Nou capítol en la instrucció de la causa mare del Procés. La instrucció del Jutjat 13 de Barcelona, que va originar la investigació i el judici dels líders independentistes davant el Tribunal Suprem es torna a entrebancar. El que segurament és un malentès originat per una interpretació inadequada de la Llei d’Enjudiciament Criminal embolica més la troca en una causa complexa, llarga i que s’ha anat entortolligant amb el temps i amb altres instàncies judicials. El darrer episodi és la qüestió inhibitòria que es va plantejar per part de la defensa d’Aleix Villatoro, ex número dos de Raül Romeva a Exteriors, a la vista que s’obria una causa per la gestió d’Exteriors al jutjat 18. El tipus de recurs que s’ha d’interposar ha incrementat el garbuix a la causa donat que condueix al mateix Tribunal Suprem.
En concret, es tracta d’un escrit que impugna la resolució notificada la setmana passada a les parts, que desestima la qüestió inhibitòria de competència presentada per la defensa de tres dels acusats (Villatoro, Francesc Sutrías i Albert Royo). Una derivada del cas que porta cua. Tot neix arran de la decisió de fiscalia d’interposar una nova querella en un altre jutjat, el d’Instrucció 18 de Barcelona, sobre la mateixa base dels fets i amb el mateix document de base: el famós informe del Tribunal de Comptes sobre el Procés i la política d’Exteriors de la Generalitat entre 2011 i 2017.
Un recurs que no toca?
Després de mesos de teva meva entre el jutjat 13, el 18 i l’Audiència de Barcelona, la jutgessa va acabar per desestimar la inhibitòria i va oferir les parts anar directament al Tribunal Suprem a través d’un recurs de cassació. La resolució anava per feina i només deixava aquest camí. Una opció, però, que les defenses no han vist processalment gens clar. I van decidir analitzar en profunditat quina és la doctrina en aquests casos. Així van concloure que les decisions del Suprem esmenaven la plana a la resolució de la jutgessa del 13.
En principi, la magistrada instructora aplica l’article 35 de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Ara bé, les defenses aporten la reiteradíssima jurisprudència del Tribunal Suprem que ajusten els marges d’aquest article i que estableix que no es pot anar des d’una primera instància directament al Suprem per una qüestió competencial. Per tant, demanen en l’escrit que sigui improcedent el recurs de cassació i es tingui per posat el recurs com un de reforma i subsidiàriament, d’apel·lació. Així que tot i que la magistrada va derivar la darrera paraula al Suprem, la doctrina del mateix tribunal estableix que abans s’ha de posar un recurs d’apel·lació, com una escala intermitja.
O un o l’altre!, insisteixen les defenses
El debat de la forma, però, no és l’únic en el recurs. L’escrit, de 24 pàgines, al que ha tingut accés El Món, els advocats contradiuen la versió fàctica de la instructora. Així raonen que tant el jutjat 13 com el 18 estan investigant els seus clients pels “mateixos fets”. És a dir, van més enllà que la connectivitat que exposava en la seva interlocutòria que negava la inhibitòria. Així reclamen que s’acumuli en una mateixa causa les dues instruccions. De fet, aporten la resolució del mateix Tribunal de Comptes que apunta en la mateixa direcció que les defenses, que ha rebaixat les pretensions econòmiques i ha tret de l’equació diversos fets que eren de la mateixa naturalesa en la primera acusació. En qualsevol cas, el Tribunal de Comptes ha unificat les dues causes en un mateix procés.
Fins i tot, la defensa ironitza en que la mateixa connexió que veu la magistrada s’hauria de veure en el “suposat pla criminal conjunt”. En aquest marc, els lletrats també argüeixen, a diferència de la magistrada, de la necessitat d’aquesta acumulació en una sola instrucció. D’aquesta manera, neguen a la jutgessa que “es generi més complexitat o més dilacions”. De fet, conclouen que és processalment possible. “És necessària”, sentencia la defensa en el seu recurs.
4 
