El 6 de novembre del 2012, l’aleshores líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho, es va reunir a casa seva amb el comissari del Cos Nacional de Policia coordinador del pla de l’Operació Catalunya José Manuel Villarejo. Camacho li va elaborar una llista negra d’independentistes entre els quals s’hi comptava, sorprenentment, l’excap de la Prefectura Superior del CNP a Catalunya, el comissari Narcís Ortega. De fet, l’acusava de ser “independentista”, falsament, a més de ser el contacte del conseller Felip Puig dins el cos per aturar afers de corrupció.
Villarejo no només en va prendre nota, sinó que va convertir Narcís Ortega, comissari del CNP com ell, en un dels seus objectius. Tant és així que nous documents incorporats a la causa, als quals ha tingut accés El Món, demostren com el comissari va ser objecte de seguiments i investigació. Ara bé, no van tenir present que Ortega va ser el primer en obtenir una sentència del Tribunal Suprem en un dels primers episodis de l’Operació Catalunya, el del restaurant La Camarga. El diari La Razón va haver de rectificar una portada i indemnitzar-lo per relacionar-lo amb el cas.
Una trobada el març de 2013
Com a exemple, el magistrat instructor del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha volgut investigar a fons una nota de seguiment del 21 de març del 2013 que certificaria aquestes actuacions irregulars per part de la policia patriòtica. Tot en el marc de la peça separada 27 de la macrocausa Tàndem. El document és de gairebé un mes després de la detenció del director de l’agència de detectius Método-3, Francisco Marco. La nota, curiosament, és el seguiment que es fa al detectiu a través del que sembla una cita prèvia, amb l’inspector de policia en segona activitat Antonio Giménez Raso, alies Tony. De fet, és l’agent de camp de la policia patriòtica en el que anomenen Operaciò Barna, que acabaria essent l’Operació Catalunya.
Segons aquesta nota, i les fotografies que adjunta, Giménez Raso espera l’arribada de Marco davant la façana d’un Starbucks. És un quart de dotze del matí i mantenen tots dos una reunió. De fet, és el dia que Marco ja li recorda que Villarejo està darrere l’Operació Catalunya i que s’ha embolicat l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez, en la conxorxa, gràcies també a la col·laboració de Sánchez-Camacho. Mitja hora després, la reunió acaba i continua el seguiment a Marco. Fins que la història canvia de protagonista.
El comissari delatat, nou objectiu
La nota de seguiment a Marco destaca que, després de realitzar un “recorregut il·lògic i sense sentit”, i “adoptant mesures de seguretat per detectar una eventual diligència”, s’atura en un bar del carrer Cavaller. És en aquest punt que els agents de la policia patriòtica paren l’orella a l’interlocutor de Marco, que defineixen com una persona de 55 anys, bigoti i cabells blancs. “S’identifica com a Narcís Ortega”, conclouen. Els policies descriuen que Marco “pren moltíssimes notes”, mentre Ortega porta el pes de la conversa.
Quan acaba la trobada, cap a les 14.55 hores, el cap de l’operatiu decideix fer la tria. Deixen estar Marco i enceten el seguiment d’Ortega. “Continua el control sobre Ortega”, indica l’atestat. El segueixen i relaten un dinar en un bar de menús amb un altre home que bategen com a Baró 1. Després de dinar, continuen el seguiment i assenyalen una nova trobada, en les proximitats de l’establiment. Posteriorment, el segueixen fins a l’entrada d’un edifici i mantenen la guàrdia fins les 18.00 hores, que acaben l’operatiu.
Per als investigadors, el document forma part de molta prova documental recollida i que ara és analitzada per acreditar la gran quantitat de persones que van ser sotmeses a seguiment, vigilància i control per part de la policia patriòtica. En aquest marc, cal recordar que Narcís Ortega va ser traslladat a l’Aragó quan Jorge Fernández Díaz es va fer càrrec del ministeri de l’Interior.
Ortega, que va ser el comissari més jove del Cos Nacional de Policia, va obrir una veritable batalla judicial per les informacions que va publicar Paco Marhuenda a La Razón relacionant-lo amb la gravació de La Camarga. La justícia li va donar la raó en totes les instàncies, fins i tot, al Tribunal Suprem, que va condemnar al diari a pagar per danys i perjudicis i a rectificar la notícia a la portada.
5 
