Fa sis anys van entrar al tauler polític unes noves entitats pensades per defensar el referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre del 2027. Eren una mena de plataformes, sense cap mena de regulació jurídica, que buscaven fer de punt de trobada local dels activistes i defensors de la consulta. Eren els Comitès de Defensa del Referèndum que a partir de l’octubre de 2017 es van transformar en els Comitès de Defensa de la República, els famosos CDRs. Ara, aquests CDRs són una veritable obsessió de l’Estat i aquest Primer d’Octubre seran els protagonistes d’un gran acte de suport a la presó Model de Barcelona.
Aquests comitès, que s’originen formalment a Vilafranca del Penedès, van ser immediatament objectiu dels serveis d’informació dels cossos policials que operen a Catalunya. Tant els Mossos d’Esquadra, com la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia van començar a investigar els CDRs com si fossin elements subversius relacionats amb els moviments d’esquerra radical. Fins i tot alguns analistes els identificaven com una mena d’spin off de la CUP. Funcionaven sense relacions jeràrquiques. Eren oberts, locals i assemblearis i despertaven suspicàcies. Una estructura, funcionament i organització que va activar la imaginació dels analistes i investigadors policials.
L’obsessió pels CDRs ha arribat fins ara, sis anys després. L’Audiència Nacional continua identificant-los com si fossin grupuscles terroristes. Les causes 85/19, 104/2017, 99/18 i 85/19 del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional en són un bon exemple. L’operació Judes i, abans, el cas de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, van ser un cop orquestrat per acabar d’identificar els CDRs amb escamots capaços de cometre atemptats, d’aquí que la Fiscalia Antiterrorista de l’Audiència Nacional va fer evolucionar el concepte de CDR a ERT, l’acrònim dels Equips de Resposta Tàctica. En atestats policials en causes obertes a les audiències o jutjats penals s’incorpora el concepte o es relacionen els processats amb els CDRs, com si fos l’única nansa per intentar identificar aquests grups amb l’independentisme suposadament violent.
El 28 de setembre, primer informe dels Mossos
Oficialment, la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra no inclou els CDRs en un informe policia fins a l’atestat 1472117-CGINF, del 28 de setembre del 2017, elaborat per l’Àrea Central d’Anàlisi, Unitat Central d’Anàlisi d’Estratègies d’Organitzacions. Un dossier de vuit pàgines i amb caràcter “reservat” que va servir a la Prefectura dels Mossos, al departament d’Interior, al ministeri fiscal i a la Delegació del govern espanyol avaluar el nivell de riscos que podria generar el referèndum.
Els analistes dels Mossos consideraven que els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) estaven “liderats per l’IR” (independentisme revolucionari), i que durien a terme “accions agitatives en cas que no es pugui accedir els punts de votació”. “Aquestes accions”, continuaven, “podrien consistir en concentracions reivindicatives al voltant dels punts de votació, juntament amb els ciutadans que volen exercir el seu dret de vot”.
En aquest context, els Mossos indicaven que els comitès “podrien dur a terme pràctica combativa en cas d’accions policials contundents d’alguns dels cossos que tenen instruccions per tal d’impedir el referèndum”. “En aquest hipotètic escenari de conflicte és molt probable que els CDR rebin el suport de gran part dels actors sobiranistes presents”, alertaven. Aquesta situació, en cas de mantenir-se en el temps o produir-se en diversos llocs alhora, podria provocar una escalada de violència que acabi afectant el pacífic desenvolupament de la jornada arreu de Catalunya”, assenyalaven, ja subratllant un hipotètic esperit violent dels CDR.
La Guàrdia Civil hi suca pa
El 27 de juliol del 2018, el servei d’Informació de la Guàrdia Civil de Catalunya elabora un ampli estudi sobre els CDRs que s’integrarà en diverses causes, per exemple, en el cas de Tamara Carrasco. És l’Informe d’Intel·ligència sobre els Comitès de Defensa de la República, amb el membret de “confidencial”. El document, al qual ha tingut accés El Món, desgranava el que l’institut armat identificava com a 390 CDRs arreu de Catalunya i aportava dades d’informació extreta a través d’agents que havien participat en les assemblees generals de Manlleu i Sabadell, totes en obert i en espais públics. Els analistes situaven la inspiració dels CDRs en els Comitès de Defensa de la Revolució que va crear el moviment de Fidel Castro a Cuba.
“Es pot observar una sinergia creixent entre les declaracions i actuacions de l’esquerra radical separatista i les relatives als diferents col·lectius que componen el puzle territorial dels CDRs, i es pot afirmar que els mateixos en gran part es troben adoptant voluntàriament el paper i la línia estratègia que marca l’esquerra radical separatista, i es plasma d’aquesta manera un paper hegemònic de la mateixa sobre els CDRs“, sentenciaven els agents d’informació. És el primer gran informe de referència sobre els CDRs, més enllà d’algun atestat del Cos Nacional de Policia i dels que havia realitzat per al jutjat d’Instrucció 13 el famós tinent coronel Daniel Baena, cap de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. La conclusió era que els CDRs buscaven “l’execució massiva i coordinada d’accions amb la finalitat de subvertir l’ordre constitucional”.
Continua la pressió
La pressió cap als CDRs es va disparar el 23 de setembre del 2019, just tres setmanes abans de la publicació de la sentència del Procés. Una ràtzia contra els CDR que va acabar amb una onada de detencions, presons incomunicades i acusacions duríssimes de terrorisme. Va ser l’Operació Judes. Aquest diumenge, dins dels actes del sisè aniversari de l’1 d’octubre, es farà un reconeixement als represaliats per aquella operació, que encara estan pendents de judici. Així mateix, aquest Primer d’Octubre, els CDRs inauguren una “nova dinàmica” molt allunyada de les estratègies actuals dels partits independentistes.
Una operació que coincideix amb una nova operació de l’Audiència Nacional per tornar a embolicar els CDRs en suposades operacions de “subversió de l’ordre constitucional”, la detenció al Solsonès de quatre osonencs acusats d’intentar sabotejar la Vuelta al seu pas per Catalunya. És el darrer exemple d’intentar treure l’espantall del CDRs, que són percebuts per la biosfera espanyolista com organitzacions clandestines de caràcter violent, quan encara no hi ha hagut ni cap sentència ni cap resolució que hagi considerat els seus suposats integrants com a organitzacions criminals ni terroristes. Però sis anys després l’obsessió continua.
