El caos judicial que hi ha entre el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, encarregat de la causa mare del Procés, i el nou sumari que instrueix el jutjat 18 sobre la despesa d’Exteriors des del 2011 al 2017 s’embolica encara més. I no precisament per accions de les defenses ni per les acusacions, sinó pel Tribunal de Comptes. Aquest organisme va dictar una nova resolució del passat 15 de novembre on unifica en un sol procés la reclamació de les quantitats, tant les que consten al jutjat 13 com les del jutjat 18, que es va obrir posteriorment, en una maniobra processal estranya de la fiscalia.
La resolució arriba just quan l’Audiència de Barcelona ha fixat la vista per l’11 de gener per decidir quin jutjat, si el 18 o el mateix 13, es queda la causa respecte un dels encausats, en una veritable guerra judicial on un jutjat té ganes d’acabar i un altre d’instruir més sobre els mateixos fets. La resolució que en surti pot canvia el rumb de la causa. De moment, amb la decisió del Tribunal de Comptes, una entitat administrativa amb capacitat executiva, s’incrementa el caos entres les dues instruccions perquè acredita que les dues causes estan jutjant el mateix.
L’embolic neix quan la fiscalia va cloure una investigació seva que va acabar en una querella al jutjat 18 sobre les despeses del Departament d’Exteriors des del 2011 al 2017, arran del famós informe elaborat pel Tribunal de Comptes, que ara s’ha executat i ha obligat la Generalitat a aprovar un fons de garantia per als famosos avals que no li volen acceptar. Els fets investigats al jutjat 18 connecten amb els del 13, i comparteixen alguns investigats. Una circumstància que va generar una batalla legal per entendre que la fiscalia havia fet una jugada processal per poder ampliar la investigació si el 13 li tallava les ales.
El punt de partida era l’etern sumari obert al jutjat 13, on molts dels encartats pel Tribunal de Comptes tenen ja una acusació i una instrucció feta pels mateixos fets i pel mateix període. Serien el cas d’Aleix Villatoro, exsecretari general d’Exteriors, i d’Albert Royo, ex secretari general del Diplocat, o en el seu dia Raül Romeva que va ser jutjat pel Tribunal Suprem. La pressa de la instructora del 13, Alejandra Gil, per tancar la instrucció va fer aixecar les orelles a la fiscalia. El ministeri públic, preveient que el jutjat 13 no li donaria més marge, anava preparant un altre front judicial. El ministeri públic i el Cos Nacional de Policia interrogaven i analitzaven l’informe del Tribunal de Comptes que fiscalitzava l’acció Exterior. Un informe que ja va ser incorporat a la causa del 13 el juny de 2019 i que va causar l’ampliació de les acusacions contra alguns processats i va afegir-ne algun de nou, com ara Manuel Manunelles, delegat de la Generalitat a Suïssa.
Lluny de demanar més responsabilitats en aquesta causa, la fiscalia va esperar i va presentar la denúncia penal sobre el mateix informe el passat mes de febrer. Una querella que va generar l’altra investigació penal al jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, amb pràcticament els mateixos encausats que al jutjat 13. Al capdavall, el mateix informe del Tribunal de Comptes en dues causes judicials amb acusacions per a les mateixes persones. Una maniobra que moltes de les parts van descriure com un “frau processal” que responia “únicament a criteris d’oportunitat”.
Davant d’aquest escenari les defenses es van activar i van presentar un conflicte de competències entre els dos jutjats, així que van plantejar una “qüestió de competència per inhibitòria” el passat 18 de juny. El mateix dia el recurs va ser desestimat. Les defenses van interposar recurs de reforma al qual, curiosament, s’hi va afegir el ministeri fiscal. El recurs va ser desestimat, però contra la decisió es va interposar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial que encara està pendent de resoldre’s i que, de moment, hi ha la vista prevista pel proper onze de gener. En aquest marc, molts dels implicats s’han acollit al seu dret a no declarar en el jutjat 18, com és el cas d’Aleix Villatoro –processat en ambdues causes– fins que la justícia no aclareixi a qui li toca investigar.
L’argument de bona part de les defenses és que la causa s’incorpori tot al jutjat 13 o fins i tot, que el jutjat 18 arxivi la seva, perquè la fiscalia no estaria habilitada per instar un procediment que ja hauria pogut iniciar al sumari del 13. Ara, el Tribunal de Comptes ofereix un nou argument per embolicar més la troca, i deixa al descobert el jutjat 18. Aquest organisme ha unificat en un mateix procediment les reclamacions que es deriven tant de les despeses del Primer d’Octubre com de l’acció Exterior, entenen que conformen un tot. De fet, també aquest informe es va aplicar per quantificar les responsabilitats que es derivaven en els condemnats pel judici del Procés.
Per tant, si l’organisme del que neix la investigació per malversació considera un tot la despesa no té cap sentit que sigui investigada per dos jutjats diferents. Fonts judicials entenen que aquesta nova decisió debilita fins i tot la investigació feta pel 13, que donava per bona la instrucció del 18, i qüestiona de ple l’estratègia de la fiscalia i del Cos Nacional de Policia i la permissivitat del jutjat 18 per obrir una nova causa. Una contradicció flagrant que embolica una troca que ja fa sis anys que dura.
