És un dels cinc tinents generals de la Guàrdia Civil. Es diu Arturo Espejo i forma part de l’elit de l’institut armat espanyol com a cap del Comandament de Suport. Però en el seu currículum té una etapa negra. Segons informa el diari basc Gara, Espejo va ser l’instructor del cas Mikel Zabalza, mort per tortures l’any 1985. De fet, va ser un dels tres guàrdies –aleshores era tinent a la temuda caserna d’Intxaurrondo– que van assegurar que Zabalza s’havia escapat de l’escomesa policial, un relat segons el qual, tot i estar emmanillat, va donar un cop a un dels guàrdies i va fugir per un forat. Dies després va aparèixer mort al riu.
Espejo ha tornat a saltar a la palestra per dues intervencions mediàtiques les darreres setmanes. En primer terme, perquè va ser un dels quatre tinents generals que va acompanyar –uniformat– la ja exdirectora general de la Guàrdia Civil, Maria Gámez, en la compareixença per anunciar la seva dimissió. En segon lloc, dijous va comparèixer al Congrés de Diputats per donar explicacions de les presumptes irregularitats en les reformes de tretze casernes de l’institut armat entre el març del 2014 i abril del 2019.
Una mort que va trasbalsar la transició
Mikel Zabalza era un conductor d’autobús de 32 anys que va ser detingut per la Guàrdia Civil el 26 de novembre del 1985. Com a arrestat, va ser internat a la caserna d’Intxaurrondo, a Sant Sebastià, en règim d’incomunicació, en aplicació de la llei antiterrorista. En la mateixa operació policial, també van ser detinguts la seva parella, dos dels seus germans, el seu cosí i dues persones més. Tots van quedar en llibertat sense càrrecs i van denunciar tortures. Zabalza, en canvi, no va tornar viu a casa seva. Segons l’atestat policial, Zabalza hauria fugit emmanillat quan va fugir dels agents a qui suposadament acompanyava a ensenyar-los un suposat zulo a tocar del riu Bidasoa. Concretament, l’institut armat va dir que s’havia escolat per un passadís i havia anat a parar al riu, on s’hauria ofegat. El seu cadàver va aparèixer 19 dies després.
Un cas que va quedar als llimbs dels dubtes d’una mort per tortura a la mateixa caserna de l’institut armat. Però el temps, la investigació del govern basc i diverses investigacions periodístiques van fer girar el cas com un mitjó. Així, els indicis apunten que va morir en una “submersió en un medi líquid diferent de les aigües del riu Bidasoa” i “un mètode d’asfíxia violenta que no deixa alteracions marcroscòpiques”. “Per tant, es tractaria d’un supòsit compatible, segons un estàndard suficient de probabilitats, amb fets de naturalesa violenta, d’etiologia mèdic-legal homicida, tal com també es desprèn del mateix dictamen mèdic forense realitzat”, constata l’informe de la Conselleria d’Igualtat, Memòria i Justícia del Govern Basc en la seva resolució sobre la mort de Zabalza del 28 de febrer del 2022. Àudios i informes aportats reblen aquesta tesi.
De fet, l’Agrupació contra la Tortura va recollir en un informe que una comissió policial, de la qual formaria part Arturo Espejo, haurien acordat injectar aigua del riu als pulmons de Zabalza.
Ascendit per Marlaska i Robles
El tinent general, el màxim grau de la Guàrdia Civil –només n’hi ha cinc– va ser ascendit a aquest rang per l’actual ministre de Defensa, Margarita Robles, el 15 de febrer de l’any passat, pocs dies abans de lliurar a la família de Zabalza l’informe que el reconeix com a víctima de tortures. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, pocs dies després, el 2 de març, el va fer responsable del Comandament de Suport, un càrrec dels quatre integrants de l’estat major de l’institut armat. Un càrrec que dirigeix la “direcció, coordinació i gestió dels recursos financers i del desenvolupament de recursos materials”.
La notícia ha aixecat indignació en sectors polítics i socials de la societat basca en constatar l’evolució exitosa d’aquest alt comandament del cos que va participar en un dels episodis més foscos de la guerra antiterrorista de l’Estat. Zabalza, del qual mai es va demostrar cap mena de relació amb el moviment armat d’alliberament basc, ha estat un dels noms més recordats per destapar la guerra bruta i policial contra ETA i el seu entorn, amb protecció política i judicial. Fins i tot, en la sentència del cas Sarasola, sobre unes tortures a un independentista basc, es recollia el testimoni d’una víctima en què la Guàrdia Civil l’amenaçava de fer “com van fer a Mikel Zabalza”.
12 
