La població d’Elna és l’escenari escollit pel directori del Consell de la República per celebrar l’assemblea territorial de l’entitat a l’exili aquest dissabte. És el primer gran conclave del “parlament a l’exili” que se celebra després de la seva constitució el passat mes de març. Ara bé, el cas de les irregularitats financeres denunciades internament del vicepresident del Consell, Toni Comín, i el possible retorn del president a l’exili, Carles Puigdemont, també president de l’entitat, han fet que l’omertà sigui la tònica d’aquest conclave al més alt nivell. Una trobada que, fins i tot, inclou un dinar de 14 euros per barba -‘amanida de pasta amb ou i tonyina, de postres fruita i coca, i aigua- que cal pagar a una de les entitats que dona cobertura legal a Bèlgica al Consell, Cat Global, associació que destapat la caixa dels trons del poc rigor amb la caixa de l’entitat.
Oficialment, el Consell s’ha esgargamellat a deixar clar a la premsa que la trobada és “a porta tancada” i “sense declaracions”. Un acte absolutament tancat a pany i forrellat a la premsa. Un fet inèdit en una entitat que havia fet bandera de la transparència, la participació i la democràcia. De fet, fonts de l’entitat asseguren que l’ordre del dia només conté “votacions ordinàries com la Sindicatura Electoral” així com la creació de grups de treball i la designació dels membres de la comissió mixta. També és previst que el govern presenti el Pla de Govern bianual de 2024 i 2026 definitiu.
Ara bé, la part més sucosa és la part final, on hi haurà un torn de preguntes per part dels representants dels 92 consells locals que enviaran delegats. Fonts d’aquests consells asseguren que envien emissaris per demanar explicacions més clares de la crisi oberta per les denúncies internes dels fons que hauria utilitzat Comín pel seu ús personal. Així mateix, volen collar per saber del futur de la institució si, finalment, Puigdemont torna al Principat de Catalunya i és arrestat. Per altra banda, la reunió arriba quan els responsables del Consell fa setmanes que negocien amb ANC, Òmnium, els partits independentistes i l’AMI, com ha de ser el retorn de Puigdemont sense que “sigui un acte de partit”. Precisament, Puigdemont serà l’encarregat de tancar l’acte amb una intervenció que, curiosament, tampoc serà en obert ni pública.
Comín al rerefons
La crisi de Comín ha afectat i molt en l’ànim intern de l’entitat a l’exili. De fet, aquesta primera trobada operativa de l’assemblea territorial té com un dels punts forts, “l’elecció de la Comissió Mixta de seguiment, valoració i control dels comptes i finances del Consell de la República”. Un sistema de fiscalització més rigorós que l’actual perquè les finances, fins ara, quedaven en mans del govern i dels responsables de CatGlobal i CatCiL. “No era gens transparent, per això, hi ha els embolics que hi ha”, assenyalen a El Món fonts del Consell.
Els delegats territorials, si bé, arribaran a Elna demanant explicacions tenen assumit que Comín i els seus companys de govern que li donen cobertura, “s’escudarà en l’auditoria que s’ha pactat amb CatGlobal”. Una auditoria més de “gestió que no pas financera”, segons descriuen les mateixes fonts. “Volem esperar que digui l’auditoria per decidir què fem”, delaten membres de l’assemblea en conversa amb El Món. “Si l’auditoria és clara i apunta una mala gestió demanarem responsabilitats i, si és el cas, el cessament de Comín; si no és gaire clara, voldrem explicacions i a veure com ho justifica Comín, per acabar de prendre una decisió”, opinen altres fonts consultades. Però una idea sí que és prou generalitzada entre representants consultats per aquest diari, i és que “el silenci imposat i la manca d’explicacions precises no ajuden a generar un clima de confiança”.
Una entitat “rostida”
La celebració de l’assemblea també arriba amb un moment d’alta tensió política on el Consell ha quedat relegat en un segon pla, a la vista que el seu president és un dels possibles candidats a la investidura a president de la Generalitat per una formació concreta, Junts per Catalunya. Per tant, hi haurà debat sobre el futur de l’entitat que alguna de les fonts consultades donen ja com a “rostida”. Els delegats esperen el punt cinquè de l’ordre del dia titulat “Valoració del procés participatiu i presentació del Pla de Govern 2024-26”. És a dir, el mapa de futur del Consell per al pròxim any i mig. Un programa que pot quedar desdibuixat amb el retorn de Puigdemont que convertiria el Consell en una entitat encara més irrellevant del que és actualment en el panorama polític català.
Amb aquest futur prou magre, els delegats també han de constituir aquest dissabte els grups de treball de l’Assemblea Territorial, una mena de comissions legislatives. El possible retorn de l’exili i habilitació per la vida pública al cap de pocs mesos per l’aplicació definitiva de l’amnistia després dels entrebancs de la judicatura espanyola són un mal averany per la feina que puguin fer aquestes comissions. D’aquí que el conclave de demà vagi més per una feina concreta que puguin dur a terme els consells locals sobre el territori. En concret, és la presentació del projecte Impuls del català als municipis per mitjà dels Consells Locals. És a dir, activar els consells locals -92 dels quals més de 30 en funcions- per rellançar l’ús i la protecció del català al Principat.
El consell i el retorn
L’agenda política ha fet que l’assemblea se celebri enmig d’unes discretíssimes negociacions per preparar la logística d’un virtual retorn del president Puigdemont per un hipotètic debat d’investidura. Unes converses on l’ANC, Òmnium, els partits independentistes, el Consell, CDR i l’AMI hi participen per poder fer prospectiva sobre com i quan ha de ser aquest retorn. Així mateix, com preparar l’estratègia judicial a seguir o els sistemes de protecció per dificultar un arrest per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. En el mateix sentit, per calibrar quin ha de ser el seguiment mediàtic de la tornada i de quina manera s’ha de mobilitzar el conjunt de l’independentisme per accelerar l’alliberament de Puigdemont i el seu reintegrament a la política activa catalana després que se li apliqui, definitivament, la llei d’amnistia.
