladant l’expedient cap al jutjat mercantil que porta el concurs de creditors. D’aquesta manera, el deute per responsabilitat civil reclamat a CDC, de 6.676.105’58 euros pel perjudici a les entitats culturals afectades pel cas, queda en mans del jutjat del concurs. Ara caldrà acabar de decidir si en execució de sentència es poden determinar els possibles hereus de la formació fundada pel president Jordi Pujol. Si s’estimés la connexió entre CDC, el PDeCAT i Junts, els advocats opinen que posarien les “coses molt difícils per a la supervivència dels juntaires”.