Nou revés als serveis jurídics de la Generalitat. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, José Luis Calama ha tornat a rebutjar que la Generalitat es pugui personar en la causa que té oberta per la investigació de l’espionatge amb Pegasus. De fet, ha desestimat el recurs de reforma presentat pel Govern i ha confirmat el seu rebuig a què es personi com acusació popular en la instrucció. En aquest sentit menysté els arguments fàctics de l’administració catalana a qui retreu cometre un “error de fets” en el benentès que l’Audiència Nacional no està per investigar la seixantena d’espionatges que s’haurien perpetrat a polítics catalans, segons CitizenLab, i que la seva feina es limita als afectats de la Moncloa. De nou, el poder jurisdiccional de Madrid bloqueja que la part catalana tingui accés a la informació dels serveis d’intel·ligència espanyols.
En una densa, però breu interlocutòria, l’instructor rebutja absolutament totes les al·legacions de la Generalitat. És més, insinua que les activitats il·licites en aquest procediment afectarien a responsables polítics de les més altes institucions de l’Estat. Així que Calama centra la pilota i assegura que la seva investigació només es pot centrar en allò que ha corroborat el braç informàtic del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el Centre Criptològic Nacional que hauria detectat l’espionatge. En aquest sentit, limita la seva investigació a la filtració dels continguts dels dispositius del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa, Margarita Robles, el d’Agricultura, Luis Planas i el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
“Clamorós error de fet”
La interlocutòria defineix com un “clamorós error de fet” la insistència de la Generalitat en personar-se en la causa. Així retreu que la Generalitat sosté que “convé no oblidar que les activitats il·lícites objecte del present procediment afectarien, a més del President del Govern espanyol i la Ministra de Defensa, a més de seixanta ciutadans i ciutadanes de Catalunya, inclosos responsables polítics de les més altes
institucions públiques catalanes, com l’actual president de la Generalitat i tots tres presidents anteriors, així com la Presidenta actual del Parlament de Catalunya, Laura Borràs i l’anterior president, Roger Torrent, a més de diputats i eurodiputats, consellers i altres responsables
polítics, fet que suposa, a més d’un atac tant a la seguretat pública com als drets fonamentals de les persones directament i indirectament afectades, un atac també a les pròpies institucions públiques que els afectats encarnen, així com als pilars més fonamentals de l’Estat democràtic i de dret”.
Un argument que el jutge de l’Audiència Nacional defensa que s’ha d’utilitzar en altres instàncies judicials com el jutjat 32 de Barcelona que en principi, investiga el cas de Torrent i Ernest Maragall. Una causa que, per cert, ha estat arxivada aquesta setmana. Per altra banda, el jutge conclou que no hi pot haver vulneració de la tutel·la judicial efectiva perquè la regulació de l’acusació popular, interpretada pel Tribunal Constitucional, no permet que la Generalitat s’hi pugui personar en causes com la que segueix el jutge Calama.
10 
2 