Aquest dimarts, l’exvicepresident segon del Parlament, Eusebi Campdepadrós, ha registrat el recurs de súplica contra l’admissió a tràmit de la querella de la fiscalia per desobediència anunciada contra ell la setmana passada. Davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’advocat, Jordi Pina, basa la seva oposició en el fet que no s’aplica la doctrina de Carmen Lamela –la primera jutgessa en empresonar els líders independentistes– i en “la nul·litat material de les providències suposadament desobeïdes, que havien sigut emeses pel Tribunal Constitucional amb la composició que posteriorment es va reconèixer com a “no imparcial”, arran de la recusació i la decisió d’exclusió del magistrat Francisco Narváez.
Pina aporta la interlocutòria del Tribunal Suprem del 29/01/2021 sobre l’anomenat cas Carmen Lamela, on es determina que “la mera concurrència d’una resolució contrària a dret no és suficient per imputar la concurrència d’un delicte i obrir un procediment penal contra una autoritat“. La defensa de Campdepadrós entén que “per admetre una querella no és suficient amb la contrarietat a dret d’una determinada decisió d’una autoritat, sinó que ja en la mateixa querella cal acreditar, ni que sigui indiciàriament, que el funcionari o autoritat no va actuar de bona fe o convençuts de la rectitud de la seva decisió”.
En aquest sentit, l’advocat destaca que “en el relat de fets de la fiscalia no s’aporta absolutament cap indici que contradigui que el Sr. Campdepadrós va actuar amb el convenciment que la seva actuació era correcta i ajustada a dret“. Així, insisteix que “el vot a favor de permetre el debat parlamentari per part de Campdepadrós es basà en un convenciment personal sobre el que considerava una interpretació correcta del dret vigent, i concretament del Conveni Europeu de Drets Humans”.
Pel que fa l’efecte Lamela, Pina argüeix que “no hi pot haver dos barems diferents a l’hora d’admetre querelles: un de molt exigent aplicable a les querelles contra magistrats i un altre de molt més lax per a la resta de ciutadans”. Així, el lletrat entén que, si a la magistrada se li va acceptar que va actuar de bona fe quan va engarjolar presos o Sandro Rosell, també s’ha d’interpretar de la mateixa manera que Campdepadrós permetés el vot.
6 
