L’excap superior del Cos Nacional de Policia Narcís Ortega ha registrat aquest dimarts una denuncia a Fiscalia de Catalunya com a víctima de l’Operació Catalunya. La denúncia, a la qual ha tingut accés El Món, es dirigeix contra l’exministra de Defensa i exsecretària general del PP Dolores de Cospedal, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu número dos, Francisco Martínez, així com el coordinador de la policia patriòtica, José Manuel Villarejo. Ortega creu que tots haurien comès els delictes de prevaricació, descobriment i revelació de secrets, malversació de cabals públics i organització criminal, a més dels que la fiscalia pugui interpretar del relat dels fets que ha aportat en el seu escrit.
La denúncia es basa en les informacions i àudios publicats per El Món on es constata que Ortega va patir represàlies polítiques i va ser seguit i espiat per membres de la policia patriòtica. De fet, la denuncia relata una conversa entre Villarejo i l’exlíder del PP a Catalunya i actual senadora, Alícia Sánchez-Camacho, on incorporen Ortega en una “llista negra” d’independentistes que calia vigilar i obtenir-ne informació que els pogués perjudicar. Tot i que “no hi havia la més mínima sospita que hagués realitzat cap fet delictiu que justifiqués l’inici d’una investigació judicial”. És la segona denuncia que s’interposa arran d’aquestes informacions després de la registrada pel conseller d’Economia, Jaume Giró, que ja ha estat remesa a la fiscalia del Tribunal Suprem en ser la denunciada Alícia Sánchez-Camacho aforada per la seva condició de senadora.
Uns antecedents importants
L’escrit dirigit a la fiscalia, que signa l’advocat Jordi Pina, recorda que el comissari Ortega fou nomenat cap superior a Catalunya el 29 de juliol de 2008, per ordre del llavors ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. Va ser destituït el 17 de gener de 2012 per Fernández Díaz per, segons la denúncia, “motius purament ideològics i en el marc de setge a tothom que estigués relacionat amb el moviment independentista”. Ortega va ser enviat a Terol, a l’Aragó, com a comissari provincial, tot i que finalment va ser nomenat secretari general de la Comissaria provincial de Saragossa malgrat que va recórrer el trasllat i el canvi de destí. Finalment, va guanyar el recurs a l’octubre de 2012 i va haver de ser readmès a Barcelona, en una plaça de comissari. Un “desterrament” per la seva suposada “proximitat amb membres de CDC”.
El substitut d’Ortega va ser el comissari Agustín Castro que la denúncia defineix “d’amic” del ministre i amb qui “compartia una arrelada fe catòlica i la mateixa església on pregaven”. Castro va ser diagnosticat de depressió i va agafar la baixa deixant “escapçada” la policia espanyola a Catalunya durant la consulta sobiranista del 9-N. Fins i tot, la denúncia subratlla que el mateix Castro que no estava preparat per a “tanta tensió”.
També amb Método 3 i un seguiment policial
La denúncia inclou com a “part del pla criminal” per portar a terme “el joc brut de desprestigi” del comissari Ortega, una informació de La Razón que el vinculava amb l’agència de detectius Método 3. Una notícia que va suposar fins a tres sentències condemnatòries al rotatiu que dirigia, i dirigeix, Francisco Marhuenda, per vulneració del dret a l’honor i la dignitat per una informació falsa i per haver-li causat un dany moral al prestigi professional del demandant. També van haver d’abonar 70.000 euros d’indemnització.
Per altra banda, l’escrit dirigit a fiscalia incorpora la noticia que la policia patriòtica va seguir el comissari Ortega. Una informació publicada per El Món, que inclou una “nota informativa” de seguiment “obertament il·legal” al comissari Ortega. Un seguiment que la defensa el comissari relaciona amb les converses entre Camacho i Villarejo i els responsables de la policia patriòtica i de l’operació Catalunya.
“Qui formava aquest operatiu, per quines ordres i amb quines garanties? Qui va donar l’ordre de seguir Ortega? Amb quina finalitat? A qui li van lliurar la nota informativa i que se’n va fer de la informació?”, són els preguntes que es formula la defensa i a les que demana resposta a la fiscalia. “Ortega no estava immers en cap causa judicial i, per tant, no podien existir ordres de seguiment autoritzades per algun Jutjat”, avisa la denúncia. La denuncia també addueix diverses anotacions a les agendes de Villarejo sobre Ortega, amb el nom de “Chicho”, el sobrenom del comissari així com les notes sobre Antonio Giménez Raso, l’home del treball de camp de l’Operació Catalunya i Francisco Rodríguez, cap de la brigada de la policia judicial. De fet, de tots dos en reclama el seu testimoni.
Responsabilitats polítiques i judicials
La defensa d’Ortega raona que a la vista dels àudios i els documents publicats es pot concloure que “l’Operació Catalunya estava orquestrada des de la cúpula del Partit Popular i del govern, a qui el comissari Villarejo reportava sobre l’avanç o no de les investigacions prospectives que havien iniciat”. En concret, els informes que passava a Cospedal, Fernández Díaz i Francisco Martínez i que avalen diversos àudios publicats. D’aquí que la denuncia es dirigeixi contra els tres responsables polítics i contra Villarejo. Fins i tot, en una conversa de Villarejo a Cospedal el comissari va informar que Ortega “cobrava dels catalinos“.
La denuncia considera que tots van participar de la confecció de proves falses dirigides a intimidar, perjudicar o desprestigiar persones relacionades presumptament amb l’independentisme així com obtenir-ne informació. Tot amb “recursos de l’Estat per portar a terme una autèntica persecució de qui es considerava adversaris polítics, absolutament impròpia d’un règim democràtic”. Tanmateix l’escrit sosté que s’han produït delictes de descobriment i revelació de secrets per part de funcionari, prevaricació i malversació de cabals públics. Tot i que no es descarten altres figures penals. Els advocats d’Ortega adverteixen que els fets no han prescrit atès que fins ara no s’ha tingut coneixement arran que no s’han publicat fins les darreres setmanes.
2 
1 