Els Jocs Olímpics d’Hivern ja tenen una candidatura ferma, però compartida. Aquesta és la decisió final del Govern català i l’aragonès, que han decidit presentar-se plegats tot i les polèmiques que hi ha hagut en els últims mesos i les diferències que hi continuen havent entre executius. “Acord tècnic” entre Catalunya i l’Aragó per la candidatura dels Jocs d’Hivern del 2030, han anunciat des del Govern aquest divendres, malgrat que l’Aragó ha matisat que només acceptaran el projecte si és en igualtat de condicions i ha negat que estigui tot tancat.
“A dia d’avui no hi ha cap garantia que la candidatura es plantegi en termes d’igual a igual i de forma equilibrada”, han avisat fonts de l’executiu aragonès per tal d’advertir a la Generalitat que l’Aragó no donarà llum verda “fins que no estiguin clars tots els aspectes de la candidatura. A més, han assegurat que la “desconfiança” és “absoluta”, pel que podrien plantejar una candidatura alternativa “en cas de discrepància”. L’Aragó, han explicat, no donarà suport a cap candidatura “si no queda enfortir el seu interès”.
Els següents passos si hi ha acord
El següent pas si la candidatura tira endavant és presentar el projecte al COI, que pot fer-hi canvis. L’acord “tècnic” és previ al polític, que s’haurà de rematar properament. Segons el pacte actual, a Catalunya se celebrarien les proves d’esquí de muntanya (a Boí Taüll), hoquei gel (Palau Sant Jordi), esquí alpí, descens i eslàlom (La Molina-Masella), i ‘snow’ i ‘freestyle’ (Baqueira Beret). A l’Aragó tindrien lloc les modalitats de biatló i esquí de fons.
Finalment ha estat el president d’Aragó, Javier Lambán qui ha guanyat el pols a la Generalitat. De fet, Lambán ja va anunciar una ruptura per part de l’Administració autonòmica del seu compromís amb la candidatura conjunta dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030 fins que no es reconstruís el consens generat pel president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, que passava perquè les comunitats d’Aragó i Catalunya participessin en igualtat.
La candidatura problemàtica
Els Jocs Olímpics d’Hivern no han tingut una bona acollida per part d’altres agents socials i persone rellevants, com ara l’alpinista català, Kilian Jornet. De fet, una celebració d’aquesta magnitud suposa grans modificacions del paisatge i una inversió molt gran de diners que es tradueix amb més turisme. A més, cal recordar que les instal·lacions que es monten són fixes i, per tant, sempre es podran fer servir. En aquest aspecte, moltes entitats van sortir a protestar perquè volien portar la decisió a una consulta popular de les comarques més afectades per la celebració dels jocs.
27 
20 
