L’exministre de l’Interior en el primer govern espanyol de Mariano Rajoy (2012-2016) va dirigir personalment una part de l’anomenada policia patriòtica per dur a terme l’Operació Catalunya. L’objectiu era denunciar per corrupció a dirigents independentistes per frenar el procés independentista, segons ha tingut accés a uns àudios El País.
Aquest mitjà ha tingut accés a àudios d’una reunió celebrada a Interior el divendres 16 de desembre de l’any 2012 entre l’aleshores ministre Fernández Díaz, el cap de la policia, Eugenio Pino, i el comissari José Manuel Villarejo. En aquesta reunió, van acordar presentar denuncies a l’Audiència Nacional i als jutjats de la plaça de Castilla contra dirigents catalans com l’expresident Jordi Pujol o l’aleshores president de la Generalitat Artur Mas.
L’examant del fill de Pujol com a testimoni
Aquestes denuncies es basaven en els testimonis de l’empresari Javier de la Rosa, vell amic de Pujol, i l‘examant del fill de l’expresident Victoria Álvarez. Villarejo els havia promès ajudes econòmiques a canvi dels seus testimonis davant la policia. De fet, en una comissió d’investigació, Fernández Díaz assegurava que només havia parlar dues paraules amb el comissari Villarejo i que durant quasi 5 anys mai havia despatxat res amb el comissari.
Aquí podeu llegir una part dels àudios transcrits:
Villarejo: “Vaig arribar el dissabte a la nit. He sopat amb el jutge Fernando Andreu a la seva casa. I després he parlat amb Santiago Pedraz, amb el degà [dels jutges de l’Audiència Nacional]. Ells al seu torn han tocat a uns altres i estan d’alguna manera predisposats totalment al fet que es presenti la denúncia adequada. Ens fa falta la declaració de l’antiga amant (Victoria Álvarez) [de Jordi Pujol Ferrusola], que estan ara a Barcelona tancant el tema.”
Fernández Díaz: “I això com anirà?”
Villarejo: “Perquè, en principi, va bé. He parlat amb ella a les deu del matí, abans de veure al DAO (Director Adjunto Operatiu de la Policia), i la noia està motivada.”
Fernández Díaz: “Per a la seva informació, aquesta conversa no ha existit, d’acord?”
Villarejo: “No ha existido, por supuesto.”
Fernández Díaz: “Aquesta conversa no ha existit, està clar? El ministre no sap res del tema…”
Villarejo: “No en sap res, això…”
Fernández Díaz: “I estem entre cavallers, per tant… Està clar? (…) Per tant, aquesta conversa no ha existit. A partir d’aquí, estem en condició de judicialitzar-ho en l’Audiència Nacional?”
Villarejo: “Jo crec que sí.”
“Negaré fins i tot sota tortura que aquesta reunió ha existit”
Fernández Díaz: “El ministre no en sap res, eh? Està clar, veritat? I dic això perquè sé que estic parlant amb servidors de l’Estat. Està clar, veritat? Per tant, jo negaré fins i tot sota tortura que aquesta reunió ha existit.”
Fernández Díaz: “Tenim dues denúncies, una de les quals, per a Plaza Castella (…) Juntament amb l’informe de vostè. És així, no?”
Villarejo: “Sí”
Fernández Díaz: “I si s’uneixen, si s’unissin les d’aquesta senyora [Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola], seria el paquet que aniria allí. És així?”
Villarejo: “Això, juntament amb una altra sèrie d’informacions: anònims, notes informatives, dades recollides…”
Fernández Díaz: “Es pot presentar?”
Villarejo: “Jo crec que es pot presentar aquesta tarda.”
Fernández Díaz: “És que a mi m’agradaria que es presentessin avui.”
Villarejo: “Matèria per a l’Audiència Nacional n’hi ha. A mi, insisteixo, ahir vaig parlar amb Santiago Pedraz, el degà, que em va dir no et preocupis que, en tot cas, si no li cau a un dels quatre que ja estan tocats, obertament, el que li demanaré a qui li caigui en el repartiment, que serà dins de 10, 15 dies, quan ja li adjudiqui a un, és que abans de fer res, si us plau, parli amb vosaltres’.
Fernández Díaz: “La fiscalia està… la fiscalia està…”
Villarejo: “En principi, Eloy està molt… se li ha tocat, a Javier Zaragoza [fiscal cap de l’Audiència Nacional], però molt subtilment.”
Fernández Díaz: “Amb el fiscal en cap de l’Estat se n’ha parlat, eh?”
Villarejo: “Perquè, eh… Això és l’important també. D’alguna manera, que estigui tot d’aquesta forma. El que, si em permet, senyor ministre, la qual cosa és molt clar és que hi ha matèria per a l’Audiència Nacional. Per les dades que hi ha, pels comptes…”
Fernández Díaz: “Però això no toca a Artur Mas, no? No toca?”
Villarejo: “No toca, no, perquè entenem que és un error. És a dir, ha de ser tot fonamentalment Pujol i els fills.”
Fernández Díaz: “La segona denúncia sí que toca, la segona denúncia sí que toca, no? La segona denúncia toca a Artur Mas per la via dels tres testaferros, no?”
Villarejo: “Clar, per això, si em permet, la solució ja hi és, que ja li he plantejat i ha dit que si l’Audiència Nacional, es fa una peça separada i es mana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, això d’Artur Mas. Que a més, per a això és aforat.”
Fernández Díaz: “Sí.”
Villarejo: “Però això, en principi, ell ja sap, ell és un home que ja és un cadàver polític. Llavors, ho assumeix el tema i el que està buscant és sortida…”
Fernández Díaz: “Quan seria?”
Villarejo: “L’ideal és que es presenti avui.”
Fernández Díaz: “Qui aniria? Vostè amb el cap de la UDEF?”
Villarejo: “Sí, sí, jo hi aniria amb ell.”
Fernández Díaz: “A veure al jutge Fernando Andreu?”
Villarejo: “Bé, a veure al que estigui de guàrdia.”
Fernández Díaz: “Qui està de guàrdia avui?”
Villarejo: “Perquè em sembla que és Ruz, no? Aquesta setmana.”
Fernández Díaz: “Perquè Ruz no és el millor, no?”
Eugenio Pino: “No, Ruz no és el millor.”
Dous setmanes després d¡aquesta reunió, tira endavant el recurs de la fiscalia contra la decisió de Ruz i aquest jutge reobre el cas. Aleshores, pren declaració a Álvarez el 17 de gener del 2013, i 8 anys després la família Pujol s’haurà d’asseure’s davant la justícia.
7 
1 