Els serveis de seguretat i d’intel·ligència espanyols consideren que el risc de violència de l’extrema dreta a l’estat és “baix i contingut”. Un raonament que topa amb “l’augment dels atacs violents de l’extrema dreta a Europa”, que ells mateixos veuen. Així ho constata en el darrer Informe Anual de Seguretat Nacional 2022, un document que fa balanç de la seguretat de l’Estat i prospectiva de riscos futurs, que signa el Departament de Seguretat Nacional, organisme integrat per diversos ministeris i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Un informe, aprovat el passat 17 d’abril després d’una reunió del dia 12 del mateix mes del Consell de Seguretat Nacional, presidit el monarca espanyol, Felip VI, conjuntament amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Per altra banda, l’informe ressalta que el CNI, els cossos i forces de seguretat de l’Estat i el poder judicial ha fet que grups com ETA, Resistenza Galega i el PCE (r)-Grups Antifeixistes Primer d’Octubre (GRAPO) s’hagin pràcticament desarticulat. Ara bé, avisa que formacions com ETA o entitats “satèl·lits” continuen la “batalla pel relat”. “Una estratègia que tracta d’imposar la seva versió sobre la violència i la deslegitimació de l’estat de dret”, argüeix el document, que es vanta que Austràlia o Nova Zelanda hagin incorporat ETA i GRAPO com a organitzacions terroristes per als pròxims tres anys.
A Europa sí, a Espanya… no
El document reflecteix la tesi que si bé a Europa hi ha neguit per les actuacions violentes l’extrema dreta, a l’estat espanyol no cal patir. Els mateixos analistes afirmen que l’amenaça d’actuacions violentes de l’extrema esquerra “baixa” a Europa, la mateixa previsió que fan per a l’estat espanyol, on la posen al mateix nivell que l’extrema dreta o el supremacisme blanc. “Pel que fa a altres extremismes violents”, explica el document, “Europa ha estat testimoni d’un augment d’atacs violents d’extrema dreta impulsats per diferents ideologies associades, inclosa la teoria del gran reemplaçament, la supremacia blanca, el racisme, el nativisme i l’hostilitat cap a la immigració”. Una deriva que ha estat “facilitada en gran manera per les plataformes de comunicació en línia, el terrorisme d’extrema dreta s’ha tornat cada vegada més transnacional, amb una àmplia gamma de grups i individus que cooperen a tots els països i amb grups i individus d’idees afins”.
D’aquí que el mateix departament de Seguretat Nacional recomani “aprofundir en els factors polítics i socials, la naturalesa dels moviments i la tecnologia com a possibles impulsors d’aquest fenomen terrorista”. “D’altra banda”, continua el text, “l’amenaça del terrorisme d’extrema esquerra i el nihilisme anarquista a Europa es considera baixa en comparació amb altres tipus d’activitats terroristes, si bé per a l’arc mediterrani aquesta amenaça també continua constituint un motiu de preocupació”.
“En el cas d’Espanya“, detalla l’Informe, “l’amenaça que suposen els moviments extremistes violents tant d’extrema dreta com d’extrema esquerra, així com l’anarquisme insurreccional, és en un nivell baix i contingut“. Únicament circumscriuen “les crides a cometre accions radicals” en aquells casos que “aprofiten les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques del moment a la recerca de visibilitzar el suport o el rebuig a la situació provinent d’una ideologia determinada”. Així, la intel·ligència espanyola considera que “la seva principal activitat se centra en la captació de nous membres, la difusió de la propaganda a través de les xarxes socials i el contacte amb organitzacions similars en l’àmbit internacional”. Així mateix, subratlla que “en l’últim període, no s’han produït atacs ni incidents rellevants procedents d’aquests grups”. En definitiva, i segons aquest document, el perill que els “extremismes violents” tant d’extrema dreta, esquerra o anarquisme insurreccional –que tant preocupen els serveis d’informació dels Mossos d’Esquadra– puguin actuar a l’estat espanyol és “baix”. Una dada que topa amb la preocupació que mostren quan expliquen l’actuació de l’extrema dreta a Europa i no per a l’extrema esquerra, que a Europa també la veuen com un risc “baix”.
ETA i el relat
En el mateix document, i seguint el mateix apartat d’extremismes violents, els serveis d’intel·ligència també analitzen l’estat actual de “l’amenaça que presenten les organitzacions terroristes ETA, Resistència Gallega i PCE(r)-GRAPO”. Una amenaça que qualifiquen de “residual”, atès que la tasca policial, judicial i del CNI ha propiciat “la pràctica desarticulació policial de totes aquestes organitzacions”. Ara bé, la seguretat de l’Estat manté la seva lluita contra aquestes organitzacions.
“Tot i això”, addueix el document, “les conseqüències de l’activitat d’ETA es mantenen, amb nombrosos atemptats sense aclarir, l’existència de membres de l’organització terrorista amb causes pendents amb la justícia espanyola que resideixen en altres països i la troballa de dipòsits d’ETA, de la localització dels quals l’organització terrorista no va donar detalls, l’abril del 2017, quan va comunicar la ubicació concreta de vuit dipòsits d’armes”. Així mateix, remarquen que “les seves organitzacions satèl·lits canalitzen la seva estratègia en allò que anomenen ‘batalla pel relat’ intentant imposar la seva versió sobre la violència i deslegitimar l’estat de dret”. En aquest sentit, destaquen que Austràlia i Nova Zelanda han renovat la inclusió d’ETA i GRAPO com a organitzacions terroristes als seus llistats nacionals de grups terroristes per a tres anys més.
16 
3 