El jutge de Barcelona que investiga l’espionatge amb Pegasus al conseller d’Empresa i expresident del Parlament, Roger Torrent, i al líder d’ERC a l’Ajuntament de la capital catalana, Ernest Maragall, ha decidit arxivar provisionalment la investigació per falta de col·laboració d’Israel, que fa un any i mig que no respon els requeriments de la justícia espanyola sobre l’ús del programa espia a l’estat. Segons ha avançat eldiario.es i ha pogut confirmar el Món, la defensa dels republicans ha anunciat que recorrerà la decisió. De fet, entèn que és un arxiu provisional per tal que no corrin els terminis.
Fonts judicials han explicat que el jutge ha optat per arxivar provisionalment la causa, però que està disposat a reobrir-la si Israel es decideix finalment a respondre les preguntes que li ha formulat el magistrat, tot i que consideren que les probabilitats són baixes. L’advocat Andreu Van den Eynde, que porta la defensa de Torrent i Maragall, ha avisat el jutge que arxivar la causa pot suposar un punt de “no retorn” i li reclama més “agilitat” per obtenir resultats.
La defensa reclama al jutge que no tanqui la investigació
Segons ha pogut saber El Món de fonts de la defensa, el jutge ha aprovat l’arxivament provisional per “suspendre els terminis d’instrucció i evitar que caduquin”, però asseguren que han recorregut la decisió perquè el magistrat “ha d’acumular totes les noves querelles i practicar moltes altres diligències per iniciar una veritable investigació que arribi fins al fons per aclarir els fets ocorreguts”.
El recurs interposat, al que ha tingut accés El Món, constata la “inhabilitat” per frustrar les expectatives d’investigació que puguin tenir les víctimes. Da’quí que remarqui que “legalment no existeix cap supòsit de sobreseïment previst per instruccions lentes, per la qual cosa s’hauria de reformar la interlocutòria i en tot cas imprimir agilitat a la investigació a través dels mitjans previstos legalment, acordant les pròrrogues que fes falta”. Al capdavall, els advocats insisteixen que “la instrucció ja portava materialment paralitzada feia més d’un any i en cap cas es va dictar el sobreseïment sinó, contràriament, la pròrroga de la instrucció, amb informe favorable del Ministeri Fiscal”.
“El cas que ens ocupa no és una investigació que estigui pendent “només” de la recepció de comissions rogatòries ni pot dictar-se un sobreseïment per diferents raons, una de les quals és que s’ha de mantenir oberta i a l’espera de la introducció de nous factors d’interès per a la causa: l’existència de moltes més evidències d’un espionatge polític massiu”, subratlla l’escrit. D’aquí que retreu al jutge que “no té cap sentit dictar diligències que naturalment hauran d’adaptar-se al context que es produeixi després de l’acumulació més que possible de diferents accions penals sobre els mateixos fets”, adverteix la defensa.
El primer cas
El jutge que porta el cas va reactivar la investigació fa unes setmanes arran de l’esclat del cas Pegasus i va reclamar a Torrent i Maragall que entreguessin els mòbils amb els quals van ser espiats per determinar l’abast de la infecció. Era el primer moviment real del cas des que els dos dirigents republicans van interposar la querella el 2020. En aquest temps, el jutge no ha pogut determinar qui va espiar els terminals malgrat que el mateix CNI va reconèixer al Congrés que Maragall va ser un dels dirigents independentistes espiats amb aval del Tribunal Suprem.
Torrent i Maragall van ser els primers afectats pel cas Pegasus abans que Citizen Lab destapés l’espionatge massiu contra l’independentisme. Una altra investigació internacional va revelar que els seus mòbils havien estat infectats amb el programa espia israelià. Des del primer moment, tant la fiscalia com el jutge es van negar a investigar els vincles entre l’espionatge als seus terminals i el CNI i van enfocar tota la causa cap a NSO, l’empresa propietària del programa Pegasus, i van demanar la col·laboració d’Israel per esclarir els fets, però fins ara les autoritats israelianes s’han negat a cooperar.
7
3
