L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) escollirà aquest dissabte la nova presidència de l’entitat en un context en què els associats i la majoria de membres del Secretariat Nacional aposten per caminar de forma decidida cap a la independència i culminar el procés amb un nou embat. El full de ruta que l’entitat ha aprovat aposta per promoure una llista cívica de cara a unes futures eleccions al Parlament, fet que denota la desconfiança cap els partits independentistes per fer passos decidits cap a l’autodeterminació.
Després d’un llarg procés electoral, els dos principals candidats a presidir l’entitat són el pallasso Jordi Pesarrodona (que va obtenir 2.306 vots) i la jurista Dolors Feliu (2.188 vots). Pesarrodona i Feliu s’han posat a disposició de l’ANC per assumir la presidència, un cop Elisenda Paluzie deixi de ser-ne la líder. Els 77 membres del Secretariat es reuniran aquest dissabte al centre cívic l’Escorxador de Vilafranca del Penedès i faran la votació per tal de triar els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: tresoreria, secretaria general, vicepresidència i presidència.
Un quasi empat entre Pesarrodona i Feliu
Tot i que Pesarrodona va obtenir més vots que Feliu com a secretari nacional, la balança es podria decantar a favor de la jurista o de qualsevol altre secretari que es vulgui postular per ala presidència. De fet, en altres ocasions les persones que han obtingut més vots en les eleccions finalment no han estat escollides per a la presidència. Va passar, per exemple, quan es va presentar Liz Castro: havia guanyat en la votació dels socis però Jordi Sànchez es va acabar imposant com a president. Els 77 membres del secretariat tindran la darrera paraula a través d’una votació secreta. El nou president o presidenta pot sortir escollit d’entre els 77. Públicament, només han manifestat la seva voluntat d’agafar les regnes de l’entitat Pesarrodona i Feliu.
Tant Pesarrodona com Feliu van participar setmanes enrere en un debat electoral de l’ANC on es van presentar tots els candidats del Bloc Nacional —el bloc on voten tots els associats—. S’espera que entre els 13 membres escollits per aquest bloc en sorgeixi la nova presidència. En el debat, tots els candidats van expressar la seva visió del moment que viu el país i el paper que l’ANC hauria de tenir. Només tres candidats que han sortit finalment escollits no van participar en el debat: els exdiputats Uriel Bertran (1.562 vots) i Julià de Jòdar (1.997 vots) i l’advocada Sílvia Julià (1.267 vots). La resta de candidats van exposar la seva anàlisi del moment que viu el país i la seva proposta per a l’ANC a partir d’ara.
Jordi Pesarrodona aposta per reactivar el carrer
Jordi Pesarrodona (2.306 vots), condemnat per una protesta amb nas de pallasso el 2017, defensa “fermament” que l’ANC és “l’eina de mobilitzacions ciutadanes més grans del país” i que “ens ha portat a les portes de la mateixa independència”. Pesarrodona va manifestar que la mobilització és l’eina que pot fer que els polítics es moguin. “Després de dos anys de pandèmia i passar el dol pels presos és hora de tornar als carrers i pressionar els polítics, que notin la pressió perquè si el poble pressiona, els polítics obeeixen”. L’activista considera que cal reactivar el carrer després de dos anys de desencís en el moviment independentista, tal i com va explicar en una entrevista a EL MÓN. Pesarrodona és vicepresident de la Mesa de l’Assemblea de Representants del Consell per la República i creu que l’ANC ha de col·laborar estretament amb aquesta entitat a l’exili.
Dolors Feliu defensa preparar un nou embat
Dolors Feliu (2.188 vots) va mostrar la seva plena disposició a participar en el Secretariat Nacional per “aconseguir la independència de Catalunya” perquè en el moment actual opina que “hem de fer una represa i remuntada” cinc anys després de l’1-O del 2017. Feliu va posar en valor el full de ruta que l’ANC ha decidit i va manifestar que ara és el moment de tirar-lo endavant. “És un full de ruta ambiciós i hi estic totalment compromesa per tirar endavant un projecte per fer un embat, quan abans millor, les properes eleccions al Parlament de Catalunya”, va subratllar. La candidata va dir que les properes eleccions han de servir per concretar “un embat” i “fer tremolar els partits”.
El full de ruta marca la necessitat de promoure una llista cívica per tal de plantejar una alternativa als partits independentistes que ara ocupen les estructures del govern autonòmic sense definir cap mena de concreció clara per fer efectiu el mandat de l’1-O. Feliu va defensar que és necessari “marcar un horitzó” per fer la independència i va afegir que l’ANC pot fer una “proposta ferma d’aquest horitzó” i esdevenir “el pal de paller de totes les entitats del país que s’estan mobilitzant”. L’advocada va assenyalar que l’ANC pot fer “d’aglutinador” per a un “projecte engrescador” que “provoqui aquest moment per la independència de Catalunya”.
Ada Ferrer remarca la necessitat de tenir visibilitat internacional
Ada Ferrer (1.564 vots) és una economista i investigadora de Sabadell. Defensa que l’ANC continuï tenint “un paper clau en el camí cap a la independència”. Ha treballat 13 anys a l’estranger i li agradaria aportar el seu coneixement a la comissió internacional i a les assemblees exteriors “per defensar la causa i preparar el reconeixement futur de la república catalana”.
Ferrer defensa que cal continuar “lluitant pel relat i la visibilitat” de l’independentisme perquè si no es parla del moviment “no existim”. L’economista sabadellenca afirma que cal continuar defensant els drets individuals i col·lectius en fòrums internacionals perquè el poble català hi estigui representat. Ferrer també aposta per mantenir la denúncia sobre la vulneració de drets humans i “l’ofec del govern espanyol a Catalunya en termes econòmics i culturals”, així com els atacs contra la llengua.
Bàrbara Roviró, ferma defensora de la via unilateral
Bàrbara Roviró (1.488 vots) és una catalana que viu a Hamburg. Aquest serà el segon mandat del Secretariat Nacional en què participa. Els darrers dos anys ha estat la coordinadora de la comissió d’incidència internacional. Es presenta com a ferma defensora de la via unilateral perquè “l’experiència dels últims 100 anys demostren que és la via que funciona, la via dels fets”. Roviró aposta per continuar treballant amb “força, inquietud i molta valentia” perquè “ja veiem de quin peu calça l’estat espanyol”. Aquesta activista creu que l’ANC és qui té ara “la voluntat i capacitat de liderar el nou embat” al qual “ens hi hem de posar ja”, tot i que reconeix que els darrers dos anys han estat “difícils”.
Conxita Bosch destaca la necessitat de tenir veu en l’àmbit internacional
Conxita Bosch (1.352) és una activista de llarga experiència. Es descriu com a “militant” independentista “de primera hora”. Ha centrat el seu activisme en el camp internacional i està interessada en la internacionalització del conflicte. És presidenta de l’Associació Catalunya-Corsica i membre de l’executiva de la federació d’entitats Mediterrània-Mare Nostrum, que va tenir un paper destacat a Sardenya quan es van fer mobilitzacions en motiu de la detenció de Carles Puigdemont.
Defensora de la línia d’Elisenda Paluzie, Bosch creu que cal “crear condicions semblants a les de l’1-O “ per tal de “fer efectiva la independència”. “Ja és hora que lluitem contra la desmobilització i el desencís, només el podrem vèncer si som capaços de crear una proposta que sigui viable, creïble i combativa i que reprengui la iniciativa en els conflictes amb els poders estatals i la unilateralitat”, explica.
Núria Macià: una llista civil que il·lusioni la gent
Núria Macià (1.299 vots), dissenyadora gràfica, ha viscut 22 anys a Madrid. Va ser membre fundadora de l’ANC de la capital espanyola el 2014 i ha fet activisme donant suport logístic als presos polítics i els seus familiars durant el judici del procés. “Madrid m’ha fet independentista, ja ho era, però quan vius allà t’hi tornes encara més”, confessa. Després de la repressió de l’1-O, el “fracàs de la taula diàleg i l’estancament dels partits Catalunya ha de fugir del pessimisme, recuperar l’orgull com a país i només l’ANC pot agafar el lideratge”. Macià és defensora d’una llista civil “que torni a il·lusionar la gent amb un nou concepte de política”.
Marina Solís posa èmfasi en la defensa de la llengua
Marina Solís (1.180 vots) ha estat durant quatre anys coordinadora de la sectorial d’educació de l’ANC, temps durant el qual ha treballat en la creació d’una xarxa interna intersectorial amb altres sectors i externa amb sindicats com ara la USTEC o la Intersindical i entitats de defensa de la llengua. La sectorial forma part de Som Escola i ha estat activa en les manifestacions contra la sentència del 25% i també contra la reforma de la llei de Política Lingüística.
Aposta per la defensa del català des de l’ANC en l’àmbit educatiu. També reclama “treballar en la fiscalització” perquè “s’ha d’evidenciar el que els partits i els partidismes estan fent a la llengua i al país”. Solís també pensa que cal treballar per la internacionalització del conflicte i la denúncia de la vulneració dels drets lingüístics.
Lluís Sobrevia, un activista a favor de la desobediència
Lluís Sobrevia (1.088 vots) és arquitecte, treballa al servei de llicències d’obres d’un districte de l’Ajuntament de Barcelona. És molt actiu des de l’ANC de Terrassa, on ha fet de secretari durant dos anys. Considera que ara és “un moment clau per preprar la represa, el moment que ha de ser la fase definitiva”. Sobrevia creu que després d’haver passat l’experiència de les grans mobilitzacions i de l’1-O, ara és el moment d’anar a “cap al trencament amb confiança de la gent i una bona organització”. “Hem de treballar per afrontar els passos que fan que l’estratègia no violenta doni fruits”, apunta. L’activista, amb experiència en el moviment de l’objecció de consciència, aposta per fomentar la no cooperació i la desobediència, “passos claus per desenvolupar en els pròxims anys”.
Anthony Corey Sànchez, veu dels joves nous catalans
Anthony Corey Sànchez (1.008 vots) és un jove català nascut a Hondures. Es presenta com a activista per la llengua, la independència i els drets de Catalunya com a nació. És cofundador del col·lectiu Joves Nous Catalans. “Ens han represaliat però la paraula rendició no està en el nostre diccionari, continuem dempeus treballant per l’alliberament del nostre país”, assegura. Corey reivindica les consultes populars per la independència, les diades de l’11-S, l’1-O, Urquinaona, la marxa sobre l’aeroport i les marxes per la llibertat. “Ara és l’hora d’obrir un temps nou, hem de tornar als carrers i l’ANC ha de ser el pal de paller per recuperar l’embranzida”. També defensa “obrir camí a una llista rupturista per la independència.
Josep Piñol, la necessitat de preparar el nou embat
Josep Piñol (944 vots), de Cornellà de Llobregat, és llicenciat en història moderna i contemporània. Té diverses publicacions sobre la independència com Sobirania nacional, llibre que explica el cas del Quebec, i Declaració Unilateral d’Independència. Creu que el moment actual de desconcert després de la sentència del judici del procés requereix la preparació d’un nou embat contra l’estat espanyol més ben preparat que el del 2017. “Partim d’un nivell més alt que l’1-O, que ens va situar a l’agenda internacional”, afirma. Aposta per coordinar dues estratègies en el mateix moment: mobilització al carrer i victòria electoral en el proper cicle electoral. “Cal començar a treballar ja”, sosté.
6 
2 