El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
La causa mare del Volhov s’ensorra

Va ser una operació espectacular, amb detencions i mig miler de policies mobilitzats. Era l’operació Estela –la causa mare del que després va portar a l’operació Volhov– i esclatava el 24 de maig de 2018, dirigida pel jutjat d’instrucció 1 de Barcelona. Una gran macrobatuda que va presentar un balanç de 25 detinguts per suposats desviaments de diners de cooperació internacional de la Diputació de Barcelona. Es van obrir fins a nou peces separades i entre els arrestats hi havia l’aleshores president de la institució, Salvador Esteve.

Han passat els anys i del cas Estela només queden quatre peces d’obertes, d’una de les quals el fiscal ja n’ha demanat l’arxiu i sobreseïment. Per tant, aviat en quedarien només tres: una que ha servit per obrir l’operació Volhov i dues més en què la fiscalia espera els testimonis per informar al jutge que vol que hi faci cop de carpeta. Un cas que ara té una nova jutge substituta perquè el jutge titular, Joaquín Aguirre, està de baixa.

Informe del fiscal Maldonado reclamant l'arxiu de la peça separada de Pimec/Quico Sallés
Informe del fiscal Maldonado reclamant l’arxiu de la peça separada de Pimec/Quico Sallés

El cas ha perdut velocitat de creuer amb l’ajuda de la fiscalia que comanda Fernando Maldonado, expert en qüestions de corrupció. Com a mostra, el passat 19 de gener va signar un escrit, que va ser comunicat a les parts aquest dimarts, en què demana l’arxiu de la peça que afectava la patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, Pimec. Una petició que, seguint el camí i els arguments de les altres cinc, de ben segur quedarà arxivada.

En concret, les nou peces eren, a més de Pimec, la Sestretegic i Konsector; Municipalidad de San José i Igfa; Igman i Catmon; Fundació empresa i Clima; Ecosde; Plataforma Educativa i utopia; Joaquim Ferrer i Voltia Solutions. D’aquestes, resten obertes Igman i Catmon, que al seu torn han servit per obrir les sis peces separades de l’operació Volhov, que busca el finançament internacional del Procés, una rocambolesca relació de l’independentisme amb Rússia que ara rau a l’Audiència Nacional i possibles tractes de favor a l’administració catalana per part d’exmembres del Govern d’ERC i CiU, com Xavier Vendrell i David Madí.

En aquestes nou peces separades, la investigació –que en un principi portava la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia, la famosa UDEF, i després la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil que dirigia el tinent coronel Daniel Baena– incloïa 26 expedients administratius sospitosos repartits en les nou peces separades. D’aquests, ja se n’han expurgat 13, i 3 més estan pendents de resolució judicial a petició de les defenses i del ministeri públic.

La resta pertanyen a Voltia (2), a la Municipalidad de San José y Igfa (3) i cinc expedients d’Igman i Catmon. De fet, aquesta darrera peça separada va al ralentí atès que un dels investigats és el diputat al Parlament de Junts per Catalunya Francesc de Dalmases, que si fos cridat a declarar ho hauria de fer com aforat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per altra banda, el president de les dues entitats, Víctor Tarradellas, exsecretari de Relacions Internacional de CDC, encara ni ha declarat davant el jutge i no per manca de ganes.

Francesc de Dalmases, Josep Costa i Meritxell Budó (JxCat), en la sessió de la Diputació Permanent del Parlament | ACN
Francesc de Dalmases, Josep Costa i Meritxell Budó (JxCat), en una imatge d’arxiu

Alguns d’aquests arxius s’han resolt després de la declaració de Jordi Castells, un dels principals investigats, per la seva tasca com a subdirector general de Cooperació Local de la Diputació de Barcelona. La jutgessa i el ministeri fiscal han constatat no només la legalitat de les subvencions sinó que Castells mirava de complir els terminis legals per tramitar-les. Al capdavall, la investigació es va encetar per una denúncia anònima amb acusacions, fins i tot, s’assetjament que van cloure amb l’arxiu de la informació reservada.

Fonts del cas asseguren que de les tres peces que cuegen vives, dues no tenen cap recorregut. Ni Municipalidad de San José, ni Voltia. La primera va ser una subvenció saludada pels alcaldes de Barcelona i pel president de la Diputació de Barcelona, atès el seu caràcter institucional. I, la segona, respon a una confusió clamorosa dels atestats de la Guàrdia Civil en relacionar Castells amb un dels enginyers de l’empresa per unes feines a Sant Hilari Sacalm, i segons es revela a la instrucció ni un ni l’altre es coneixien ni van coincidir temporalment en les tasques d’un i altre. Un cas que ha fet posar vermella, fins i tot, l’acusació particular de la Diputació.

La clau rau en el fet que el proper 14 de febrer estan convocats testimonis d’aquestes peces. Aquestes testificals seran fonamentals per decidir si el 28 de febrer la instrucció continua endavant després d’una primera pròrroga. No ho tindrà fàcil el jutge instructor perquè ja li va costar força convèncer al fiscal d’ordenar la primera pròrroga.

Ara bé, les parts no amaguen l’interès del jutge titular per mantenir vives Igman i Catmon a la vista de la peça Volhov, a més de les continues demandes d’informació a la Diputació de Barcelona sobre contractes o tasques que portava a terme Josep Lluís Alay –actual cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont– quan era comissionat de la institució en relacions internacionals. “Una perquisició prospectiva de manual”, avisen les parts. Tres anys després de la batuda i cinc anys després de la instrucció i la causa es va desmuntant.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: JordiP a gener 27, 2022 | 09:49
    JordiP gener 27, 2022 | 09:49
    Efectivament, som el país més ric del món. Les nostres FFCCSE poden permetre's el luxe asiàtic de pagar un fotimer de funcionaris policials d'alt nivell (de salari, si més no) per a que gaudeixin com orangutans redactant complexes, fantasioses i paranoïques novel·les d'espies, traicions, secesions i contubernis. I, encara més greu, aquestes glorioses narracions d'amor i masacre son utilitzades pels jutges filofeixistes (que són molts i molt importants) per a atacar ideologies discrepants i/o oposades. Vergonya d'una "democràcia plena" ... de M.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa