Guerra processal entre el tribunal de l’Audiència Nacional i la defensa del comissari jubilat José Manuel Villarejo. La petició de suspensió del judici fins al setembre pel vessament cerebral que va patir el policia el dia de Sant Joan ha empantanegat els magistrats i les defenses en una sonora disputa. De fet, el tribunal considera que la part de la vista oral que queda, el tràmit de conclusions, són “escassos tràmits que han de venir”. Una descripció que ha fet empipar l’advocat del comissari en entendre que el tribunal menysté tant una part clau i concloent del judici, els informes presentats, com l’opinió del metge forense que ha dictaminar sobre si té prou condicions per continuar el judici.
L’advocat ha presentat un escrit en què critica un escrit del tribunal perquè troba que és “caràcter insòlitament orientador de la resposta que es pretén obtenir del metge forense a la vista de les valoracions prejudicioses, com si es troba en condicions de captar sense més problema els escassos tràmits que vindran”. Fins i tot, apunta que pot assistir-hi per “videoconferència des del domicili”. De fet, l’advocat, Antonio José García, recorda al tribunal en un altre escrit, al qual ha tingut accés El Món, que, “si bé poden ser escassos” els tràmits, el que és clar és que són “transcendentals”.
El que digui el metge
Davant la petició del tribunal, que titlla de “reduccionista”, l’advocat sosté que la llei deixa prou clar que la continuïtat o no del judici dependrà de la valoració que en faci el metge forense de reconeixement del malalt. De fet, aporta un certificat mèdic amb què descriu les dificultats de salut que viu el comissari i contradiu les propostes del tribunal de seguir online les sessions que resten de les tres peces separades de la causa Tàndem. “Ni pot físicament seguir visualment de manera continuada una videoconferència, per la visió doble que presenta, ni està en condicions físiques o psíquiques que li permeten parar l’atenció necessària perquè pugui participar en les sessions assenyalades”, afegeix.
L’advocat remarca que el tribunal “sembla desconèixer el dret del jutjat, amb especial intensitat i protecció en el procés penal, tot i estar personalment present a l’estrada i no a través de videoconferència, en plenitud d’aptituds psicofísiques per dirigir la seva pròpia defensa, en uns moments tan importants per a la defensa com és elevar a definitives les conclusions defensives i en el coneixement exacte de la justificació, via informe, de la valoració probatòria en què les acusacions sustenten la seva acusació”.
Per tant, conclou que es conculca el seu dret a la defensa amb videoconferència –atès el seu estat i també pel seu dret a ser a l’estrada– i subratlla que seria un “inacceptable risc addicional per a la seva salut” presentar-se a sala. Segons l’informe mèdic aportat, Villarejo “no presenta les condicions psicofísiques adients per poder exercir amb plenitud el seu dret de defensa”, en el sentit que sempre ha estat codefensor. Així mateix destaca que l’exercici de la defensa comporta poder romandre en el judici oral, aprofitar la “immediatesa” i “contacte personal directe amb el seu advocat”. Per altra banda, l’advocat insisteix que resta pendent una prova neurològica per acabar de definir el seu estat.
Criteri artificiós
L’escrit retreu que “es vulgui limitar la presència de l’acusat a la fase de pràctica de la prova” amb “un criteri artificiós que no troba suport en la llei, més quan el que es demana és la suspensió de quatre sessions del judici –les assenyalades per al mes de juliol- per donar temps a la
recuperació previsible i desitjable del processat malalt en un prudencial termini inferior a tres mesos”. De fet, demana només “aprofitar el període inhàbil del mes d’agost, cosa que tampoc afectaria la validesa del judici si se suspèn obrint una sessió al mes de juliol en què una vegada oberta s’acordés la suspensió”.
