Finalment, l’activista Tamara Carrasco, pot respirar més tranquil·la. El ple de la sala segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, ha acordat per una majoria d’onze a cinc vots desestimar el recurs del ministeri fiscal contra la seva absolució. El ministeri públic sostenia que havia perpetrat un delicte d’incitació als desordres públics. El ponent inicial de la sentència, el magistrat Ángel Hurtado, ha quedat en minoria i emetrà un vot particular. El nou ponent és el magistrat Javier Hernández. Els magistrats que han votat en contra i que s’han quedat en minoria han estat el president de la sala, Manuel Marchena, Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar, Pablo Llarena i Vicente Magro. La sentència inclourà vots particulars.
El ministeri públic considera que hi ha motius formals i de fons per interposar el recurs. Per una banda, unificar la doctrina en la interpretació dels delictes d’ordre públic i, per altra costat, revisar la prova practicada i la seva consideració d’absolutòria. Precisament, un els punts que més emfatitzava el fiscal en les catorze pàgines de l’escrit, és la importància del whatsapp, l’aplicació de comunicació instantània per valorar la conducta de Carrasco com a delictiva.
De terrorista a absolta
Cal recordar que Tamara va ser processada, primer per l’Audiència Nacional per terrorisme, per suposadament difondre un missatge de veu en un grup de whatsapp animant a la participació en una protesta el març de 2018. El cas es va rebaixar fins a desordres públics, gairebé després de dos anys confinada perimetralment a Viladecans com a mesura de seguretat.
“Està demostrat”, escrivia la fiscalia, “que a través dels missatges de whastapp (donada la facilitat de difusió que presenten), és possible convocar en molt poc temps un gran número de persones per portar a terme actes vandàlics que puguin afectar a les infraestructures d’un país o a les seves institucions més emblemàtiques”. “L’acusada”, continuava, “sabia que el seu missatge arribaria a un gran nombre de persones, no només receptores dels seus whatsapps sino tercers als que els receptors (segur) enviarien el seu contingut”. Una explicació que segons el fiscal s’adeia amb el delicte de risc i perill abstracte que representa l’article 559 del Codi Penal.
23 
99 