El Parlament ha lliurat aquest vespre la medalla d’honor en la categoria d’or a les víctimes de la repressió de l’Estat espanyol i les seves defenses en la “causa general” contra l’independentisme. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha dedicat la seva intervenció a explicar les raons que han portat el Parlament a concedir la medalla als represaliats. “Hi ha qui critica els actes simbòlics perquè la Generalitat segueix sent acusació popular de no pocs d’aquests casos. Tenen tota la raó”, ha dit en referència implícita a Marcel Vivet, un dels activistes represaliats que ha rebutjat assistir a la cerimònia. “Vull creure que potser aquest gest serà un element que faci possible que les acusacions al Parlament siguin retirades”, ha assegurat per posar en valor els símbols. “Reivindico els símbols, sí”, ha afegit contundent.
“Els símbols han estat perseguits i han costat un escó en aquest Parlament a tot un president de la Generalitat”, ha dit recordant la inhabilitació del president Quim Torra. La defensa aferrissada de Borràs respon a les crítiques de Vivet, que ha afirmat aquest divendres que “un gest simbòlic només té sentit si les accions l’acompanyen”. “Som conscients que aquesta medalla no treurà l’angoixa viscuda ni els càstigs, però és un gest per visibilitzar l’acompanyament i posar el focus en la repressió”, ha dit després de demanar als represaliats que rebin la medalla com una mostra del compromís institucional amb les víctimes de la repressió. “La medalla té trascendència política. Cadascú mostra qui és amb els seus actes i aquest és el Parlament més independentista de la història“, ha recordat.
Els crits d’independència apaivaguen un clima de mala maror
Borràs i el president del Govern, Pere Aragonès, han arribat junts a la sala on s’ha celebrat la cerimònia enmig d’un clima enrarit després de la topada per la taula de diàleg que han protagonitzat aquest divendres. L’acte ha començat després de la interpretació del cantant Borja Penalba de la Cançó sense nom, de Lluís Llach. Posteriorment, el periodista Vicent Partal ha fet la glossa dels guardonats i ha acusat els dirigents polítics de “deixar en l’estacada” a la població i enviar “una Brimo que ja fa temps que hauria d’estar dissolta” a les protestes i manifestacions. “Estic convençut que la causa general que soportem no acabarà fins assolir la independència, quan la por sigui només un record del passat”, ha conclós abans de donar pas de nou a Penalba, que ha interpretat la cançó plena de simbolisme Què volen aquesta gent de Maria del Mar Bonet. Seguidament, Borràs ha lliurat la medalla a una representació dels repressaliats que ha rebut una gran ovació entre crits d’independència.
“No sigueu còmplices de la repressió”
La lletrada Anna Llauradó, de l’entitat Juristes per la República, ha estat l’encarregada de fer el parlament després de rebre la medalla d’honor. En nom dels advocats que han assistit la ciutadania en les causes obertes per la repressió de l’Estat espanyol ha agraït el reconeixement de la cambra. “L’1 d’Octubre quedarà marcat de forma perenne en la memòria col·lectiva de Catalunya”, ha afegit abans de donar pas a Roger Español.
Español ha agraït el reconeixement del Parlament a “un grup de persones anònimes que vam deixar les diferències i vam lluitar per un objectiu comú”. Això, ha dit, hauria de traslladar-se també a les institucions catalanes. “És un dels reconeixements que més persones engloba”, ha celebrat després de recordar que hi ha més de quatre mil persones represaliades. “Hi ha més de quatre mil represaliats que no poden esperar a que d’entre les lluites compartides de l’independentisme en surti el dret a l’autodeterminació”, ha assenyalat després de dir que aconseguir la independència forma part del “procés de reparació personal” després d’haver patit la repressió.
“Necessitem la independència urgentment. Heu d’enfrontar-vos a l’Estat espanyol i complir el mandat de la ciutadania“, ha reclamat a les autoritats que l’escoltaven. “Des de fa quatre anys no hem avançat ni un pam. Aquests indults condicionats no ens acosten a la fi de la repressió. Les taules de diàleg no ens acosten a la idependència”, ha retret posant en valor la mobilització popular i la crítica “obligada” a les institucions. “No sigueu còmplices de la repressió”, ha demanat als càrrecs polítics que han assistit a l’acte.
“Història viva del país”
La proposta de concedir la medalla d’honor als represaliats de l’1-O la va fer la presidenta de la cambra, Laura Borràs, i va tirar endavant gràcies al suport d’ERC i CUP malgrat la negativa del PSC, que considera que no representa tota la ciutadania. També es va decidir que enguany, per primera vegada i de manera excepcional, la medalla d’honor es depositi al Museu d’Història de Catalunya, per tal de “fer present un episodi que ja és indiscutiblement història viva del país”.
La mateixa Borràs va preparar la llista de vint persones que ha representat el col·lectiu a la cerimònia d’aquest divendres, en la qual hi va incloure a Marcel Vivet, que ha rebutjat assistir-hi en considerar que “un gest simbòlic només té sentit si les accions l’acompanyen”. El diputat de la CUP Pau Juvillà ha donat suport a Vivet en la decisió de no assistir i ha reclamat al Govern que “aturi la repressió institucional”. Entre els representants estaven Pol Serena, Jordi Matas, Anna Llauradó i Roger Español. Borràs ha inclòs a la llista de representants a les víctimes de processos judicials, fins i tot les dels casos en què el Govern ha actuat d’acusació particular.
La presidenta del Parlament va voler deixar clar en el moment de fer aquesta llista que els represaliats responen a situacions diverses: persones agredides, detingudes, empresonades, alliberades després d’un procés judicial, investigades, encausades i condemnades. La majoria dels representants que han participat a la cerimònia són ciutadans anònims, tot i que alguns noms, com el de Marcel Vivet, s’han popularitzat recentment. La intenció de la presidenta del Parlament amb aquesta cerimònia era homenatjar un grup paritari “el més transversal possible” pel que fa a filiacions ideològiques, entitats i partits.
