Nova jornada del curs de Drets, crisis i valors a la 55a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Aquest divendres ha estat el torn del professor de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra Josep Ramon Barberà, un dels cinc membres de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). De fet, la classe ha servit per acotar, detallar i informar sobre l’aplicació de la Llei de Transparència, la 19/2014 que regula el Portal de Transparència. Un taller sobre la importància de la transparència de la gestió pública en un “estat social, democràtic i de dret”, com defineix la mateixa Constitució espanyola a l’Estat espanyol. Una classe que ha descrit el viacrucis que suposa poder accedir a la informació pública o l’incompliment sistemàtic que fa l’administració per aquestes obligacions.
Una classe que ha servit per advertir les mancances del sistema per ser plenament transparent, en concret, l’obligació activa de les administracions de difondre la informació en què basa les seves decisions polítiques. Una garantia del “retiment de comptes” de les diferents administracions. Un dret que s’incompleix sovint sobretot perquè “el més normal és que l’administració no et contesti” o bé “hi ha algun límit establert per llei”.
Segons Barberà, la llei preveu un sistema expansiu de la transparència i els seus límits, que han de ser tractats de manera restrictiva. Una idea que, a parer del jurista, no acaba de complir-se. “El 50% de les sol·licituds que arriben a la comissió de garanties decauen perquè perden el seu objecte, perquè en primera instància l’administració no respon i quan es fa la reclamació, respon”, ha relatat Barberà. Un dels punts més difícils de complir amb la normativa de transparència és la informació relativa a l’àmbit policial.
Un sistema dual
El protocol establert per la llei de transparència determina que hi ha dues maneres de fer efectiva la informació pública i garantir el seu accés. Per una banda, “l’activa”, que és l’obligació de l’administració de publicar informació de manera directa. I, en segon terme, l’anomenada passiva, això és, quan un particular sol·licita l’accés a la informació pública. És en aquesta segona funció on la Comissió de Garantia de Dret a la Informació Pública té més feina, per la quantitat de reclamacions que reben de manca de compliment de les obligacions de transparència.
En aquest sentit, Barberà ha criticat les peticions d’actes de reunions que després de la pandèmia han desaparegut perquè s’han substituït per “reunions o trobades informals”. Una situació que ha lamentat i que costa molt de fer corregir als responsables de les institucions sotmeses a la transparència. Un dels altres problemes habituals és la manca de transparència de la informació policial i d’Interior, sobre els seus sistemes, protocols o dades i arxius que arriben a acumular. Per a Barberà, l’administració encara ha d’aprendre a normalitzar la transparència i l’accés a la informació com una obligació legal de retiment de comptes a la ciutadania.
1
