La titular del jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona ha donat curs, finalment, a un important recurs de la defensa d’Aleix Villatoro, ex número dos al Departament d’Exteriors del conseller Raül Romeva, a la qual s’hi han afegit altres imputats per la causa del Procés. Era el darrer pas d’una rocambolesca jugada processal que ha intentat aturar l’advocat Ramon Setó i, de moment, se n’ha sortit. En concret, és una qüestió inhibitòria que va plantejar la defensa de Villatoro, i a la qual s’hi van sumar les des de Francesc Sutrías i Albert Royo.
Villatoro impugnava la instrucció oberta al jutjat 18, que es basa en el mateix informe del Tribunal de Comptes que hi ha al jutjat 13 sobre la despesa d’Exteriors. Ras i curt, advertia que uns mateixos fets només poden ser investigats per un sol jutjat. La titular del 13 va tombar la qüestió i utilitzant una particular interpretació de la llei d’enjudiciament criminal enviava la qüestió al Tribunal Suprem. Una maniobra amb flaire de parany que van detectar els lletrats i que ara s’ha paralitzat. De fet, la jutgessa ha rectificat.
Un estrany recurs de cassació
El passat 26 d’abril, i després d’un estira i arronsa entre el jutjat 13, el 18 i l’Audiència de Barcelona, la magistrada del 13 va decidir tombar la inhibitòria. En la seva interlocutòria, però, hi havia un parany processal força interessant i, segons les defenses, enverinat. Així en la resolució desestimatòria de la inhibitòria oferia a les parts anar directament al Tribunal Suprem a través d’un recurs de cassació. Una opció que va despertar les sospites de la defensa perquè no tenia cap sentit anar directament al darrer esglaó jurisdiccional espanyol. El truc de la magistrada era aplicar l’article 35 de la llei d’enjudiciament criminal.
Però aquesta aplicació grinyolava amb la reiterada i pacífica doctrina del mateix Tribunal Suprem que determina que no es pot anar des d’una primera instància directament al Suprem per una qüestió competencial. És a dir, la instructora, per anar per feina i enllestir ja la instrucció, enviava el recurs a la instància més alta quan la doctrina deixa ben clar que aquest article ja no s’aplica. És a dir, en cas d’haver interposat el recurs, el Suprem l’hauria tombat d’entrada aplicant la seva mateixa jurisprudència. Aquí és on les defenses van copsar un possible parany judicial.
En aquest marc, van interposar un nou escrit amb què reclamaven la improcedència del recurs de cassació. De fet, demanaven que es tingués per interposat el recurs com un recurs de reforma i, subsidiàriament, d’apel·lació. Ara la jutgessa ha decidit deixar estar la seva estratègia i donar curs al recurs com a reforma i apel·lació. És a dir, que passarà per la seva taula i després, si ella el desestima –que és el que sol passar amb els recursos de reforma, perquè els veu el mateix jutge que ha pres la decisió– anirà a l’Audiència de Barcelona. En qualsevol cas, és l’itinerari normal, al final del qual es podrà accedir al Suprem si algun dels investigats ho reclama en cas que sigui desestimat. Així aquest 15 de juny, la magistrada ha dictat una nova resolució amb què accepta el recurs i dona la raó als lletrats de la defensa i deixa sense efecte la ratera que suposava anar al Suprem.
8 
