Espanya manté importantíssims contractes militars amb Turquia, que s’allargaran almenys fins al 2040. Així ho afirma el govern espanyol en un informe presentat al Congrés de Diputats a preguntes de la portaveu de Junts per Catalunya, Míriam Nogueras, al qual ha tingut accés El Món. Vaixells ofensius de guerra i sistemes d’armament són objecte dels contractes que l’Estat espanyol ha signat amb Turquia. La informació ha aparegut just l’endemà que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, informés al Congrés de Diputats que enviaria “armes ofensives” a Ucraïna per defensar-se de la invasió russa.
La resposta de la Moncloa s’incardina en la declaració conjunta que Turquia i Espanya van signar en la VII cimera intergovernamental d’aquests dos estats el passat 17 de novembre. Un acord que suposava continuar aprofundint la “seva associació en programes militars compartits”. De fet, l’alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, arran de les preguntes formulades pels tres eurodiputats de Lliures per Europa-Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín- va admetre no tenir clars aquests acords. De fet, va respondre que el Servei Europeu d’Acció Exterior demanaria més informació a les autoritats espanyoles sobre les exportacions d’armament per comprovar que es respectaven les regles del mercat d’armes en els països, com Turquia, on se sospita que no es respecten els drets humans.
Ara, en aquesta resposta, l’executiu de Sánchez detalla com són i quin abast tenen els acords de material militar entre Turquia i Espanya. Abans que res, la Moncloa emfatitza que encara no s’han presentat les sol·licituds de llicències d’exportació definitiva, però que ja ha començat ja la col·laboració entre empreses militars espanyoles i turques. Com a mostra, el prioritari programa Landing Helicopter Dock, LHD, en el seu acrònim, que suposa la construcció d’un vaixell amfibi portaaeronaus, -un portaavions, en l’argot més popular-, en què treballa l’empresa Navantia. De fet, l’informe presentat a la diputada Míriam Nogueras subratlla que Navantia “sempre compleix amb la legislació vigent sobre exportació a tercers països” i que “aquest contracte en concret compleix amb la legalitat nacional, europea i internacional i amb els criteris de Nacions Unides”.
De fet, arran d’aquest contracte per a la construcció del primer LHD, el govern espanyol reconeix que “es té la possibilitat que Turquia encarregui un segon portaavions a les drassanes turques adjudicatàries del contracte i a les quals Navantia fa de proveïdor en construcció, disseny i subministres. Al capdavall, l’any 2015 i després d’un concurs internacional contra França, Alemanya i la Xina, Navantia va signar l’adjudicació del vaixell LHD a través de les drassanes turques SEDEF. Un contracte que estableix Navantia com a constructor i contractista principal, així com la enginyeria del mateix vaixell. Així mateix, el contracte preveu la construcció d’una segona unitat. Una opció que va agafar cos en la cimera celebrada al novembre.
Possibilitats d’aconseguir més contractes per a material de guerra
Per altra banda, el ministeri espanyol de Defensa admet que “a finals del 2017 Turquia va posar en marxa un programa per dissenyar i construir un submarí amb tecnologia amb propulsió d’aire independent, AIP”. Un pla que suposa construir un mínim de 6 submarins que entrarien en servei entre el 2035 i el 2040. “Espanya, a través de la seva empresa de referència al sector de la defensa, podria participar en el concurs internacional que es es posarà en marxa properament”. Des de Defensa asseguren que l’Estat espanyol està molt ben posicionat i té opcions a aconseguir una part d’un contracte molt sucós.
En aquest marc, una altra resposta parlamentària també recull les declaracions que el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares Bueno, va fe el passat 16 de febrer al Congrés de Diputats, quan va presumir dels acords amb els turcs i en detallava els motius. “La bona relació amb Turquia ve per tres motius: en primer lloc, perquè és un país que aspira a entrar a la Unió Europea; en segon lloc, perquè és un país mediterrani, com Espanya, i en tercer lloc, perquè som membres conjunts de l’OTAN, on hi ha una cooperació en matèria de defensa”, afirmava. “No hi ha res a amagar, senyoria”, concloïa dirigint-se a Nogueras.
3 
