Òscar Andreu i Òscar Dalmau han revolucionat el piset de Sílvia Abril a La 2 Cat en una entrevista hilarant i plena d’anècdotes esbojarrades. El duet còmic no ha defraudat i han fet riure la presentadora amb algunes historietes que demostren perquè han aconseguit tants fans al llarg d’aquests anys de carrera. Per exemple, els fans estaran contents perquè han tret a la llum, per primera vegada, com es van conèixer. El primer dia d’universitat, quan ambdós estudiaven Comunicació Audiovisual, l’Òscar Andreu arriba i es troba amb un noi que ja portava probablement 20 minuts allà assegut a la primera fila: “Vaig dir… hòstia, quina ràbia. A més a més, anava vestit de dalt a baix de jugador de beisbol. Vaig pensar que era el típic paio que mai seria el meu amic”. L’altre Òscar s’ha defensat, dient que aquella havia estat una època estilística de la seva vida molt curta: “Ara vaig vestit com podria anar el meu avi, però llavors vestia així”.
L’Òscar Andreu va col·locar-se a l’última filera, però va acabar fent-se amics sense esperar-s’ho: “Això va passar per la colla de la facultat, pel grup d’amics que vam fer”. Fins a l’últim curs, però, que no va crear-se entre ells una amistat com a tal: “Havíem de fer unes pràctiques amb grups de tres persones i nosaltres vam quedar-nos sols. Jo vaig veure que ningú volia fer el treball amb mi i que ningú no volia amb ell, tampoc. Érem dues persones soles i ens vam ajuntar”. Qui els diria que, d’aquell menyspreu dels companys, naixeria una amistat com la seva.
I què va sortir d’aquella primera col·laboració entre ells? La història sembla mentida: “Vam decidir que faríem un documental fals sobre tràfic d’òrgans perquè volíem anar a Galícia i, en aquell moment, era molt car”. Van implicar tota la família que feien de traficants, i van crear un documental fals que acabaria apareixent en una ràdio, així que va colar que era una història certa.
I, mentre treballaven en aquella pràctica, seria quan s’adonarien que s’entenien molt bé treballant junts perquè sorgien molts acudits i s’ho passaven molt bé mentre escrivien junts. I això no és l’habitual, ja que la feina de l’humor acostuma a ser molt solitària. Des de llavors, però, sempre que han escrit guions, ho han fet a quatre mans: “Vam pensar que estaria bé pencar junts”.
Com era la convivència dels Òscars quan vivien junts?
En aquesta entrevista, també ha fet gràcia descobrir com eren quan compartien pis. Com era aquella convivència? Ambdós han coincidit en assenyalar l’Òscar Andreu com el més desordenat. No eren de tenir una balda de la nevera per a cadascú, però bàsicament perquè no tenien menjar a la nevera pràcticament mai: “No teníem menjar, literalment, obries la nevera i el buit et mirava a tu…“. Pagaven un lloguer de 300 € mensuals i era el Dalmau qui s’oblidava més de pagar les despeses.
Qui passava més estona al lavabo? Cadascú s’ha assenyalat a si mateix: “Jo m’enduc lectura i necessito el meu temps, vaig dur”, ha reconegut el Dalmau. I l’Andreu ha recordat que no tenien aigua calenta en aquell pis, un problema que van mantenir durant quatre anys perquè els feia mandra trucar a un fontaner: “Ens dutxàvem amb olles que escalfàvem al foc”. L’Òscar Andreu ha lamentat que l’altre decidís marxar de casa per començar a viure amb la seva parella: “Va influir que ella tenia aigua calenta i nosaltres no”, ha dit tot fent broma.
La feina més curiosa d’Òscar Dalmau
Una mica més endavant, podem destacar la confessió que ha fet l’Òscar Dalmau sobre una feia que va haver de fer en un moment en què necessitava diners fos com fos. Ara és una estrella mediàtica, però en un moment donat va acceptar treballar entre morts i n’ha revelat detalls: “Jo vaig fer d’ajudant d’instal·lador d’aires condicionats. El meu cosí ho feia i, un estiu amb 16 o 17 anys, vaig ajudar-lo per guanyar feina”.
Entre molts dels manteniments que portava, un era el de l’Hospital de Bellvitge: “Un dia, ens van trucar per avisar-nos que hi havia problemes amb la refrigeració de la cambra mortuòria. Vam haver d’obrir una porta i, si giraves el cap, veies en bateria tots els cadàvers. Jo no puc veure el mort als tanatoris, per què has d’entrar-hi? Pots estalviar-t’ho, si t’endús aquella última imatge”, ha assegurat.
Tota una vida fent riure que els ha convertit en dos dels guionistes més prestigiosos.
