El jutge esquartera el sumari que va portar a l’operació Volhov

El cas Estela dona pas a una macrocausa de nou peces separades

Era el 24 de maig de 2018. Un dimecres. La policia espanyola va detenir fins a 29 persones en una operació batejada per un presumpte frau en subvencions de la Diputació de Barcelona. Una macrobatuda amb més de 500 agents del Cos Nacional de Policia. Era el cas Estela. Un cas que després va obrir una altra derivada, l’operació Volhov ,que relacionava, en un estrambòtic algoritme, la Diputació de Barcelona amb deu mil soldats enviats pel Kremlin per assolir la independència.

Tres anys després, la instrucció del cas Estela, a mans del magistrat titular del Jutjat 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va al ralentí amb eternes suspensions de les declaracions del principals investigats. Hi ha tal garbuix que Aguirre ha hagut de dividir en nou peces separades a part de la Volhov i el cas de Villa Bugatti que implica Xavier Vendrell per un cas urbanístic. A més, cal afegir que el fiscal de la causa no ha mostrat gaire confiança en el cas. De fet, en moltes de les declaracions realitzades fins ara el fiscal ha tingut un paper de moderada acusació. Fins i tot, al sumari del cas Volhov no ha tingut cap protagonisme destacat, ans al contrari.

El cas Estela es basava en el traspàs de diners que estaven destinats a prestar assistència tècnica a països en vies de desenvolupament i que no haurien arribat als seus beneficiaris. Tots a través de les subvencions de l’àrea de cooperació de la Diputació de Barcelona. En un principi, la poderosa Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la UDEF, del Cos Nacional de Policia que portava el cas -abans que el jutge encomanés la tasca la Guàrdia Civil- xifrava el presumpte desviament en més de 2 milions d’euros. De fet, el cap de la UDEF va expressar el seu malestar pel canvi de policia judicial en una insòlita carta al jutge instructor.

Entre la primera tongada de detinguts hi havia l’expresident de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve – l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, l’exdirector de Relacions Internacionals de la Diputació i actual subdirector general de Cooperació Local de la Generalitat, Jordi Castells, i qui va ser secretari de Relacions Internacionals de CDC, Víctor Terradellas, un dels protagonistes del cas Volhov. A tots se’ls imputava se’ls imputa la presumpta comissió dels delictes de prevaricació, tràfic d’influències, malversació de fons públics, falsedat documental i frau de subvencions. El cas ha anat evolucions obrin causes successòries de la principal i implicant pel mig suposats finançaments del projecte independentista, de l’exili i fins i tot, del Tsunami Democràtic. El jutge Aguirre ha anat continuant les perquisicions a batzegades, amb contínuus ajornaments de declaracions dels implicats en la causa. Per exemple, aquesta setmana passada s’han suspès totes les declaracions de Jordi Castells previstes en quinze dies.

Per avançar i definir les línies de al investigació l’instructor ha formalitzat nou causes separades: la batejada com a Pimec; la Sestretegic i konsector; Municipalidad de San José y Igfa; Igman i Catmon, la que va obrir el Volhov; la Fundació empresa i Clima; Ecosde; Plataforma Educativa i utopia; Joaquim Ferrer i la Voltia Solutions. És la tria feta entre 26 expedients i 18 entitats. Totes per intentar aclarir la manera de procedir, l’assignació i la justificació de les subvencions de la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona. A més, amb la sospita que a través d’aquestes ajudes per projectes servien no només per finançar organitzacions properes a CDC sinó també al Procés independentista i el seu futur exili.

Fonts del cas, asseguren a El Món que “segons avança la investigació, s’ha anat aclarint que la mare dels ous del cas és el canvi en els protocols d’atorgament de les subvencions per fer-los més eficaços, a la vista que els sistema utilitzat anteriorment per la Diputació era d’un control més difícil i poc eficaç”. “La instrucció judicial ha deixat pal·lès que els projectes investigats s’han fet”, comenten les mateixes fonts. Fins i tot, es va constatar la pràctica de certificar el compliment dels projectes a una entitat que també rebia ajudes pel mateix canal. En aquest sentit, la instrucció denota que les queixes per afanyar el tràmit de les subvencions -que van iniciar la investigació- buscaven més la “celeritat” que no pas irregularitats en la gestió.

A més, aquesta setmana, el jutge ha enviat la causa del diputat de JxCAT, Francesc de Dalmases al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La sala civil i penal ha registrat l’exposició raonada del jutge per investigar al diputat, que protagonitza la peça separada de la fundació Catmón i Igman, de les que n’era director, dues de les entitats que haurien rebut entre 2013 i 2016 1,2 milions d’euros en subvencions de la Diputació de Barcelona que s’haurien desviat a finançar el projecte independentista.

Després de tres anys d’instrucció, a més de dos d’investigació anteriors, ha acabat en un cas trossejat en nou peces separades més un nou sumari que ja té dues peces separades.. Ara bé, sense acabar d’aclarir cap dels punts claus de les sospites i amb el ministeri públic arrufant el nas. En qualsevol cas, la investigació ara serà detallada cas per cas com a sumaris independents per constatar si les denúncies anònimes i una de la CGT i una altra de la CUP sobre el repartiment “anòmal de subvencions” van constituir un delicte o no. De moment, carpetes obertes.

Comentaris

    Un de la Dipu. 31/05/2021 11:31 am
    Les subvencions es fan fer quan a la Diputació de Barcelona governava el PP i CiU junts. Hi va haver-hi un canvi de les subvencions , teòricament a ONG's que feia el PSC-ICV, aquests últims per cert a ONG que no estaven avalades per la federació d'ONG de Catalunya. La "nova" manera de fer-les era donar subvencions a empreses que treballaven a països com Argentina, que no deu ser dels països més necessitats del mon. Els tècnics de la Diputació van fer els informes negatius, doncs no es veia clar la informació de que disposaven, no hi havia justificacions dels gastos de les empreses que ho demanaven. Van rebre assetjament laboral i en alguns casos assetjament sexual per part dels comandaments. La solució va ser contactar una empresa externa per a fer els informes que els propis tècnics de la Diputació es negaven a fer. Curiosament alguns del "tècnics" de l'empresa contactada eren membres de CiU del mateix poble que el diputat del àrea de qui depenia cooperació.
    Doctor Strangelove 31/05/2021 8:48 am
    O sigui, al final aquest homes, a l'ombra, que té l'independentisme només volen forrar-se sense fotre brot. Doncs, pagueu ninots, pagueu! Doc.
      Horaci 31/05/2021 11:08 am
      "Estrany-amor": Segur que tu no t'estàs forrant a base d'enviar crítiques contra l'independentisme ? a part del "títol" de Dr.?
    JordiP 30/05/2021 10:27 pm
    Anòmal? Si l'atestat es basa en un informe del coronel Tàcito, segur que no solament són anòmals sinó il·legals, delictius i reus de lesa pátria. Cadena perpètua.

Nou comentari