El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha posat negre sobre blanc un nou full de ruta per assolir la independència. Un projecte que combini la mobilització i el referèndum com a eines. Un nou referèndum “sense adjectius” amb una nova estratègia que passa per la “formació” per encarar la repressió i celebrar-lo quan hi hagi prou força per aplicar el seu resultat. Un projecte que impliqui “res de fum, res de claudicacions”. El quadern de bitàcola de la nova via Cuixart , l’exposa el mateix president d’Òmnium al llibre “Aprenentatges i una proposta” (Ara Llibres, 2021) que aquest dimarts surt a la venda. Un títol on destaca la importància clau del Primer d’Octubre però també alerta de la manca de força i estratègia per la imposició del seu resultat. Sempre amb l’estratègia de la “noviolència”. “Cal governar bé Catalunya, i alhora, comprometre’s a celebrar un nou referèndum ben aviat i sense més adjectius”, sentencia en el llibre.
El llibre combina l’experiència personal de la presó, un dietari i la reflexió sobre com ha de ser l’acció política. Cuixart parteix de la base que “cruament constatada la reacció violenta de l’Estat espanyol, caldrà fer un pas endavant en el camí que es va obrir el Primer d’Octubre, pujar un grao i encarar, més d’hora que tard i seriosament, l’estratègia no violenta, l’estructuració i l’empoderament d’un moviment conscient de desobediència civil”. “Convertir la repressió en estímul per avançar units”, recomana el líder civil independentista.
Per a Cuixart, continuar el camí iniciat l’octubre de 2017 comporta “afegir a la mobilització l’estructuració i l’organització de la lluita no violenta”. Una fórmula que passa per “accions de no col·laboració” i un “ampli ventall de possibilitats en què la creativitat ocupa un lloc primordial”. És a dir, Cuixart esperona a la “formació” per fer via i preparar la societat civil i el món de la política per afrontar la repressió i anar cap a la independència. “Formació per no trobar-nos davant un 3 d’octubre i no sabem què fer!”, adverteix Cuixart. “No enganyar-nos i tampoc no compadir-nos” i afegeix, “res de fum, res de claudicacions”.
“si no tenim clar que la presó no pot ser un límit a l’exercici de drets fonamentals serà impossible avançar”, emfatitza el cap de files de l’entitat. D’aquí que entronitzi el Primer d’Octubre, com “l’acte de desobediència civil més gran de les darreres dècades a Europa”. “Reconec que encara porto malament veure que s’intenta malbaratar el poder d’aquest llegat”, admet. Ara bé també reconeix que “va ser un canvi no consolidat”. “És a dir, sense continuïtat: no hi havia prevista la possibilitat de resistència no violenta per mantenir i defensarr el resultat de les urnes”, sentencia. Per a Cuixart, la “sortida” al Procés “no només implicarà traçar una estratègia compartida, sinó també, i sobretot, la capacitat i la disposició de dur-la a terme”.
Cuixart també carrega contra “l’estranya necessitat infantil que algú ens faci arribar una consigna per seguir”. Així demana superar el temps de “desconcert” i constata que “el nostre problema és l’obediència”. Així estira les orelles als polítics per la manca de determinació després de l’1-O, però també a la societat civil que no van ser exigents amb els compromisos adquirits. “Hem de ser-nes més i més decidits”, conclou. La brúixola de Cuixart preveu “passar de la deslegitimació de l’Estat a empoderar-nos realment”. L’algoritme de Cuixart consisteix en “dinàmiques de desconnexió real i concreta de l’Estat, enfortiment de les estructures cíviques encara més potents i massives de les que tenim, determinació”. “I alhora, també assumpció de les conseqüències d’aquesta estratègia de lluita noviolenta i desobediència civil”, indica. Un referèndum “sense adjectius” que superi la “multilateralitat o la unilateralitat”.
