Fiscalia obre diligències per l’Operació Catalunya perquè hi veu “delictes”

Són ja les diligències d’investigació 307/2022 de la Fiscalia a Barcelona. Unes perquisicions sobre l’Operació Catalunya. Tot en base la denúncia que l’excap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, Narcís Ortega, va interposar arran dels àudios publicats per ElMon.cat. Segons el decret d’incoació i trasllat de diligències, la fiscal superior de Barcelona, Concepció Talón, considera que els fets denunciats pel comissari Ortega “podrien ser constitutius de delicte“. Ara bé, entèn que la competència territorial és de la fiscalia de Madrid a qui remet les diligències.

El decret de fiscalia, al que ha tingut accés El Món, és del passat 28 de juliol però va ser notificat aquesta setmana al comissari. La denuncia d’Ortega és contra l’exministre de Defensa, Dolores de Cospedal, l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i el comissari d’intel·ligència i coordinador de l’Operació Catalunya, José Manuel Villarejo. La denuncia a fiscalia aportava les converses entre el comissari, les anotacions a les seves agendes i els informes policials dels seus seguiments que constataven que Ortega també havia estat víctima de la policia patriòtica acusant-lo de ser “independentista”.

La fiscal en cap de Barcelona hi veu delictes

El decret de fiscalia recull breument els fets descrits en la denuncia d’Ortega. Així, indica que “comandaments policials, càrrecs públics i dirigents polítics formarien una estructura organitzada, de caràcter permanent i amb repartiment de funcions a fi i efecte d’obtenir informació i/o confeccionar proves falses per intimidar, perjudicar i/o desprestigiar persones pròximes al moviment independentista català”.

També fa constar la fiscal en el seu escrit que Ortega va ser sotmès a seguiment i va ser “traslladat de manera injusta” del seu destí com a cap a Catalunya a Terol, a l’Aragó. En el mateix context, fa referència a que aquestes activitats s’haurien finançat amb fons públics. Per tot plegat, la fiscalia entèn que els fets recollits podrien ser “constitutius de delictes”. En aquest cas, de prevaricació, revelació de secrets, malversació i organització criminal.

Sis mesos per investigar i cap a Madrid

Amb aquest relat dels fets, la fiscal considera que hi ha prou motius per iniciar diligències i es donen sis mesos, prorrogables, per fer la investigació. D’aquesta manera, el ministeri públic s’encomana de practicar totes les diligències que considera pertinents i determinar la responsabilitat dels denunciats per Ortega.

Ara bé, la fiscalia de Barcelona interpreta que tant pels fets denunciats com per les persones objecte d’investigació s’haurien produït a Madrid. De fet, conclou que, de moment, llevat les investigacions no diguin el contrari, les decisions i el plantejament de l’Operació Catalunya s’hauria registrat al partit judicial de Madrid.

Àudios i agendes

La denúncia es basa en les informacions i àudios publicats per El Món on es constata que Ortega va ser represaliat perquè dirigents del govern de Mariano Rajoy i liders del PP a Catalunya entenia que festejava amb l’independentisme. De fet, els documents difosos per aquest diari mostren que va ser seguit i espiat per membres de la policia patriòtica.

En concret, la denuncia relata una conversa entre Villarejo i l’exlíder del PP a Catalunya i actual senadora, Alícia Sánchez-Camacho, on incorporen Ortega en una “llista negra” d’independentistes que calia vigilar i obtenir-ne informació que els pogués perjudicar. Tot i que “no hi havia la més mínima sospita que hagués realitzat cap fet delictiu que justifiqués l’inici d’una investigació judicial”. És la segona denuncia que s’interposa arran d’aquestes informacions després de la registrada pel conseller d’Economia, Jaume Giró, que ja ha estat remesa a la fiscalia del Tribunal Suprem en ser la denunciada Alícia Sánchez-Camacho aforada per la seva condició de senadora. En el cas de Giró, fiscalia encara ha d’obrir diligències.

L’escrit dirigit a la fiscalia, que signa l’advocat Jordi Pina, recorda que el comissari Ortega fou nomenat cap superior a Catalunya el 29 de juliol de 2008, per ordre del llavors ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. Va ser destituït el 17 de gener de 2012 per Fernández Díaz per, segons la denúncia, “motius purament ideològics i en el marc de setge a tothom que estigués relacionat amb el moviment independentista”