Nova fase a la querella del grup d’advocats independents contra l’exlíder del PP, Pablo Casado, davant el Tribunal Suprem. Una querella per les seves declaracions sobre els docents de l’escola catalana. Després d’un camí processal que ha inclòs fins i tot una recusació al conjunt de la sala penal que no ha caigut gens bé al Tribunal, ara han presentat un recurs de súplica a l’arxiu de la causa. Els advocats Josep Rosell i Lluís Gibert continuen la seva estratègia, tot i que la sala ja els ha amenaçat de multar-los. La idea és arribar a la Justícia europea, on el camp és neutral, i poder denunciar l’escassa protecció que ostenta la minoria nacional catalana dins l’Estat espanyol i, en particular, per part del poder judicial.
Els dos advocats han registrat un recurs, al que ha tingut accés El Món, amb el que mostren la seva oposició a l’arxiu en base dos arguments principalment. En primer terme, que no s’ha pres ni declaració al querellat Pablo Casado. És a dir, que no s’ha fet ni la més mínima activitat instructora. Un fet que no pot comportar que el Suprem arxivi i insti als que han presentat la querella, -en el procediment també s’hi han acumulat les querelles de Junts per Catalunya i Jordi Sánchez- a presentar-ne una de nova en un tribunal ordinari perquè ja ha perdut la condició de diputat i, per tant, ja no és aforat.
Un procediment “especial”
Els advocats constaten i remarquen que la situació és “especial” en el benentès que el querellat ni s’ha personat i que no s’ha realitzat cap investigació. Si ara el Suprem es treu les puces de sobre i arxiva, Casado podria al·legar que s’haurien “vulnerat els seus drets ja que els fets objecte de la querella es van produir quan ostentava la seva condició de diputat i per tant sota aforament, i podria provocar-se, en el cas que els tribunals ordinaris establissin la seva competència i el querellat s’oposés en base a aquest privilegi processal una vulneració al dret a la tutela judicial efectiva“. Un fet que no permetria presentar una nova querella perquè el mateix Suprem s’hauria autolimitat en la seva competència.
Així, els advocats retreuen al Suprem que arxivi sense ni “escoltar” Casado i que tot el procés giri a l’entorn de si és aforat o no. D’aquesta manera, assenyalen que no poden arxivar perquè a hores d’ara, i després de cinc mesos, encara ni s’havia admès a tràmit la querella. Per tant, sense una mínima activitat, els advocats opinen que no es pot delimitar la competència del Suprem i en tot cas, que sigui el mateix tribunal que la remeti. Per tant, la conclusió dels advocats és que si ara es declara l’arxiu de la querella, i s’estimessin per un jutjat ordinari indicis de criminalitat i Pablo Casaso fes avinent la seva condició d’aforat quan va pronunciar les paraules objecte de la querella, “ens trobaríem davant la impossibilitat d’aquesta acusació particular d’exercir el seu legítim dret a l’acció penal”.
D’aquí que insisteixin en continuar el camí processal al Suprem, on també hi ha paral·lelament la recusació i no encetar un altre procediment en un jutjat gallec on va pronunciar les paraules el ja exlíder del PP. El recurs, però, pot implicar una obertura d’una altra peça separada amb amenaça de sanció, una possibilitat que no arronsa als advocats que persisteixen en l’estratègia per arribar a Europa quan més aviat millor.
7 
