Campdepadrós s’oposa a la querella de la fiscalia amb arguments de la jutge Lamela

Comença la instrucció del TSJC contra els membres de la Mesa quan Torrent era president del Parlament

Aquest dimarts, l’exvicepresident segon del Parlament, Eusebi Campdepadrós, ha registrat el recurs de súplica contra l’admissió a tràmit de la querella de la fiscalia per desobediència anunciada contra ell la setmana passada. Davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’advocat, Jordi Pina, basa la seva oposició en el fet que no s’aplica la doctrina de Carmen Lamela –la primera jutgessa en empresonar els líders independentistes– i en “la nul·litat material de les providències suposadament desobeïdes, que havien sigut emeses pel Tribunal Constitucional amb la composició que posteriorment es va reconèixer com a “no imparcial”, arran de la recusació i la decisió d’exclusió del magistrat Francisco Narváez.

Pina aporta la interlocutòria del Tribunal Suprem del 29/01/2021 sobre l’anomenat cas Carmen Lamela, on es determina que “la mera concurrència d’una resolució contrària a dret no és suficient per imputar la concurrència d’un delicte i obrir un procediment penal contra una autoritat“. La defensa de Campdepadrós entén que “per admetre una querella no és suficient amb la contrarietat a dret d’una determinada decisió d’una autoritat, sinó que ja en la mateixa querella cal acreditar, ni que sigui indiciàriament, que el funcionari o autoritat no va actuar de bona fe o convençuts de la rectitud de la seva decisió”.

En aquest sentit, l’advocat destaca que “en el relat de fets de la fiscalia no s’aporta absolutament cap indici que contradigui que el Sr. Campdepadrós va actuar amb el convenciment que la seva actuació era correcta i ajustada a dret“. Així, insisteix que “el vot a favor de permetre el debat parlamentari per part de Campdepadrós es basà en un convenciment personal sobre el que considerava una interpretació correcta del dret vigent, i concretament del Conveni Europeu de Drets Humans”.

Pel que fa l’efecte Lamela, Pina argüeix que “no hi pot haver dos barems diferents a l’hora d’admetre querelles: un de molt exigent aplicable a les querelles contra magistrats i un altre de molt més lax per a la resta de ciutadans”. Així, el lletrat entén que, si a la magistrada se li va acceptar que va actuar de bona fe quan va engarjolar presos o Sandro Rosell, també s’ha d’interpretar de la mateixa manera que Campdepadrós permetés el vot.    

Comentaris

    què es pot esperar d'un estat feixista i catalanofòbic? 23/03/2021 5:51 pm
    Ñòrdor sempre té tres vares de mesurar, una per als feixistes, una altra per a la gent del carrer i una darrera per als catalans. I como no, contra els odiats catalans, aquests sempre paguen
    Pobre argument el de Pina 23/03/2021 1:34 pm
    Els membres d'aquesta Mesa es van caracteritzar per la seva intenció confessa de confontrar a l'estat, de saltars'en les recomanacions dels lletrats del Parlament i arrogar-se drets que no tenen.
    Estrijol 23/03/2021 12:21 pm
    A veure si redacteu bé els titulars, collons! Es que de vegades sou fins i tot incòmodes de llegir. Qu'e és una "querella Fiscalia"???

Nou comentari