Tarda entretinguda, però amb sensació de déjà vu, la d’aquest dimecres a l’estranya sala Sagasta del Congrés dels Diputats. L’esperada primera compareixença de la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya i la seva branca andorrana no ha complert les previsions dels que volien detalls matemàtics de l’operatiu contra el Procés. Ha estrenat l’estrada de la comissió el comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo, que ha reconegut l’existència d’un pla “dissenyat” pel govern espanyol i pels serveis de seguretat de l’Estat per aturar el Procés independentista. Un operatiu que, per altra banda, va servir per tapar els escàndols i les vergonyes del monarca emèrit. Punxar, però no estripar ha estat l’algoritme del comissari.
El comissari ha parlat sabent molt bé el marge que té per donar detalls, estalviar-se’ls o elucubrar. De fet, és conscient que té 50 causes judicials obertes. Villarejo ha esbossat com funcionen els serveis d’intel·ligència i les operacions clandestines, però ha repetit de manera continuada que, amb el PSOE, la claveguera vivia millor. De fet, ha apuntat que, quan suposadament el govern del PP el va voler matar a la presó, el maig del 2022, amb el “PSOE no haurien fallat”. Un nom ha estat un dels més lloats, el de l’exministre socialista de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba –mort el 2019, ja no hi és per replicar a les seves paraules–, que va ser qui el va ascendir a comissari l’any 2010. De fet, ha sentenciat que votarà Pedro Sánchez, perquè és “el president més valent d’Espanya”. “El PSOE és més seriós”, ha reblat per argumentar que amb Rubalcaba no hauria sortit a la llum tot el que ha sortit d’aquesta operació. “Tots els països maten la gent incòmoda”, ha deixat anar per aclarir com funcionen les clavegueres d’un estat.
N’hi ha hagut per a tothom: des de Rajoy al número dos de Fernández Díaz
Villarejo ha protagonitzat una intervenció carregada d’ironia, o de sarcasme, amb ganes de gresca i amb un punt de mala llet. Ha marcat pràcticament les regles del joc de la seva intervenció i ha jugat amb la memòria, la informació i els interessos de cada partit. A la primera de canvi, ha deixat clara la seva sorpresa perquè l’hagin tornat a citar quan sempre se’l tracta de mentider. Villarejo ha començat responent al portaveu socialista sobre la definició de l’Operació Catalunya, al qual ha advertit que “haurien de preguntar al CNI”. El comissari ha acceptat l’existència de l’Operació Catalunya com un entramat que es va dissenyar des de dins del govern espanyol i, coordinat per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, amb la Guàrdia Civil i el CNI i on tothom tenia la seva funció. “Jo rebia ordres directes del ministre [aleshores Jorge Fernández Díaz] cap avall”, ha dit, i ha concretat que despatxava en el dia a dia amb el seu número dos, Francisco Martínez. Tot i això, ha remarcat que María Dolores de Cospedal i el president espanyol Mariano Rajoy n’estaven al cas.
A cada interrogatori, una resposta i un adjectiu a to. A Pablo Echenique, d’Unidas Podemos, l’ha qualificat de “comunista” i ha fugit d’estudi amb les seves requisitòries sobre la “pota mediàtica” de la claveguera policial. Amb els socialistes, ha volgut deixar palès que amb el seu partit es treballava millor i, per tant, ha desactivat la seva tàctica contra el PP. Precisament, als populars els ha obligat a pronunciar les preguntes de manera accelerada en recordar afers com ara la Gürtel. I a Vox els ha recordat que a espanyol no el guanyen. Amb ERC, Junts, Bildu, el PNB i la CUP ha anat amb més cura i ha dosificat els titulars previsibles.
Fons “superreservats” i Duran i Lleida
La trama, segons el relat del comissari jubilat, es va encetar contra els Pujol –ha definit Jordi Pujol com un “líder espiritual”– i Artur Mas, i després contra la resta de líders que podien esperonar el procés independentista. En aquest context, ha subratllat que l’inici de les actuacions va ser quan van rebre informacions que “l’entorn dels Pujol havien passat de demanar el 3% al 7%” per finançar les “estructures d’un futur estat independent”.
Així, ha insistit en el fet que l’Operació Catalunya no fabricava proves sinó que preparava dossiers i que la direcció tècnica la portava el CNI i la política, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre Fernández Díaz, que ha titllat de “pobre home”. Una operació que va comptar amb fons “superreservats” i amb la compra de voluntats com la de “Josep Antoni Duran i Lleida”, i també amb el CNP i la Guàrdia Civil, el braç operatiu dels serveis d’intel·ligència. De fet, ha responsabilitzat l’institut armat de l’ofensiva contra la Banca Privada d’Andorra (BPA) que va acabar amb el seu tancament per la delegació dels serveis d’intel·ligència.
Van deixar passar les urnes de l’1-O “per veure el folklore”
Davant dels diputats, Villarejo ha tornat a abonar la tesi de “l’ensurt” amb l’atemptat del 17-A i ha assegurat que van deixar passar les urnes del Primer d’Octubre per permetre el “folklore”, tot i que ha ressaltat que la idea per aturar el referèndum era ocupar els col·legis tres dies abans.
Ara, la comissió d’investigació es tornarà a reunir la setmana vinent per acabar d’enllestir el pla de treball. De fet, el president de la comissió, Ferran Bel, ha decidit limitar les llistes de compareixents a vuit noms.
10
